Resultats de la cerca

Hom parla de quarterat en sautor quan el camper ha estat dividit mitjançant el tallat i el trinxat, i de quarterat en escaire quan la divisió ha estat feta en forma que resulta com una creu esvàstica i cada quarter recorda la forma d’un escaire L’ordre per a blasonar els quarters va sempre del cap a la punta i del costat destre al sinistre Els quatre quarters poden ésser de dos esmalts iguals alternats primer amb quart i segon amb tercer o de quatre de diferents El costum de quarterar les armes —molt comú als estats hispànics— sembla que començà a la fi del segle XIII Amb el temps, però, la…

Vida Estudià música a Barcelona i el seu principal mestre fou Anselm Barba Fou organista i mestre de capella de l’església barcelonina de Santa Maria de Betlem Fou autor de Repertorio de Música Sacra , per a una, dues, tres i quatre veus i acompanyament d’orgue O sacrum convivium un Tantum ergo a quatre veus i una Salve Regina a dues veus Amar o morir —càntic al Sagrat Cor de Jesús per a solista— Motet al Santísimo Sacramento , a dues veus Letrilla per al mes de Maria , a dues veus Despedida pastoril a la Virgen , per a veu solista i cor Gradual comú de sants , a tres veus Trisagio Mariano…

Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…

Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…

L’eriçó africà Erinaceus algirus és més petit que el comú E europaeus i té les orelles més grans i el color general del cos més clar Té al front una zona mitjana conspícua, en forma de lletra V , que és desproveïda de pues Les mesures del cos són les següents 210-250 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 36-42 mm de peu, 30-38 mm d’orella, i el pes és de 400 a 665 g Javier Andrada L’eriçó clar o africà és molt semblant a l’eriçó fosc europeu Es diferencia perquè presenta en el front una zona mitjana en forma de V , desproveïda de pues, les dimensions corporals més petites i les orelles més…

L’oriol Oriolus oriolus és un ocell de la mida d’una merla ateny 24 cm, de cos allargassat i inconfusible pel color groc viu del plomatge que ostenten els mascles, com el de la fotografia Les femelles són més aviat verdoses i tenen el pit tacat L’oriol fa un niu ben elaborat, penjat dels arbres on viu, generalment pollancres i salzes Té un cant característic Xavier Palaus L’oriol és un ocell estival, nidificador a la major part dels Països Catalans continentals, on també s’observen migradors d’altres països europeus A les Illes, en canvi, només se’l veu durant els passos migratoris, d’una…

La guatlla Coturnix coturnix té la particularitat d’ésser l’única gallinàcia migradora, cosa ben coneguda dels amants de la caça efectivament, nia i roman tot l’estiu a les nostres terres i baixa després cap a l’Àfrica, quan ve el fred La seva imatge és característica de color terrós, ratllada al dors, petita ateny només 18 cm igualment n’és el cant de reclam del mascle, que descobreix la seva presència dins dels rostolls i els conreus Oriol Alamany Durant l’època de la cria, la guatlla ocupa sense excepció els hàbitats que li són adients arreu dels Països Catalans sempre és un ocell…

L’envergadura del voltor negre Aegypius monachus és palesa en aquesta imatge d’un voltor eixugant-se les ales al sol a la serra de Tramuntana Mallorca Noteu la forma de la cua, en ventall, que és un caràcter distintiu de l’espècie en vol, a més del color fosc de dessota les ales i del collar Jordi Muntaner Als Països Catalans continentals, el voltor negre és un ocell excepcional un individu immatur, segurament un divagant en dispersió postgenerativa, resta installat als ports de Beseit des del gener de 1976, juntament amb els voltors comuns que hi viuen a més, se’n capturà un exemplar a l’…

Àrea de nidificació del martinet de nit Nycticorax nycticorax als Països Catalans Maber, original dels autors És un ocell estival, nidificador local i relativament escàs a Catalunya, al País Valencià i, possiblement, al Rosselló A tota la resta del territori estudiat, llevat d’Andorra, on no és citat, és un migrador regular, sobretot a la primavera Excepcional a l’hivern Els primers martinets de nit arriben al final de març, però més normalment al començament d’abril, i escassegen ja les observacions d’ocells migrants el maig A la tardor és més escàs, i s’observen de l’agost a l’octubre En…

La fundació d’aquest monestir data del 23 de maig de 1155 Aquest dia el bisbe de Barcelona, Guillem, de comú acord amb el cardenal i legat de Roma, Jacint, i de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat, dotà l’església d’un patrimoni i disposà que hi romangués una comunitat de canonges regulars que seguissin la regla de sant Agustí L’església, però, ja existia abans i era situada prop del Portal Nou Al seu voltant, en temps de sant Oleguer, s’havia fundat una confraria, que pel cap baix ja funcionava el 1140 i que en els quinze anys que precediren la fundació de la comunitat de canonges regulars…