Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
Artur Bladé i Desumvila
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i divulgador històric.
Vida i obra Militant d’ERC, fou funcionari de la Generalitat President dels Jurats Mixtos del Treball a Tortosa 1932-34, el 1936 fou secretari del conseller de Sanitat i Assistència Social Martí Rouret i Callol , i durant la Guerra Civil s’incorporà al Cos de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est S’inicià aquests anys com a periodista collaborant amb les revistes El Llamp de Gandesa i Tivissa El 1937, a través de Martí Rouret, passà a collaborar a La Riuada de Móra d’Ebre de la qual ambdós se separaren per discrepàncies ideològiques i fundaren L’Ideal de l’Ebre , que seria l’òrgan d’ Esquerra…
, ,
Pau Milà i Fontanals
Pintura
Art
Història
Pintor i teòric de l’art.
Vida i obra Germà del filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats …
, ,
La Guardiola (Roses)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’un castell o una fortalesa es troben força confoses entre els murs d’un mas abandonat dit mas de la Vescosa, i d’una barraca i altres murs encara més ta ans, al pla de la Guardiola, al qual evidentment donà nom la fortificació Mapa 259M781 Situació 31TEG191785 Pel pla de la Guardiola passa el camí que porta des de la vora del cap de Norfeu fins al coll de les Forques, i que enllaça amb la carretera de la base militar del Pení Aquest camí, pel qual també es troben les ruïnes dels paratges del puig Alt o Rocaplana i del pla d’En Seniqueda, hom pot agafar per la carretera…
Construcció dels Hortells (Roses)
Art romànic
Situació Aquestes ruïnes, també conegudes com Mas del Renego, són emplaçades al fons o a la capçalera de la vall de l’Alzeda Aquesta vall, drenada per la riera dels Ginjolers, que desemboca al bell mig de la població de Roses, és arrecerada del mar, però molt propera, al nord-est de l’esmentada vila La construcció té una posició una mica enlairada, al cim d’un serrat, sobre les terres planeres del centre de la petita vall El nom de mas del Renego, probablement és originat en un malnom d’implantació moderna Mapa 259M781 Situació 31TEG172802 Per arribar-hi cal agafar el camí que porta al mas de…
Sant Pau de la Calçada (Figueres)
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons F Tur L’ermita de Sant Pau de la Calçada es troba a 2 km a migdia de Figueres, al Mas de Sant Pau, prop de la riba esquerra del riu Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG980777 El casal o Mas de Sant Pau és al costat dret de la carretera N-II, anant cap a la frontera Per visitar l’església, que es troba dins el clos enjardinat de la finca, cal obtenir-ne el permís JBH Història El lloc de Sant Pau és esmentat en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, en la qual, en precisar els…
Sant Cebrià de Lledó (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista de l'interior de l'església, amb la capçalera al fons F Baltà L’església de Sant Cebrià de Lledó és el temple parroquial del poble d’aquest mateix nom —actualment deshabitat—, format per un conjunt de masies entre el puig d’Arques i Santa Pellaia, en plena serra de les Gavarres El lloc és conegut popularment com “els Metges”, a causa de la veneració dels sants Cosme i Damià a l’església parroquial i a l’aplec que s’hi celebra el dia 27 de setembre Mapa 334M781 Situació 31TDG975405 Per arribar-hi hi ha diversos camins, cap dels quals es troba en bon estat El més utilitzat, des…
Bibliografia sobre el marc geogràfic i històric del Gironès
Art romànic
AAVV La formació i expansió del feudalisme català “Actes del colloqui organitzat pel Collegi Universitari de Girona” 8-11 gener 1985, Homenatge a Santiago Sobrequés, Girona Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans , 2 vols Edicions 62, coll Estudis i Documents 14, Barcelona 1970 R Alberch i N-J Aragó Els…
Santa Magdalena de Fígols (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-occidental R Viladés La casa Fígols i, per tant, l’església, són en un lloc elevat respecte del seu entorn Poderoses alzines l’envolten per la part de ponent Algunes construccions adossades a la capella destorben la visibilitat de la dita construcció S’hi diu missa un cop l’any Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 93,6 — y 47,1 31 TCG 936471 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Cardona a Montmajor Al quilòmetre 6,700 hi…
Francesc Xavier de Garma i de Duran
Historiografia catalana
Heraldista i arxiver.
Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona En aquesta corporació es…
J.N. Farines
Historiografia catalana
Erudit local.
Exercí de farmacèutic a Perpinyà durant la primera meitat del s XIX Destacà pels seus coneixements en botànica, entomologia, herpetologia, malacologia, paleontologia i geologia Tingué un paper destacat en la creació de la Societat Filomàtica de Perpinyà, de la qual fou el primer president desembre del 1833 El 1841, aquesta societat prengué el nom de Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícola i, finalment, el 1843 es transformà en l’encara vigent Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals SASL El primer butlletí de la societat…