Situació
Costat sud-est de l’església, amb el magnífic absis ornat amb arcuacions i lesenes.
ECSA - A. Roura
El santuari de la Trinitat, antiga església de Sant Pere de la Serra, es troba al peu de la carretera D-618 de la població de Bulaternera als Banys d’Arles. Al costat de l’església s’ha format el petit nucli de Bellpuig junt amb la rectoria, el cementiri i la casa del comú del municipi de Prunet i Bellpuig.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 33’ 47,4” N - Long. 2° 37’ 30” E.
Es troba a 2,5 km després de passar el coll del Fortó, on hi ha l’enllaç amb la carretera D-13 que ve de Ceret. (JBH)
Història
L’església de Sant Pere existia anteriorment a l’any 899, ja que un document datat aquest any esmenta la Serra Sancti Petri, fet que demostra que la capella havia donat el seu nom a la serra.
Fou consagrada l’any 953 per Riculf, bisbe d’Elna, i hi eren presents, a més dels ardiaques, clergues, nobles i altres persones; el bisbe li confirmà els delmes, els alous i les oblacions, tot subjectant-la a la seu d’Elna i assenyalant-li els termes parroquials.
Segons indica l’acta, la seva jurisdicció s’estenia sobre la meitat meridional de l’actual municipi al migdia del coll del Fortó, al sud-oest del coll Xetard i també sobre els territoris de Sant Marçal i de Teulís, fins al coll de la Porta o de Batera i a la confluència del riu Ample, dit antigament riu de Bussac, i del riu de Sant Marçal.
L’església de Sant Feliu (de Calmella) era considerada, almenys l’any 959, com annexa a la de Sant Pere. El 26 de febrer del 961, els marmessors de la comtessa Ava de Cerdanya, vídua de Miró II el Jove, lliuraren a l’església d’Elna “el seu alou de la Serra de Sant Pere”, heretat dels seus pares, amb uns molins. L’any 1367 ja existia un altar dedicat a la santa Trinitat, que es remuntava probablement al segle precedent. Aquesta advocació va prevaler sobre la de sant Pere a partir del segle XVII. (PP)
Església
Planta de l’església, en què s’evidencia el cos afegit a migdia de la nau primitiva.
R. Mallo!
Sant Pere de la Serra o la Trinitat és un temple romànic de dues naus: a l’església més antiga s’hi va afegir una nau lateral, més estreta, al costat de migdia.
L’esmentada església més antiga, situada, doncs, al costat de tramuntana del conjunt, constava d’una sola nau, capçada a llevant per un absis de planta semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt que tenen pilars força destacats i impostes llises, de perfil de pla i bisell. L’absis té volta de quart d’esfera, precedida per un espai curt, presbiteral, amb volta de canó. Uns simples plecs de mig punt assenyalen la degradació en amplada i alçada dels diferents sectors de la capçalera.
L’absis presenta decoració llombarda en el parament exterior, a base d’una sola, i gran, arcuació a cadascun dels set espais entre lesenes.
Interior de la nau principal, amb els arcs torals i els arcs formers que donen accés a la nau lateral.
ECSA - A. Roura
La unió de les dues naus s’aconseguí perforant el mur meridional de l’antiga per mitjà de tres arcs formers. A desgrat d’això, vers l’extrem de ponent del dit mur meridional de la nau antiga, s’ha conservat la primitiva porta d’entrada, la qual, com és lògic, avui dóna a la nau afegida en aquest costat. És una porta d’un sol arc de mig punt, senzill, sense impostes, fet amb dovelles estretes i no gaire llargues; l’obertura perfora el gruix considerable del mur, per mitjà d’un tram de volta de canó sobre banquetes, més alta que l’arc extern esmentat.
L’arc former situat més a ponent, el més proper a l’esmentada porta, va malmetre una finestra de l’antiga nau que s’obria en aquest punt del mur de migdia. Només queden testimonis de la part superior dels arcs de mig punt. Per les dimensions, podem deduir que era una finestra de doble esqueixada.
També són de doble biaix i arcs de mig punt les dues finestres de l’absis, una al centre i l’altra al sud. En ambdues, el vessant extern és format per un doble plec en degradació.
