L’estudi dels odonats

Calopteryx xanthostoma és una espècie pròpia del sud de França i la península Ibèrica.

Pere Luque.

El coneixement de la fauna de libèl·lules al territori català arrenca del principi del segle XIX, quan l’apotecari olotí Francesc Xavier de Bolòs i Germà de Minuart (Olot, Garrotxa, 1773 - 1844) catalogà alguns dels animals que havia observat pels voltants d’Olot. En aquesta llista, formada principalment per vertebrats, l’autor inclou molts insectes, entre els quals apareixen quatre odonats. La llista manuscrita de Bolòs data del 1801, però no va ser publicada fins el 1907 en les Notas históricas de Olot. Encara que de validesa dubtosa, l’interès històric d’aquestes citacions és notable, perquè representen, fins on s’ha pogut saber, les mencions més antigues de libèl·lules a Catalunya. Francesc X. de Bolòs encarna bé la figura del naturalista local que surt a recol·lectar plantes i animals pels voltants de les seves viles natals, tan freqüent a la Catalunya del final del segle XVIII i gran part del XIX. La gran majoria d’aquests naturalistes eren apotecaris i metges. n’és un altre exemple destacable Marià de la Pau Graells Agüera (Tricio, Logroño, 1809 - Madrid, 1899). Les espècies que Graells no coneixia les enviava a alguns especialistes europeus. En una d’aquestes remeses, enviada a l’entomòleg Jules Pierre Rambur (Ingrandes-de-Touraine, Indre i Loira, 1801 - Ginebra, 1870), hi havia una libèl·lula que va resultar nova per a la ciència i que aquest entomòleg francès batejà com a Agrion graellsi: l’agrion de Graells. Aquesta espècie, actualment anomenada Ischnura graellsii, és l’única libèl·lula que té una localitat catalana, Barcelona, com a típica. Així mateix, cal recordar el farmacèutic Joaquim Marià Salvañà Comas (Mataró, Maresme, 1828 - Barcelona, 1902), que el 1870 publicà els seus coneguts Apuntes para la geografía y fauna entomológicas de Mataró, en el qual figuren, entre les més de 1.600 espècies d’insectes citades, 14 espècies de libèl·lules.

Més destacable és el treball odonatològic de Miquel Cuní Martorell (Calella, Maresme, 1827 - Barcelona, 1902), interessat especialment pel que fa al grup dels neuròpters, que en aquella època incloïa els actuals odonats. Cuní va recol·lectar en moltes zones del territori català i va contribuir notablement al creixement del catàleg de libèl·lules de Catalunya. Quan Cuní vivia els seus darrers anys, començà a destacar Longí Navàs (Cabassers, Priorat, 1858 - Girona, 1939). La incansable tasca entomològica de Navàs pel que fa als odonats queda recollida en més de trenta publicacions. A més, va incrementar el nombre d’espècies conegudes i va ampliar de forma notable el coneixement geogràfic de les diferents espècies. Una part important de la seva col·lecció encara es conserva al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Detall de la posta de Libellula depressa, mentre el mascle vigila la femella.

David Vilasis.

Després de la mort de Navàs es va obrir un període amb una manca gairebé absoluta de treballs odonatològics, que només es trencà a la dècada de 1960, quan diversos odonatòlegs estrangers recol·lectaren odonats durant les seves vacances d’estiu. En són destacables els treballs d’A. Heymer, O.P. Wenger i G. Jurzitza, que van mostrejar especialment a la província de Girona. Posteriorment, a la dècada dels vuitanta del segle XX, va aparèixer el grup Meganeura, format per investigadors catalans, que va desenvolupar una feina important en el coneixement de les libèl·lules d’Osona. Els anys noranta, altres investigadors treballaren en diverses localitats catalanes. En són destacables els treballs de R. Jödicke a les comarques tarragonines, el de M. Lockwood al delta del Llobregat, els de R. Martín a l’Alt Empordà i al Parc Natural del Montseny i el de J. Pibernat i LI. Abós a les comarques gironines.

El 2003 es va crear el grup Oxygastra-GEOC (Grup d’Estudi dels Odonats de Catalunya), adherit a la Institució Catalana d’Història Natural. Oxygastra ha impulsat d’una manera molt important l’odonatologia del nostre país, i els darrers anys ha dut a terme una important tasca de camp que ha permès conèixer les espècies catalanes i la seva distribució amb un grau de detall elevat. Així mateix ha endegat el primer programa de monitoratge sobre odonats i el seu ús com a organismes bioindicadors a Catalunya. El compendi d’aquests treballs constituirà una publicació que ha de veure la llum aviat: la Fauna dels odonats de Catalunya, que serà la primera fauna d’odonats feta a la península Ibèrica i una de les primeres europees.

Exemplar de Macromia splendens, trobada per primer cop a Catalunya l’any 2007 al Parc Natural dels Ports. És catalogada com a espècie vulnerable.

Pere Luque.

Actualment es coneixen un total de 69 espècies d’odonats a Catalunya, això representa el 88% del total dels odonats presents a la península Ibèrica i el 57% de les espècies europees. La gran varietat d’hàbitats aquàtics, des dels estatges alpins dels Pirineus fins a les dures condicions de les serralades mediterrànies, afavoreix aquesta elevada biodiversitat. Els darrers anys el catàleg dels odonats de Catalunya ha incorporat quatre noves espècies. Destaca, en primer lloc, la magnífica Macromia splendens trobada al Parc Natural dels Ports el 2007; a continuació, les no menys interessants Gomphus graslinii, Orthetrum crhysostigma, trobada al delta de l’Ebre, i Cordulia aenea, trobada al Pirineu de Lleida. També s’ha de destacar que el 2009 es va esmentar de nou Onychogomphus costae a les terres de Lleida, espècie que no havia estat citada des de l’any 1993. Amb l’esment al territori català de M. splendens i G. graslini es completa la llista de les espècies protegides per la legislació europea, totalment representada al nostre país. Això, afegit al fet que també hi viuen 14 de les 18 espècies que apareixien en el Llibre Vermell dels invertebrats espanyols, dona idea de la gran importància de la nostra odonatofauna, que en l’actualitat constitueix un dels grups zoològics més destacats de la nostra fauna.

Els treballs derivats de l’elaboració de l’esmentat catàleg de fauna dels odonats de Catalunya han permès incrementar notablement el coneixement de la seva etologia, ecologia i zoogeografia, fins arribar a uns nivells equivalents als dels territoris més ben coneguts d’Europa. A més, amb tota seguretat, el nombre d’espècies trobades al nostre país s’incrementarà amb noves troballes els propers anys, ja que espècies de la riba sud mediterrània (en expansió per l’increment global de les temperatures, com Orthetrum trinactria o Barchithemys leucosticta) ja han arribat al País Valencià. A més, la prospecció de noves zones que fins al moment no havien estat mostrejades, com les de difícil accés a les parts altes dels Pirineus, poden albergar poblacions d’espècies alpines no citades a la península Ibèrica però que sí que són presents al sud de França.