Resultats de la cerca
Es mostren 1550 resultats
pixota
Pixota
Etrusko25 (CC BY-SA 4.0)
Ictiologia
Peix anguiforme de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràpids, de 20 cm, que no té aletes ventrals ni caudal i viu paràsit a l’interior de les holotúries a les costes atlàntiques, des de les illes Canàries a les Britàniques, i a la Mediterrània.
trencavits
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels ammodítids, d’uns 18 cm de llargària i de cos llarg i estret; és molt semblant al sonso, del qual es diferencia pel fet de tenir la mandíbula inferior més sortint i la boca més protràctil.
És força rar a les aigües dels Països Catalans
samaruc
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids, de molt petita grandària, entre 1 i 2 cm, que habita a les aigües salabroses (albuferes) i a les aigües dolces properes a la mar de diversos indrets dels Països Catalans, sobretot al País Valencià.
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, de 180 cm, que és de cos esvelt i allargassat, amb el rostre rom i curt, els llavis carnosos i els ulls grossos i de color bru negrós uniforme a tota la superfície del cos.
La carn és comestible, però de qualitat mediocre, i en alguns casos hom obté oli del fetge Habita, fins a 1 000 m, a l’Atlàntic occidental i a la Mediterrània
sorell de penya
Sorell de penya
jome jome (cc by-nc-nd)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, molt semblant a la palomida, de fins a 40 cm de llargada, de cos fusiforme amb línia lateral sense escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos lliures, precedits d’una espina fixa dirigida cap endavant.
Té el dors gris blavós i els flancs i el ventre argentats Depredador, pelàgic i bon nedador, és bastant comú a la Mediterrània
sonso
Sonso per vendre al mercat
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels ammodítids, d’uns 18 cm de llargada, amb el cos molt prim i apuntat, l’aleta dorsal ondulant i molt llarga, l’anal també ondulant i d’una llargada igual a la meitat de la dorsal.
Té la pell mancada d’escates i d’un color verd oliva en el dors, argentada pels costats i blanca per sota, i la mandíbula inferior prògnata i punxeguda Habiten a la zona pelàgica, bé que a la primavera apareixen vora la costa formant grans bancs per fer-hi la fresa La carn és de baixa qualitat, però hom els troba freqüentment als mercats
Origen i evolució dels grans grups de peixos: àgnats i pisciformes gnatostomats
Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…
L’aprofitament dels recursos animals de les selves temperades
La caça i la cria d’animals autòctons Tot i que, en general, les selves temperades no posseeixen tanta diversitat com les tropicals, ofereixen una gran varietat de riqueses cinegètiques Tant els caçadors com els recollectors n’han fet la seva llar i n’han explotat no tan sols la fauna terrestre sinó també l’aquàtica, en especial els crustacis i molluscs d’aigua dolça que viuen en els nombrosos torrents i rius existents al bioma En el passat, l’aprofitament dels recursos animals d’aquestes regions devia ser majoritàriament sostenible, perquè es destinava sobretot al consum local i perquè la…
Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars de l’Aiguadora (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació L’església de Llinars de l’Aiguadora és situada entre l’Aigua de la Corba i l’Aigua d’Ora, en un dels extrems occidentals del terme, que raneja la comarca del Solsonès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,6 — y 64,5 31 TCG 936645 S’hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys Poc després del quilòmetre 19, a mà dreta, s’inicia una pista asfaltada que porta a Llinars de l’Aiguadora L’església es troba en un lloc elevat, a la dreta de la carretera que hem emprès, on…
Castell de Figuerola de Meià (Camarasa)
Art romànic
Situació Façana de llevant d’aquest castell que havia pertangut al priorat de Meià, amb la porta d’accés a l’altura del primer pis J Giralt El castell de Figuerola de Meià, del qual resta una torre, domina aquest petit nucli rural situat als peus de la pista que comunica la carretera del Doll C-147 amb la vall de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG251496 Per a arribar-hi cal prendre la carretera C-147 de Balaguer-Camarasa-Tremp fins a trobar la cruïlla a la dreta que indica el poble de Figuerola de Meià, just a la part alta del port que duu aquest mateix nom Hi ha uns 3, 4 km fins al poble JGB…