A la façana de ponent, l’antiga finestra va ser convertida en ull de bou en època molt tardana. Sobre aquest mur es dreça una espadanya de tres pilars i dues arcades de mig punt.
A l’exterior, una grossa cornisa de cavet ressegueix l’extrem superior del parament nord de la nau i marca els vessants del pinyó del mur oriental.
La construcció es caracteritza per l’aparell fet amb una combinació de carreus de granit i lloses d’esquist o pissarra estretes i també en forma de petits carreus allargats. Malgrat que l’escaire no és perfecte, sobretot a les lloses de pissarra, les filades són força regulars. En el parament nord de la nau i a l’absis es pot observar que a la meitat inferior dels murs hi ha un predomini absolut de les lloses de pissarra, mentre que a la part superior dominen els carreus de granit. D’aquesta manera es produeix un efecte cromàtic ben acusat entre el color negrós de la pissarra, a baix, i el to groguenc o gris clar del granit, a dalt. Aquestes diferències formals, segons el nostre parer, no responen pas a cap diversitat cronològica important. En tot cas es podria pensar en una represa de l’obra després d’una interrupció momentània. Cal tenir en compte la factura força homogènia del conjunt dels aparells i que, malgrat tot, ambdós tipus de materials es barregen en alguns llocs. Les lesenes de l’absis són fetes enterament amb carreus de granit, ja des de la base. No és pas impossible que la combinació de pedres de coloració diversa hagi estat projectada amb intenció decorativa.
Per les seves característiques formals i d’estil, aquesta part de l’església es pot considerar, enterament, de la segona meitat del segle XI o, com a molt, de les primeres dècades del segle XII. Així ho defineixen clarament la tipologia de les voltes, els arcs, les obertures i els aparells, i també la decoració de la capçalera.
S’ha dit que la part occidental de la nau és una pervivència del temple del segle X, consagrat l’any 953 (que ja n’hauria substituït un d’anterior, existent al segle IX). L’únic element arcaïtzant en aquest sector de l’edifici és la volta interna de la porta, sobre muntants avançats. No es tracta, però, d’una porta pròpia de l’arquitectura pre-romànica; l’arc és de mig punt, sense les banquetes de la volta interna. Pel dovellatge i la factura general, és un element ben característic de l’arquitectura del segle XI o l’inici del XII, que com les altres estructures d’aquest temple, podríem trobar en edificis tan típics del dit període com Sant Llorenç prop Bagà, Sant Pere de Casserres o Sant Miquel de Cruïlles, per posar alguns exemples.
D’altra banda, el sector de ponent de la nau de la Trinitat no presenta cap diferència ni trencament, en els aparells i la volta, amb la part restant de l’edificació. La porta esmentada hi és integrada de manera absolutament solidaria. Val a dir que les banquetes de la volta de la dita porta són un element funcional, i certament “arcaïtzant”, que no és gaire estrany de trobar en construccions força posteriors a l’època pre-romànica. Al nostre entendre, doncs, en l’estat actual del monument no s’aprecien pervivències clares i específiques del temple consagrat al segle X.
La segona nau fou bastida al costat sud de l’església, probablement cap al final del segle XII, o ja al segle XIII. Els tres arcs formers que la comuniquen amb la nau principal són de mig punt i tenen impostes de mig bossell.
Talla de fusta policromada que representa Crist en Majestat, conservadaa l’interior de l’església.
ECSA - Rambol i ECSA -A. Roura
És una nau rectangular força més estreta que la principal. Fou coberta amb una volta de quart de cercle seguida. A l’extrem de llevant té una mena de capçalera rectangular que, per la factura, sembla afegida més tard. Té la mateixa amplada, i en el seu espai continua la volta de quart de cercle. Havia servit de sagristia; actualment, per capçalera s’hi exposa un Crist en Majestat. En conjunt, la construcció meridional ateny la mateixa llargada que la nau principal.
