Resultats de la cerca
Es mostren 17485 resultats
beta
Lingüística i sociolingüística
Nom de la segona lletra de l’alfabet grec.
Com a signe numèric equival a 2 β’ o bé a 2000 ,β
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
inflamació
Patologia humana
Reacció inespecífica que té lloc al teixit conjuntiu i amb la qual l’organisme es defensa de l’acció d’un agent agressor.
Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment…
L’Aiguadolç
Historiografia catalana
Revista de literatura editada des del 1985 per l’Institut d’Estudis de la Marina Alta i dirigida per Antoni Prats.
Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna nota de…
facultat
Educació
Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.
La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister Amb el progrés modern de…
Castell de Palom (Ripoll)
Art romànic
Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, si bé després es vinculà al de Besalú El seu terme es devia estendre per la part de la vall de Vallfogona que actualment és terme de Ripoll, llevat de la pròxima al riu Ter, que pertanyia al terme del castell de Llaés, si bé aviat fou absorvit per aquest Les primeres notícies del castell corresponen a l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba era fill del bisbe Radulf d’Urgell i, per tant, nét del comte Guifré, amb la seva filla Enquilia, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d…
aliments
Dret civil
Prestació econòmica que determinades persones estan legalment obligades a complir envers familiars propers en cas de necessitat, a fi que puguin cobrir les necessitats mínimes de subsistència.
Així, hom parla d’un deute d’aliments per part de qui els ha d’abonar alimentant, i d’un dret d’aliments per part de qui els ha de rebre alimentista, bé que és possible que l’obligació d’alimentar neixi també de contracte voluntari i no per obligació de la llei Els aliments deguts per imposició legal pressuposen una relació de parentiu entre alimentant i alimentista, el grau del qual determina cada legislació de forma variable esposos, fills, pares, germans, etc, com també és diferent, segons les legislacions, la quantia dels aliments satisfets, bé que normalment té relació amb la posició…
Rinorrea
Patologia humana
La rinorrea constitueix una manifestació molt habitual dels trastorns de la part més alta de les vies respiratòries, és a dir, les fosses nasals, els sins para-nasals i la rinofaringe Consisteix en la producció abundant de secreció nasal que es pot exterioritzar pels orificis nasals i origina la rinorrea anterior , o bé passar cap a la faringe i ésser empassada, i aleshores és anomenada rinorrea posterior L’eliminació de secreció nasal pels orificis del nas obliga a mocar-se constantment i pot causar irritacions en el vestíbul nasal i el llavi superior, especialment en els infants que no…
El que cal saber del càncer d’esòfag
Patologia humana
Es anomenada càncer d’esòfag la proliferació d’un grup de cèllules anormals originàries de l’esòfag que es reprodueixen ràpidament i formen una massa o tumor que, en absència de tractament adequat, tendeix, d’una banda, a envair els teixits veïns i infiltrar-s’hi i, de l’altra, a originar mestàstasis o tumors secundaris en altres òrgans Cal tenir en compte que el càncer d’esòfag és el tercer en freqüència entre els tumors malignes de l’aparell digestiu i se sol manifestar entre 40 anys i 70, sobretot en persones de sexe masculí, alcohòlics i grans fumadors Les lesions ocasionades per la…
Flat
És anomenat flat un dolor sobtat, breu i punxant, que apareix a la part alta de l’abdomen, generalment en un costat, tant en l’esquerre com en el dret, mentre es realitza una activitat física intensa Els mecanismes que produeixen el flat no són completament coneguts Tradicionalment ha estat atribuït a una acumulació de gasos en l’interior de l’estómac o de l’intestí, però sembla que també podria ésser degut a altres circumstàncies rampa dels músculs abdominals o del diafragma, una elongació sobtada dels budells, o bé una distensió brusca dels lligaments que subjecten els budells en l’interior…