Resultats de la cerca
Es mostren 1842 resultats
Carl August Nielsen
Música
Compositor danès, una de les figures més importants de la música danesa.
Vida Pertanyent a una família humil amb dotze fills, aprengué a tocar el violí i la corneta amb el seu pare, que era membre d’una petita formació local Aviat demostrà uns dots excepcionals per a la música, i, amb motiu d’alguna celebració especial a Sortelung, s’afegia a la mateixa banda de músics El 1874 ingressà en una petita orquestra d’aficionats i això li permeté atansar-se a les obres de JS Bach, J Haydn o WA Mozart Entre el 1879 i el 1883 formà part d’una banda militar a Odense La seva primera formació fou, doncs, autodidàctica Gràcies a l’ajut econòmic de diversos benefactors, el 1884…
Teià
Teià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, estès al vessant sud-occidental de la serra de Sant Mateu fins prop de la costa.
Situació i presentació Limita al N amb el terme vallesà de Vallromanes, a llevant amb Premià de Dalt i a ponent amb Alella Pel que fa a l’orografia del terme cal mencionar el turó de Salve Regina o Sant Baldiri 430,6 m d’altitud, que fa de partió amb el municipi de Premià de Dalt, el turó de Lledó 496 m, trifini amb Premià, Vallromanes i Teià, i l’anomenada serra de Teià, que fa de límit entre Alella i Teià Al sector NE del municipi, l’orografia muntanyosa és marcada pels vessants del cim de Sant Mateu 499 m, dins del terme de Premià En un dels sortints d’aquesta costa, l’any 2004 es construí…
Sant Andreu de la Manresana (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Aspecte del mur de tramuntana on s’aprecia l’aparell fet de carreus, únic vestigi de l’edifici d’època romànica ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al fossar de la Manresana, molt a prop de la imposant torre del castell FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG796173 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Manresana Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé i passà a dependre de la parròquia dels Prats de Rei com a sufragània Depengué del priorat de Santa Anna de Barcelona de l’ordre del Sant Sepulcre per donació del…
L’aprofitament dels recursos vegetals i fúngics a la tundra
La recollecció que substitueix l’agricultura A la tundra no hi ha activitat agrícola tots els recursos vegetals procedeixen de les plantes espontànies A més es produeix una regularitat molt estricta qui menja carn de ren no menja verd, i qui menja animals marins consumeix molts aliments vegetals La magra collita de plantes espontànies Els ramaders i els caçadors de rens salvatges coneixen molt bé el tipus de plantes que mengen els rens, però ells mateixos fan un ús de les plantes més aviat instrumental que no pas alimentari Per exemple, amb els esfagnes Sphagnum omplen els fons dels…
Sant Vicenç de Mentet
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est de l’església amb la porta nova que va reemplaçar l’antiga, la qual s’endevina més al centre del mur meridional ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç és a la part alta del poble de Mentet, que és a 1 555 m d’altitud, a la capçalera de la vall homònima Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 44” N - Long 2° 18’ 30” E Mentet és a 12 km de Pi de Conflent per la carretera D-6 JAA Història L’esment més primerenc del lloc de Mentet és de l’any 1011, en què consta en la butlla que el papa Sergi IV adreçà a Sant Miquel de Cuixà, segons la qual aquest…
Mare de Déu de Vida, abans Sant Pere de la Roca (Fullà)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta església, algun temps priorat, penjada al flanc de la muntanya sobre Vilafranca de Conflent ECSA - F Tellosa Aquesta capella, a 688 m d’altitud, és literalment enganxada al flanc de la muntanya, a la riba esquerra de la Tet Des d’aquest indret es contempla un paisatge excepcional, el Canigó en tota la seva alçada i també la vall alta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 13” N - Long 2° 21’ 17” E Hom hi arriba per un sender, que s’agafa sobre la N-116, a la sortida oest de Vilafranca Història Es tracta d’una església esmentada des del segle XI Sanctus…
Sant Nicolau de Girona
Art romànic
Situació Singular capçalera de l'església de Sant Nicolau, formada per tres absis disposats en forma de trèbol, i una cúpula central sobre trompes E Pablo L’església de Sant Nicolau és situada davant la façana de ponent de l’església del monestir de Sant Pere de Galligants Mapa L39-12334 Situació 31TDG858487 JAA Història Aquesta església, alçada probablement poc temps després que la de Sant Pere de Galligants, fou construïda, com a capella funerària, dins el recinte del cementiri de l’esmentat monestir, del qual depenia La notícia més antiga i l’única que s’acostuma a esmentar data del 1135,…
Els fasmòpters: cavalls de faves
Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…
La Companyia Nova de Gibraltar
Vila-seca i el port de Salou, sd AHC La Companyia Nova de Gibraltar es fundà a Barcelona l’1 de juliol de 1709, mitjançant un acord privat i sota la invocació dels sants Antoni de Pàdua, Aleix, Francesc Xavier i Francesc de Paula Els seus fundadors volgueren aprofitar la particular situació política que s’havia creat en el moment que, essent Catalunya aliada circumstancial d’Anglaterra en el bàndol dels Àustria durant la guerra de Successió a la corona espanyola, Gibraltar romangué a mans dels anglesos des del 1704 Com que no podien disposar de Cadis per la ruptura de Catalunya amb Felip V,…
Els viatges de Tirant lo Blanc
Itineraris de Tirant lo Blanc El Tirant lo Blanc és una novella viatgera Els viatges que fa el protagonista durant els onze anys en què transcorre la seva vida novellesca van articulant les successives etapes vers la seva plenitud cavalleresca, militar i sentimental A fi que Tirant arribi de cavaller errant a cèsar de l’imperi, Joanot Martorell li fa recórrer centenars de milles Anglaterra, Escòcia i part del nord de França, primer, i després tota la Mediterrània, per la qual Tirant navega entre orient i occident diverses vegades Alguns dels indrets europeus del Tirant foren visitats pel…