A la façana de migdia hi ha l’actual entrada al temple, una porta d’un sol arc apuntat, de dovelles amples i poc llargues. En aquest mateix mur hi ha tres finestres romàniques. La situada a ponent de la porta té l’estructura habitual, amb arcs de mig punt i doble esqueixada. Les dues que es troben a llevant de l’entrada presenten una disposició força singular: unes finestres poc altes, de doble biaix, tenen, sota mateix de l’ampit, unes altres finestretes, molt reduïdes, d’una sola esqueixada, de poca llum i amb una llinda arquet de mig punt. Per desgràcia aquestes dobles finestres tan curioses només mantenen l’estructura originària a l’exterior, ja que interiorment han estat modificades i convertides en una sola obertura. En el mur occidental hi ha una altra porta, d’arc intern de mig punt, i una finestra de doble biaix; ambdues obertures són inutilitzades, ja que l’edifici de la rectoria s’adossa exteriorment a aquesta façana del temple.
Una cornisa de cavet corre per la part superior de la façana de migdia. A la seva meitat de ponent té esculpits diferents motius en relleu. L’aparell d’aquesta nau és a base de filades uniformes de carreus ben escairats i polits, de granit, amb algun carreu de pissarra, esporàdic.
La construcció o capçalera de llevant ha estat bastida de manera molt més descurada, amb carreus grans i petits i lloses escantonades, tot disposat sense gaire ordre i amb el morter ben visible a les juntures de les pedres. S’hi obren dues finestres sagetera rectangulars, força altes i d’una sola esqueixada, una a migdia i l’altra a llevant. Al costat meridional hi ha una cornisa amb decoració esculpida amb el tema molt freqüent de daus o escaquejat. Segons les peces, els daus són més o menys grans.
Per les seves característiques, com l’aparell i les obertures (l’arc apuntat de la porta en especial), la nau de migdia pot ser situada als segles XII-XIII tal com havíem indicat. La capçalera o cos de llevant sembla fruit d’una reforma o afegitó, però els elements essencials probablement no són, tampoc, posteriors al segle XIII. (JBH)
Escultura
Dos detalls dels relleus esculpits que decoren la cornisa.
Fotografies cedides per P. Ponsich
A la cornisa de la façana meridional, en espais irregulars de la meitat de ponent, resten diversos relleus esculpits de mides diferents. D’esquerra a dreta (segons l’espectador) s’hi pot veure: una flor o roseta que sorgeix d’una mena de vas ovalat, un pal llarg i llis que té un nus a l’extrem, una flor de cinc pètals, un cargol en posició de desplaçar-se, una figura que correspon probablement a una tortuga vista des de dalt, un altre relleu força malmès i una motllura que forma dues corbes. Tota l’escultura és esquemàtica, sense detalls i de poca traça, obra d’un artífex popular i amb una finalitat purament ornamental. Alguns dels relleus són poc habituals i revelen la seva datació tardana, d’acord amb l’atribuïda a la nau meridional del temple. Cal considerar el conjunt de caràcter rude i tosc i proper a l’escultura que trobem a les portades de Sant Joan de Banyuls (Rosselló) i a Sant Martí de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà). (JBH)
Grafits de la façana meridional
En el parament de la façana meridional trobem, en diferents carreus situats a llevant de la porta, diversos grafits. Un petit rectangle apaïsat, de traç profund i de 10 × 5 cm, inscriu dos motius circulars de mides semblants; el de la dreta és format per dos cercles concèntrics i un petit apèndix. En un altre carreu hi ha una creu llatina que fa 19 × 9 cm, de braços patents excepte a la base i que ha estat feta amb incisions amples i fondes. Finalment, un altre carreu presenta un angle obert amb el vèrtex a la part superior i amb representació de la bisectriu, tot fet amb línies molt fines i de traç segur. (JBH)
Grafits de la façana de llevant de la nau lateral
A la banda de llevant de la nau lateral, hom pot veure la imatge d’un Crist en Majestat (declarat monument històric), que fa 150 cm d’alçada, col·locat damunt una creu d’època posterior que fa 230 cm. Duu una túnica de mànigues cenyida amb un cordó de doble nus, la qual ha conservat una part de la seva decoració pintada. L’expressió de dolçor, commovedora, que envaeix des de la seva cara als seus ulls oberts, fa d’aquesta imatge una de les més belles del Rosselló.
