Resultats de la cerca
Es mostren 102501 resultats
Contracte de construcció de la reixa de l’altar major de la catedral de Vic
Art gòtic
Data 7 de febrer de 1427 El capítol de la catedral de Vic acorda amb el ferrer de Cervera Joan Despuig que aquest faci una reixa davant l’altar major de Sant Pere, segons la mostra o dibuix que Despuig els presentà En nom de nostre senyor Jesucrist Amén 1 “Capítols concordats entre lo honorable capítol de Vich, de una part, e l’onrat en Johan dez Puyg, mestre de ferre de la vila de Cervera, en e sobre la obra de las rexes de ferre devall scritas, de la altre part Primerament, és concordat que lo dit Johan dez Puyg farà unas rexes de ferra bo e reebedor devant l’altar, e spay qui és de arch a…
Pesta
Patologia humana
La pesta és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta nombrosos animals, especialment rosegadors, i que accidentalment pot transmetre’s a l’home per la picada de puces que s’alimenten normalment de la sang dels rosegadors La pesta fou, en èpoques passades, una de les malalties infeccioses més temudes i difoses Les pandèmies de pesta que es van produir al segle VI i al segle XIV van modificar substancialment la demografia del món aleshores conegut A finals del segle XIX va produir una altra pandèmia important, originada a la Xina, que també es va difondre a diversos continents…
Herència autosòmica dominant
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties provocades per una alteració…
Micció. Buidament de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…
El que cal saber de la laringitis
Patologia humana
Són anomenats laringitis una sèrie de trastorns caracteritzats per una inflamació de la mucosa de la laringe que provoca una alteració de la veu i pot arribar a ocasionar una obstrucció de les vies respiratòries A més de l’alteració del to de veu, les laringitis solen originar una sensació molesta al coll, com si hom hi tingués alguna cosa, que pot ésser dolorosa, obliga a escurar-se’l i produeix una tos seca i insistent El tabac, l’alcohol, una atmosfera contaminada o el mal ús de la veu predisposen a la inflamació de la laringe El tipus de laringitis més comú és la laringitis catarral aguda…
Dispnea
Patologia humana
La dispnea és un símptoma freqüent de les malalties respiratòries que consisteix en una sensació de manca d’aire o de dificultat respiratòria Per bé que es tracti pròpiament d’un símptoma, es pot considerar també un signe perquè la persona que en presenta sol respirar amb dificultat d’una manera evident No es coneixen exactament els mecanismes pels quals es produeix la dispnea, però en general es presenta quan cal augmentar notablement l’esforç de l’aparell respiratori i s’han de mantenir uns nivells d’oxigenació de la sang adequats als requeriments de l’organisme La necessitat d…
Miocardiopatia restrictiva
Patologia humana
Definició L’anomenada miocardiopatia restrictiva és una afecció poc freqüent que es caracteritza per la proliferació de fibres de collagen —és a dir, fibrosi del miocardi ventricular— o bé pel dipòsit de diverses substàncies, com és l’amiloide o l’hemosiderina, que provoquen rigidesa muscular i dificultat de distensió a l’hora de rebre la sang procedent de les aurícules Causes i tipus En la majoria dels casos, aquest trastorn és degut a d’altres malalties i s’anomena miocardiopatia restrictiva secundària Quan no es detecten altres malalties causals, aquesta afecció rep el nom de…
Aneurisma arterial cerebral
Patologia humana
Definició Un aneurisma arterial cerebral és una dilatació localitzada de les parets d’una artèria intracranial que pot provocar trastorns deguts a la compressió que efectua sobre les estructures neurològiques més properes i, si l’artèria s’esquinça, generar un accident vascular cerebral provocat per l’hemorràgia Causes La majoria dels aneurismes cerebrals són congènits i causats per una fallada localitzada del desenvolupament de les capes de teixit elàstic i muscular de la paret arterial Hom calcula que un 4% de la població presenta aneurismes cerebrals des del naixement, bé que només…
cànon bíblic
Bíblia
Col·lecció dels llibres reconeguts i acceptats com a inspirats i que constitueixen la llista oficial dels llibres de la Bíblia.
El cànon de l’Antic Testament es formà gradualment al llarg de la història d’Israel La troballa pel rei Josies 621 aC, al temple de Jerusalem, de l’anomenat llibre de la Llei Torà —recopilació deuteronòmica de les tradicions jahvista i elohista— suposà el principi d’un cos oficial de revelació hom el guardava a l’arca de l’aliança, i havia d’ésser reconegut i declarat sagrat pels dirigents religiosos, profetes i sacerdots La Llei fou dividida en seccions, a fi de poder ésser llegida públicament en la seva totalitat en un període de temps determinat en la litúrgia i el culte Gradualment i sota…
Pierre Deffontaines
Historiografia catalana
Geògraf francès.
Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…