Resultats de la cerca
Es mostren 1368 resultats
El marc històric del romànic de l’Empordà
Art romànic
El territori La configuració geogràfica de l’Empordà ha condicionat aquesta terra fonamental, en molts dels aspectes, la qual cosa l’ha diferenciada força de la majoria dels altres territoris o comarques de la Catalunya Vella Cal tenir en compte la seva condició de territori eminentment marítim i que, per altra banda, la plana empordanesa es troba al peu dels passos naturals més accessibles de la carena pirinenca L’extrem oriental del Pirineu els colls de l’Albera, per l’esmentada facilitat de pas, ha estat sempre un punt de contacte i mai no ha constituït una barrera natural des d’èpoques…
Els insectes i l'activitat humana (I)
Introducció La tinya del raïm, o cuc del raïm Lobesia botrana , un lepidòpter, de la qual la fotografia mostra una larva que ha minat un gra, és un lepidòpter que constitueix un de tants flagells agrícoles provocats per insectes Les erugues de la tinya del raïm, en efecte, minen poncelles i fruits, i afavoreixen, a més, els atacs fúngics Rafael Campillo Els insectes incideixen d’una manera important en l’activitat humana Tot i que potser són més coneguts pels seus efectes perjudicials o molestos insectes picadors, transmissors de malalties, flagells de conreus, destructors de productes…
Sant Romà de Vila (Encamp)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, on hi ha oberta la porta d’entrada La foto, feta abans de les darreres reformes, mostra un dels elements que semblen, amb més seguretat, romànics el mur de migjorn J Vigué L’església de Vila, dedicada a sant Romà, és situada a l’entrada del poble, en un camp sota la carretera Hom pot anar a Vila des d’Encamp, agafant la carretera que passa per davant l’església de Santa Eulàlia Cal accedir a l’església de Sant Romà per una escala que baixa de la carretera fins a la placeta que hi ha davant Situació x 1°34′15” — y 42°32′00”…
Sant Marcel de Planès o de Planès de Rigard (Toses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici de Sant Marcel de Planès, amb la capçalera a primer terme E Pablo A l’entrada del poble de Planès, que es troba 1 km més amunt de Planoles, al punt quilomètric 128,200 de la carretera N-152, hi ha, aïllada, l’església de Sant Marcel, situada a la part més alta del petit nucli, i a 1 200 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG258858 El petit edifici és perfectament visible S’hi accedeix des de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, pel costat esquerre, en direcció a ponent MAB Història L’existència del lloc de Planès és documentada des de l’any 919, quan l’…
Poblat d’Olèrdola
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, amb les muralles a primer terme i l’església de Sant Miquel a frec de cinglera ECSA - J Todó El conjunt monumental d’Olèrdola és situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d’altitud, als vessants occidentals del massís de Garraf, tot dominant la plana del Penedès La muntanya, de calcària escullosa d’arrel micrítica, presenta una acusada inclinació N-S Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Olèrdola és a 4,5 km de Vilafranca Per a accedir-hi cal agafar la carretera de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú Una vegada passada la…
Santa Tecla la Vella (Tarragona)
Art romànic
Situació Petita església situada dins el clos cemeterial de la catedral de Tarragona © Museu Diocesà de Tarragona - J Farré L’església de Santa Tecla la Vella és situada dins el clos del conjunt monumental que formen la catedral, el claustre i les antigues cases dels canonges a la part alta de la ciutat de Tarragona Dins de l’illa que forma aquest conjunt, en el seu angle sud-est, a la cantonada entre el carrer del Seminari i el carrer de les Coques, hi ha l’esglesiola de Santa Tecla la Vella, la porta d’accés de la qual s’obre al jardí lateral de la catedral, antigament ocupat pel fossar…
La renovació de la segona meitat del segle XV i el pas cap al Renaixement
Art gòtic
Cap d’un sant, detall de la rosassa dedicada a la coronació de la Mare de Déu de la façana occidental de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona El pintor i vitraller Antoni de Llonye es va encarregar del disseny i la realització entre els anys 1460-61 AIEC – RRoca Nous canvis afectaren les arts pictòriques catalanes del darrer terç del segle XV i els vitralls no s’hi mantingueren al marge A l’escassesa d’oferta local, s’uniren els gustos dels clients envers uns mestres estrangers que oferien una nova manera de fer, de la qual l’exquisida obra d’Antoni de Llonye i l’expressivitat de la…
Edat Mitjana
Música
Nom que tradicionalment designa el període de la història occidental que segueix l’Antiguitat clàssica i precedeix el Renaixement; el seu àmbit cronològic sol situar-se entre els anys 500 i 1430.
L’Edat Mitjana a Europa El terme, derivat de les expressions llatines medium aevum o media aetas , fou utilitzat per primer cop pels humanistes del Renaixement per a referir-se al període ’fosc’ de la història d’Occident comprès entre el final de la civilització clàssica de l’Antiguitat grega i llatina i el ’renaixement’ de la cultura que ells mateixos protagonitzaven La seva aplicació a la història de la música és relativament recent i fou manllevada de la tradicional periodització de la història general La controvertida fixació d’una primera cronologia La delimitació cronològica de l’Edat…
natació

El Club Natació Sabadell, pioner de la natació catalana, construí la primera piscina de 25 m de l’Estat espanyol (1918)
CN SABADELL
Natació
Esport aquàtic consistent a recórrer una distància determinada a l’aigua sense tocar el fons per mitjà de moviments repetits de braços i cames en el mínim temps possible.
Basat en el domini de la facultat innata de nedar, s’utilitzen diferents estils en la seva pràctica Normalment es desenvolupa en una piscina La natació en aigües obertes té lloc fora de la piscina i consisteix en la disputa de proves de llarga distància, habitualment quilomètriques Altres modalitats esportives associades a la natació són els salts, el waterpolo i la natació sincronitzada Els britànics es posaren a practicar la natació a mitjan segle XIX en rius, llacs i ports marítims L’esport, en general, era una activitat emergent a tot el món civilitzat Per aquest motiu, la inclusió de la…
Les poliporàcies
L’extens gènere Polyporus forma carpòfors anuals, proveïts d’un peu central i de porus petits i regulars a l’himeni En la fotografia veiem diversos exemplars de Polyporus arcularius , que permeten observar els típics porus, allargats radialment, i el barret hirsut Creix sobre fusta de planifolis En matollars i boscos àrids, sobre branquetes, podem trobar P meridionalis , miniatura de l’anterior August Rocabruna / SCM En el sentit ampli en què la prenem, aquesta família comprèn fongs amb cos fructífer anual o perenne, d’aspecte molt variable, ja que poden tenir un barret típic, dimidiat o…