La major part de la policromia, que es conserva tant sobre la creu com sobre la túnica de Crist, correspon al segle XVIII, i ha estat superposada a la decoració primitiva. Una restauració realitzada ja fa temps (vegeu Durliat, 1956, pàg. 12) va descobrir restes de colors vermell, verd i groc clar corresponents a la policromia antiga; també va aparèixer el símbol d’un evangelista dins un cercle i la figura d’un personatge a la part baixa del pal mitger de la creu.
A. K. Porter (1928, pàg. 25) relacionà aquesta imatge amb les de Beget i Sant Joan les Fonts, les quals feia sortir d’un mateix taller situat al sud dels Pirineus. D’altra banda, R. Bastardes (1978, pàg. 133) aplica aquesta relació al taller de Ripoll. Cal situar cronològicament aquesta Majestat cap a l’inici del segle XIII, i considerar-la, doncs, contemporània de la construcció de la nau lateral.
Al Centre d’Art Sagrat d’Illa es conserva una creu de fusta pintada procedent d’aquesta església. Mostra una figura de Crist pintada, però la seva factura correspon a les primeres influències de la pintura francesa del voltant del 1300. (PP)
Forja
Ferramenta que encara reforça i decora els batents de la porta de l’església.
ECSA - Rambol
Detalls del forrellat de la porta de l’església i de l’argolla i l’anella, amb cenyidor estriat.
ECSA - J.L. Valls
A la porta de l’església es conserva un conjunt força interessant de ferramentes (declarat monument històric) que ocupa la totalitat de la superfície dels batents. Segueix el model tradicional al Rosselló, consistent en una seriació de tiges o planxes de ferro de les quals sorgeixen parelles de volutes. Cada grup és format per una tija, de vegades acanalada o bé llisa, i vuit volutes de mida mitjana, tot i que en alguns indrets s’han col·locat parelles de volutes contraposades de dimensions més reduïdes. Tots els elements són disposats horitzontalment.
El forrellat és constituït per dos passadors que flanquegen el pany i dues anelles o tiradors. Els passadors, acabats en un cap de serp, són subjectats al batent mitjançant cenyidors estriats. Les anelles o agafadors, de tres nusos, són subjectats al batent mitjançant un cenyidor, també estriat i, a més, amb una planxa amb decoració de punxó i calada.
Cal datar aquest conjunt, un dels més rics del país, ja dins el segle XIII. (PP)
A la finestra central de l’absis, encastada a l’esqueixada pròpiament, s’ha conservat una petita reixa romànica. Consta d’una tija vertical i diverses tiges horitzontals, a banda i banda de les quals s’han disposat, de manera atapeïda, parelles de volutes que es cargolen en sentit oposat. La reixa presenta el disseny característic de la forja romànica, a base d’espirals afrontades, que es desenvolupà extensament en reixes de tancament de presbiteri —com a Santa Maria de Costoja, al Vallespir, o Santa Maria de l’Agullana, a l’Alt Empordà— i en ferramentes de portes. Cal considerar aquesta peça, si no de plena època romànica, contemporània a la ferramenta que decora la porta d’entrada (segle XIII). (JBH)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Alart, 1880, pàgs. 19-20
- Brutails, 1901, pàgs. 53 i 165
- Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. III, pàgs. 98, 656, 748, 751, 769
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 285-286 i 1915, vol. 24, pàgs. 261 i 406-407
- Durliat, 1958, pàg. 25
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 131
- Ponsich, 1980b, pàg. 76
- Ordeig, 1980, vol. V/I pàg. 154
- Cazes, 1990, pàg. 28.
Bibliografia sobre el grafits de la façana de llevant de la nau lateral
- Brutails, 1891*, pàg. 283, i 1893
- Porter, 1928, pàg. 25
- Durliat, 1956, pàg. 12, i 1958, pàg. 25
- Dictionaire des églises de France, 1966, pàg. 131
- Trens, 1966
- Bastardes, 1978, pàgs. 129-134
- Cook-Gudiol, [1950] 1980, pàgs. 284-285
- Mil. Mil·lenaire d’art nord-catalan, 1989, pàgs. 30-31
- Bastardes, 1991.