Resultats de la cerca

Característiques del grup Opilions 1 Scotolemon lespesi × 10 2 Gyas titanus × 2 3 Homalenotus quadridentatus × 3 4 Ischyropsalis luteipes × 3 5 Megabunus diadema × 6 6 Histricostoma baccilliferum × 13 7 Parasiro coiffaiti × 13 8 Histricostoma dubium × 13 Marisa Bendala Els opilions, tercer grup en importància numèrica dins dels aràcnids, són prou coneguts dels camperols de tots els països, i per això han estat batejats amb diferents noms vulgars Als Països Catalans, i principalment a les comarques de l’Anoia, el Vallès, la Selva i Osona, se’ls coneix amb el nom de frares, i és així perquè…

Característiques del grup Els pseudoscorpins, malgrat ésser poc coneguts, són força abundants al nostre país El motiu del seu desconeixement és, sobretot, el seu hàbitat, ja que viuen en petits forats, sota les escorces dels arbres o al medi edàfic, i rarament es mostren a l’aire lliure D’altra banda, les seves dimensions d’1 a 9 mm de llargada, el seu color críptic i la seva extrema precaució, que els fa immobilitzar al menor senyal de perill, ajuda a fer-los difícils de veure Es caracteritzen pel fet de tenir uns pedipalps molt desenvolupats i acabats en pinça i per no tenir postabdomen o…

Concepte d’artròpode i de parartròpode Els artròpodes, malgrat la seva gran diversitat morfològica, tenen en comú la metamerització del cos i la seva divisió en regions, els apèndixs articulats i la presència al damunt del cos d’un exosquelet fet en gran part de quitina, a més d’altres caràcters d’ordre intern A la fotografia un insecte odonat, Calopterix virgo , hom pot apreciar-hi les tres regions del cos pròpies dels insectes cap, tòrax i abdomen, la situació dels apèndixs en els segments toràcics i la presència dels dos parells d’ales que els caracteritza Enric Curto Malgrat la diversitat…

Fins a la Gran Guerra, la societat dels Països Catalans es va caracteritzar pels contrastos els elements tradicionals i els més moderns hi convivien amb tota naturalitat El món urbà, per exemple, es consolidà com l’hàbitat de la majoria dels habitants Però, de seguida, ciutats històricament rellevants, com ara Igualada o Reus, van perdre la seva preeminència davant el creixement dels nuclis que ajudaven a constituir les grans àrees metropolitanes l’Hospitalet de Llobregat o Badalona, que es constituïren en prolongacions de la capital, o els ara barris perifèrics, com Sants, Sant Martí de…

La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…

Els ordes mendicants, els més coneguts dels quals són els franciscans i els dominicans, van néixer a començament del segle XIII, impulsats per dues figures excepcionals, Francesc d’Assís i Domènec de Guzmàn Els ordes respectius renovaven les aspiracions de pobresa i d’austeritat que eren presents en tants moviments de reforma i de regeneració de l’Església medieval i al mateix temps adoptaven una decidida vocació urbana que coincidia amb la puixança de les ciutats durant la baixa Edat Mitjana Aquesta actitud, doncs, fou la causa principal de la seva gran influència en la societat, la cultura…

Acte de fe Cerimònia instituïda pels tribunals de la Inquisició cap al final del segle XV Consistia en una missa, un àpat lleuger i una processó cap a la plaça pública, on els condemnats abjuraven de l’error de què havien estat acusats i eren rebuts de nou a l’Església, o bé, si no se’n retractaven, eren lliurats al braç secular i executats tot seguit Aixa, orde de l’ Orde d’origen llegendari, fundat –suposadament– per Ramon Berenguer IV a l’entorn de l’any 1150 per a honorar les dones tortosines comandades per Marina de Miravall que van salvar la ciutat –tot just conquerida– enfront d’una…

La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…

La delimitació, però, no sempre és fàcil en relació amb el baix alemany hi ha alguns autors —el cas més conegut és el de Veldeke— que són estudiats tant en la literatura alemanya com en la literatura en baix alemany La literatura escrita en ídix , malgrat que aquest sigui un dialecte alt-alemany, no sol ésser inclosa en la literatura alemanya, ateses les circumstàncies especialíssimes en què s’ha desenvolupat El conreu literari de la llengua alemanya no s’ha limitat als països on aquesta llengua és vernacla té, i ha tingut des del Renaixement, un fort predomini en gran part del territori baix…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental A primer terme, el porxo o nàrtex J Vigué L’església parroquial de Sant Jaume de Queralbs es troba a l’extrem de ponent de la població, que està unida per una bona carretera de 7 km amb Ribes de Freser Aquesta es troba a 1 236 m d’altitud, en un replà graonat del vessant dret del Freser, posat en una solana L’atri, o galilea de l’església, situat davant el seu mur de migdia, mira a la vall, limitada a migjorn per la serra d’Estremera, mentre que darrere s’inicia el gran massís pirinenc que s’enfila vers Fontalba i…