Resultats de la cerca
Es mostren 2485 resultats
Tètol cuabarrat
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de…
Pòlit cantaire
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de…
Corb
El corb Corvus corax és un ocell de roca i de muntanya, més gros del que hom sol pensar, ja que ateny fins a 64 cm En vol, el caracteritzen la seva envergadura i la forma acabada en punta del final de la cua vola generalment solitari o per parelles Té el plomatge totalment negre i el bec molt gros, com s’observa a l’exemplar de la fotografia Josep M Barres Als Països Catalans és un ocell sedentari i nidificador localitzat És bastant comú a Andorra i a les Illes, excepte Cabrera, i a les zones interiors més montanes del Principat i el…
Pont del Diable (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Atrevit pont que salva el barranc del Diable, que li dona nom, d’una profunditat propera als 50 m Arxiu Centelles Aquest pont és situat damunt del barranc del Diable, entre la Bastida de Bellera i les restes del monestir de Sant Genís de Bellera La torrentera en aquest indret té una profunditat molt notable, propera als 50 m Mapa 33-10214 Situació 31TCG303914 Des de Sarroca de Bellera hem d’agafar una pista de terra que va fins a Erdo i la Bastida de Bellera Des de la Bastida, hem de continuar avall per un camí que baixa parallel al…
Rossinyol
El rossinyol Luscinia megarhynchos , en contrast amb allò que el seu cant fort i musicat podria fer creure, és un ocell poc vistent, petit no supera els 16,5 cm i de plomatge uniformement bru-vermellós al dors i blanquinós al dessota Destaca l’ull gros i negre, el bec llarg i, sobretot, la cua, llarga, rogenca i ampla És solitari i difícil de veure Els joves es diferencien dels immaturs de pit-roig i de la cotxa cua-roja precisament per la cua Al nostre país és un bon exemple d’ocell estival nidificant Tony Tilford/Index El rossinyol és un dels ocells…
Pardal comú
El pardal comú o de llei, teulat, teuladí o moixonet, és probablement una de les espècies més conegudes de casa nostra, estretament lligat a la companyia humana, fins al punt que arriba a abandonar totalment els pobles, si aquests, a son torn, són desafectats És àmpliament repartit, i en un gran nombre, als Països Catalans, però als Pirineus és absent d’alguns sectors i pobles de l’alta muntanya A la resta del territori és un sedentari comuníssim que, passada la cria, des del començament de juny fins a l’octubre, forma estols grans de 400-…
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
astrofísica
Astronomia
Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres, a diferència de l’astronomia, que estudia principalment llurs moviments, aparents o reals, en el firmament.
El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…
Les santalàcies
Santalàcies 1 Thesium divaricatum a branca terminada en inflorescències x 0,5 b fragment de la inflorescència, amb una flor i un fruit immatur que conserva el calze a la part apical x 5 2 Ginestó Osyris alba a branca fructífera d’aquest arbust de port genistoide x 0,5 b brot florit, de flors trímeres x 5 c fruit immatur x 3 Eugeni Sierra Les santalàcies són herbes o arbusts, rarament arbrets, propis més aviat de les regions eixutes i àrides, dins de les zones tropicals i temperades de les gairebé 400 espècies que se’n coneixen, la majoria són africanes, i només sis es fan als Països…
Bruges

Vista del nucli antic de Bruges
Sjaak Kempe Sjaak Kempe (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de Flandes, capital de la província de Flandes Occidental, Bèlgica.
La geografia És unida a la mar del Nord per diversos canals, com el Brugge Zeekanal, que la uneix a Zeebrugge Centre industrial, turístic i comercial El seu port constitueix una unitat amb el de Zeebrugge Hi ha drassanes, i és un nus ferroviari i de carreteres El seu nom procedeix dels nombrosos ponts brug en flamenc que travessen els canals que passen per la ciutat Des del 1950 hi funciona el Collegi d’Europa, centre internacional d’estudis europeus El gran floriment artístic de la ciutat a l’època gòtica pot ésser comprovat encara actualment en edificis com la catedral, un dels monuments…