Resultats de la cerca
Es mostren 1368 resultats
Sant Esteve de Maranyà (la Tallada d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes Hom pot veure la reconstrucció de l’edifici F Tur L’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà es troba al nucli d’aquest poble, al punt més alt del pujol, on s’agrupa el reduït nombre de masies Mapa 296M781 Situació 31TEG040602 Per arribar-hi cal agafar la carretera de la Bisbal d’Empordà a Portbou C-252 A la sortida del poble de la Tallada, en direcció a Figueres, es troba tot seguit, a mà esquerra, el camí asfaltat que porta a Maranyà La clau és guardada en una casa del poble JBH…
Santa Maria de Lavit (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Situació Aspecte de la façana de migjorn, amb la porta d’entrada resseguida per un guardapols motllurat ECSA - R Martí L’església parroquial de Santa Maria de Lavit és a la part alta del poble de Lavit, situat a uns 15 km de Vilafranca del Penedès, prop de Sant Pere de Riudebitlles JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF940893 Història L’església de Santa Maria va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella És molt probable que la primitiva església fos consagrada per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062 Sigui com sigui, a mitjan segle XI…
Guillem Solivella
Art gòtic
Malgrat que des d’antic és coneguda l’existència d’un mestre d’obres de la Seu Vella de Lleida anomenat Guillem Solivella, capacitat tant per al treball arquitectònic com per a l’escultòric, la manca d’un corpus de peces seves l’ha relegat als llimbs dels artistes que no són gaire més que un nom El nombre gens menyspreable de dades sobre la seva activitat al llarg d’un període que cobreix i depassa el darrer quart del segle XIV li han garantit un lloc en els estudis sobre l’obreria lleidatana, però fins fa poc no hi ha hagut noves propostes sobre la seva identificació creativa que, a partir…
Faringitis i amigdalitis
Patologia humana
Definició És anomenada faringitis la inflamació difusa de la mucosa de la faringe, sigui aguda o crònica, en general causada per una infecció o bé pels efectes nocius de factors irritants com el tabaquisme o l’abús d’alcohol Quan aquesta inflamació és localitzada i afecta les amígdales palatines, rep el nom d’ amigdalitis De fet, en el concepte de faringitis s’inclouen fonamentalment els casos en què s’afecta de manera difusa l’ orofaringe , o faringe mitjana, és a dir, la part de la faringe situada directament per darrere de la boca, per bé que en…
Varices
Patologia humana
Definició Les varices són dilatacions anormals i permanents de les venes que se situen per sota de la superfície cutània dels membres inferiors de vegades es tracta de dilatacions circumscrites, en ocasions són difuses i en molts casos són tortuoses La variça, com s’anomena en singular aquesta dilatació venosa, també es coneix amb el nom de fle bectàsia , terme derivat dels vocables phlêps i êktasis , que en grec clàssic signifiquen respectivament ‘vena’ i ‘dilatació’ La denominació de varices també és emprada per a designar les dilatacions de les venes del terç inferior de l’esòfag, o…
El marc geogràfic del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La regió del ponent lleidatà és constituïda per les comarques del Segrià 1 395,11 km 2 , les Garrigues 799,71 km 2 , el Pla d’Urgell 304,49 km 2 —comarca creada fa uns anys març del 1988 i que comprèn antics municipis de les dues comarques anteriors i de l’Urgell i la Noguera— Aquestes comarques es van generar per l’existència d’uns importants mercats regionals al voltant de les viles de Lleida centre rector d’aquest territori, les…
història de l’art
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets artístics.
Tot i que ja es poden trobar a partir del segle IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana el recull de colleccions…
Els manuscrits de Vic, Girona i la Catalunya Nord (segles XI i XII)
La diòcesi de Vic, dependent de Narbona, consolidà la seva restauració entre el final del segle IX i l’inici del X, quan assolí la seva emancipació i es convertí en una seu amb més autonomia 907 El seu creixement general en aquesta etapa suposa també l’ampliació dels seus arxius i biblioteca, que posen les bases d’una futura escola catedralícia i d’un escriptori propi, que se suposa en funcionament ja abans que s’acabés el segle IX Sembla que les atribucions del primer obrador degueren de ser força limitades i dependents de la tutela narbonesa Aquest fet no és obstacle per considerar que, amb…
L’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1936-1983)
Guerra i collectivització Al juliol del 1936 es produí, com és sabut, l’aixecament militar contra la República, que provocà una sagnant guerra civil Una gran part dels propietaris de les fàbriques –compromesos o no amb el cop militar– fugiren de Catalunya, moltes vegades seguits pels enginyers i tècnics, i es passaren a l’Espanya franquista Les seves empreses foren collectivitzades, confiscades pels treballadors, i passaren a ser dirigides pels Comitès Obrers de Control, organismes que també foren creats a les empreses els propietaris de les quals no havien fugit A l’octubre del 1936 la…
El vitrall modernista
No és pas desencertat considerar que en el Renaixement es produí la culminació de l’art del vitrall i que al mateix temps s’inicià la seva lenta decadència la culminació perquè en el Renaixement els mestres vitrallers fruïen de la plenitud i perfecció que el vitrall gòtic havia assolit i la decadència perquè la perfecció formal de les arts plàstiques renaixentistes havia admirat i enlluernat tots els mestres vitrallers menant-los cap a un erroni mimetisme de la pintura mural o de la pintura sobre tela Aquesta imitació els féu abandonar el procediment i l’estètica propis del vitrall Altres…