Resultats de la cerca
Es mostren 7015 resultats
moneda barcelonesa

Moneda emesa sota l'autoritat de l'emperador carolingi Lluís el Pietós, entre el 814 i el 840
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona.
Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les emissions foren…
bitxac

Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al…
Isidre Flotats Vilanova
Futbol
Futbolista i entrenador.
Actuava de mig i de lateral i jugà amb el Terrassa 1945-47 i el Badalona 1947-50 abans de fitxar pel RCD Espanyol 1950-52, amb el qual s’arrenglerà en 34 partits de Lliga Passà al FC Barcelona 1952-60, on disputà un total de 149 partits amb la samarreta blaugrana i marcà 6 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1953, 1959, 1960, tres de Copa del Generalísimo 1953, 1957, 1959 i dues de Copa de Fires 1958, 1960 Es retirà després de jugar amb el Mallorca la temporada 1960-61 Posteriorment entrenà els equips juvenil i amateur del Barça, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1971…
Joan Nubiola Callís
Escalada
Escalador.
Escalador i soci del Club Muntanyenc Barcelonès que destacà per les seves escalades a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, les Dolomites i el Tirol Juntament amb Josep Maria Torras formà una de les cordades més mítiques de l’escalada montserratina, la Torras-Nubiola, amb mig centenar de vies obertes des del final de la dècada de 1940 El 1948 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE L’estiu del 1956 i el 1957 realitzà nombroses escalades al Tirol i a les Dolomites on treballà d’ajudant de guia de muntanya El 1978, juntament amb Josep Barberà i Josep Maria Torras,…
Eva Montes Parra
Natació
Nedadora.
Es formà al Club Natació Igualada i s’especialitzà en crol en proves de mig fons Fou tres vegades campiona de Catalunya un cop en 400 m lliure 1992 i dos cops en 800 m lliure 1991, 1992 El 1993 passà al Club Natación Metropole, de Las Palmas de Gran Canària, gaudí d’una beca al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès, i el 1995 fitxà pel Club Natació Catalunya Fou cinc vegades subcampiona d’Espanya dos cops de 400 m lliure estiu del 1993, hivern del 1994 i tres cops de 800 m lliure estiu del 1993 i 1994, hivern del 1994 Participà en els Jocs Mediterranis 1993 i en els…
Maria Dolors Molas Canals
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Sabadell, especialitzada en crol en distàncies de fons i de mig fons, amb dotze anys ja fou recordista absoluta de Catalunya i d’Espanya de 800 m i 1500 m lliure 1963 i l’any següent, de 1500 m lliure en piscina de 50 m 1964 Fou tres vegades campiona de Catalunya de relleus 4 × 100 m estils 1963, 1964, 1967 i tres cops de 4 × 100 m lliure 1963, 1966, 1967 En l’àmbit estatal, assolí el subcampionat de 400 m lliure estiu del 1964 i del 1966, hivern del 1966 i el títol en relleus 4 × 100 m lliure estiu del 1963, hivern del 1965 Comptabilitzà dinou actuacions…
Josep Antoni Abadías Finós
Natació
Nedador.
Format al Club Natació Montjuïc, destacà en natació de fons i de mig fons El 1958 baté el rècord juvenil de 400 m estils individual i el rècord català de 1500 m lliure en piscina de 50 m Per altra banda, guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya en la prova de 400 m 1959, 1960 i 1500 m lliure 1958, 1960 Fou també campió d’Espanya amb la selecció catalana en la prova de 4 × 200 m lliure 1961, 1962 L’any 1962 passà a les files del Club Natació Sabadell El mateix any aconseguí el rècord d’Espanya de 4 × 200 m lliure amb l’equip estatal Entrenà el Club Jiménez de Madrid i el…
Melissa Caballero Ayasse

Melissa Caballero Ayasse (al centre)
CN Sabadell
Natació
Nedadora.
Especialitzada en proves de velocitat i mig fons 200, 400 i 800 m lliure Els seus dos clubs principals han estat el CN Sabadell i el CN Catalunya, i el seu entrenador, Joan Fortuny Participà en dos Campionats d’Europa en piscina curta 2003 i en piscina gran 2004, en 800 m i en 400 m Ha estat olímpica en els Jocs d’Atenes 2004 Integrà l’equip que aconseguí les millors classificacions en la història del relleu femení espanyol de 4 × 200 m lliure, al costat de les també catalanes Tatiana Rouba, Erika Villaécija i Laura Roca En campionats europeus foren subcampiones 2002 i campiones…
santuari de Lord
Vista del santuari de Lord
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Lord) del municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), sobre un penyal (la roca de Lord), a 1 175 m.
És un centre antic de pietat i eremitisme La llegenda diu que la marededeu, una imatge romànica del s XIII, fou trobada per un bou i un bover el 870 El santuari existia ja el 992 A l’edat mitjana estigué a cura de donats i ermitans El 1587 fou encomanat als dominicans, que el tingueren mig segle escàs Tornà novament a càrrec d’ermitans, fins que fou profanat i cremat, el 1835, durant la guerra carlina Refet de nou el 1870, fou erigida una gran església i casal i hom aprofità una part dels antics edificis i claustres, que serví d’aixopluc uns quants anys a una comunitat de…
la Trinitat Vella

Vista general del carrer de Mireia on destaca Villa Mercedes
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona, dins l’antic terme i actual districte de Sant Andreu de Palomar.
Limitat per la Meridiana i el Besòs, es començà a construir a la primeria dels anys cinquanta Els habitatges són de construcció oficial PMH i privada La presó de dones hi fou construïda el 1954 posteriorment passà a ésser de joves, i al gener de 2009, després d’haver traslladat els interns a la nova presó de la Roca del Vallès, hom en començà l’enderrocament El 1986 hom aconseguí que hi arribés el metro El 1992 hom obrí al trànsit el nus de la Trinitat , connexió viària que uneix les rondes de Dalt i del Litoral i que enllaça amb les autopistes A-7, A-18 i A-19 Al mig del nus hom…