Resultats de la cerca

L’origen, l’evolució i l’estat d’aquests arxius és força desigual El gruix de la documentació conservada ha vingut condicionat per les competències que històricament l’administració central ha deixat a les seves mans En el cas de Barcelona, les necessitats socials i econòmiques obligaren a crear nous serveis i institucions, de manera que el volum dels seus fons és un bon reflex d’aquesta activitat En línies generals, s’hi conserven papers relatius a beneficència, ensenyament, obres públiques, sèries electorals, fiscalitat i reclutament, entre d’altres, així com la documentació generada pel…

Desenvolupament enciclopèdic La tercera escola rossellonesa del s XIX es defineix més com un conjunt contextual de persones i estudis que no pas com un objectiu historiogràfic El denominador comú en fou, però, la referència a la historiografia parisenca, és a dir, francesa Racionalitat , metodologia , crítica i planificació foren les paraules clau de la nova generació que es repartí i jerarquitzà la feina el paper de la centralització i la temàtica republicanes feren el seu efecte i cada historiador passà a ser un obrer Home intelligent i admirat pels seus coetanis, el coronel Antoni Puiggarí…

El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns pius que penetren en unes…

Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de la confluència…

Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt, de modest modelatge glacial, entapissats per dipòsits morènics, dominats per una…

Situació Basament del mur de l’extrem oest del recinte del castell ECSA - J Bolòs Aquest castell era situat al cim d’una muntanya que acaba amb un planell i que té una altitud de 813 m S’emplaçava a l’oest del pla de Güel i al sud-est de la casa del Castell Des d’aquest indret hi ha una bona perspectiva sobre la vall de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG932803 De la carretera que va de Llaguarres cap a la Pobla de Roda surt a mà esquerra la pista de terra que porta a Güel Cal passar de llarg el veïnat on hi ha l’església i arribar al mas del Castell on hi ha una cruïlla de camins…

Durant els anys seixanta i, sobretot, els setanta, els ingressos procedents de l’engreix de bestiar en petites granges van tenir un paper decisiu per al sosteniment de les explotacions amb poca terra Sovint, aquesta activitat ramadera estava deslligada dels conreus ordinaris i, per tant, no era un complement de la producció vegetal Transport de xais per carretera, 1973 AEC / E Costa Hom es pot preguntar per què l’agroindústria no va erigir immensos complexos ramaders per a engreixar directament el bestiar utilitzant mà d’obra assalariada, en lloc de distribuir aquesta feina entre centenars de…

Calopteryx xanthostoma és una espècie pròpia del sud de França i la península Ibèrica Pere Luque El coneixement de la fauna de libèllules al territori català arrenca del principi del segle XIX, quan l’apotecari olotí Francesc Xavier de Bolòs i Germà de Minuart Olot, Garrotxa, 1773 - 1844 catalogà alguns dels animals que havia observat pels voltants d’Olot En aquesta llista, formada principalment per vertebrats, l’autor inclou molts insectes, entre els quals apareixen quatre odonats La llista manuscrita de Bolòs data del 1801, però no va ser publicada fins el 1907 en les Notas históricas de…

Exemplars de nàiades a les basses de cria del centre Camadoca, a Santa Maria de Merlès Oriol Comas La presència de nàiades dins un riu passa molts cops desapercebuda, tant com la seva importància dins l’ecosistema fluvial Aquests grans bivalves filtradors d’aigua dolça són bioindicadors de la puresa i bona qualitat de l’aigua i intervenen en la dinàmica de nutrients, de manera que la mort d’individus o la disminució de poblacions alerta sobre problemes a l’hàbitat on viuen La seva reproducció és única i peculiar Hi pot haver hermafroditisme o no, i els ous s’incuben a les brànquies del…

Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la granota ben estès…