Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
guerra del Francès
Escenificació de la Guerra del Francès: El timbaler del Bruc, segons una pintura mural del mas de les Ferreres, a Rellinars
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Nom que hom dóna, als Països Catalans, a la guerra contra Napoleó, que tingué lloc del 1808 al 1814.
Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau 1807, que establia l’entrada de…
Les comunicacions d’Osona
Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…
Castell de Savassona (Tavèrnoles)
Situació Planta, feta per JM Pericas al començament del segle XX, del conjunt amb la torre triangular, resta més antiga conservada del conjunt medieval A Pladevall El castell de Savassona es troba situat estratègicament sobre una penya, prop del coll del mateix nom, vora el límit de la Plana de Vic amb les Guilleries Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 45,2 —y 45,3 31 tdg 452453 Per arribar-hi cal agafar la carretera que surt de Vic i porta al parador nacional de Sau, de la qual cal recórrer uns 5 km,…
Sant Julià de Cosp o de Cortines (les Llosses)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’església des de llevant, enmig d’un paisatge totalment accidentat M Anglada L’església de Sant Julià de Cosp és una de les més ben situades de la comarca Es troba a l’apèndix nord-oriental del terme, entre uns cingles punxeguts i a la meitat de la costa d’una de les estribacions inferiors de la serra del Catllaràs, força enlairada respecte a la vall del Merdançol, que neix en aquestes contrades Mapa 255M781 Situació 31TDG163711 Hom hi pot accedir per la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà Després del punt quilomètric 8, cal trencar a mà esquerra com si…
Castell de Pladecorts (Sant Joan de Pladecorts)
Situació Restes d’una antiga torre portal, que formava part del costat meridional del recinte del castell ECSA - A Roura Les restes del castell de Pladecorts es troben al centre del nucli antic de la població de Sant Joan de Pladecorts, situada a la riba esquerra del Tec, al nord-est de la comarca Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′40″ N - Long 2° 47′27″ E Per arribar a Sant Joan de Pladecorts es pot agafar, des de la vila del Voló, la carretera N-115 en direcció a Ceret Fets 4 km es troba, a mà esquerra, la D-13 que, en un recorregut de 500 m, porta fins al poble EBP Història La documentació…
Llibre Pseudoagustini dialogus super septuaginta et una quaestionibus sub titulo Orosii percontatis et Augustini respondetis
Art romànic
Foli 5 del ms 113, on hi ha una curiosa representació d’un personatge ajagut al final del foli, que assenyala la paraula spiritus ECSA - J Colomé Es tracta d’un llibre * de petites dimensions, datat entre els segles XI-XII Els seus folis de pergamí, amb unes mides aproximades de 193 × 125 mm, allotgen una caixa d’escriptura de 137 × 83 mm, amb un sol bloc de text El nombre de línies per foli és de 23, i el total de folis és de 36 * El còdex fou guillotinat, en fer la nova enquadernació, com la majoria dels còdexs trobats en època del canonge R O’Callaghan, al final del segle passat * Arran…
Sant Martí de Joval (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Vista del que resta de l’edifici, amb l’arc triomfal que obre la capçalera, avui tapiat i amb una porta adaptada L Prat A la riba dreta del riu Cardener, segurament per on devia passar la important via de comunicació entre Cardona i la vall de Lord Sobirà, seguint la via fluvial, hi ha aquesta partida de Joval que, des de l’altiplà, s’aboca cap a llevant Mapa 330M781 Situació 31TCG831487 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 48,500, passant pel costat de la bàscula, a mà esquerra, cal anar cap a la pista que porta a Puig-sec, a 3,500 km Des d’aquí cal seguir el…
Josep Sanabre i Sanromà
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Vida i obra Formà part de la generació de clergues erudits que ompliren bona part de la primera meitat del s XX i que actuaren encara sota els valors de la Renaixença, apresos de la lectura de La Tradició Catalana del bisbe Torras i Bages, com foren també els casos de Manuel Trens, Higini Anglès o el P Miquel d’Esplugues Sanabre seguí estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat a l’octubre del 1915 Acabada la carrera eclesiàstica, collaborà en les recerques documentals del jurista F Maspons i Anglasell i, en 1917-27, fou subdirector, a petició de Ventura Gassol, del Grupo…
Torrelles

Armes dels Torrelles
Nom de diversos llinatges de Catalunya i Aragó; és difícil que procedeixin tots d’un mateix lloc.
El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles que vivia el 1131, relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès El seu fill Mir de Torrelles mort després del 1177 es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès Podria haver-lo succeït Arnau de Torrelles mort després del 1210, pare de Sibilla de Torrelles , dels quals no hi ha altres notícies Contemporanis d’ells foren Mir Guillem de Torrelles mort després del 1169 i Berenguer de Torrelles mort després del 1195, potser germans,…
Casa forta de la Masó de Palera (Beuda)
Art romànic
Situació Al costat septentrional de l’església de Santa Maria de Palera, hi ha diversos murs que pertanyien a una casa forta medieval Aquestes parets ara són part d’una masia habitada, que encara actualment rep el nom de la Masó Mapa 257M781 Situació 31TDG752746 Per arribar-hi, si hom segueix la carretera que va de Besalú a Beuda, ha de girar a mà esquerra, al trencall de Palera Després de pujar una mica, quan arriba a un lloc més pla, on acaba l’asfalt del camí, cal girar a l’esquerra i seguir avall durant uns centenars de metres per un camí de terra, que deixa darrere la casa de la Masó L’…