Resultats de la cerca
Es mostren 1501 resultats
Les actituds catalanes davant la guerra de Cuba
Insurrecte de la guerra de Cuba, sd BNM Si davant la denominada guerra del Marroc del 1859-60, tota la població catalana es manifestà públicament a favor de la lluita, la darrera guerra colonial, la generada per la revolta de Cuba, provocà reaccions contraposades, no només enfrontant les diferents ideologies, sinó produint també, cosa que resulta més simptomàtica, una divisió de parers a l’interior d’algunes de les grans famílies polítiques, sobretot entre els republicans i els catalanistes, amb alguna excepció carlina el carlí Josep de Miró i Argenter fou general d’estat major d’Antonio…
Les lluites de bàndols a les ciutats
Les ciutats van consolidar, durant el segle XIII, el seu règim municipal, que perpetuava l’acció de govern d’unes quantes famílies Seguidament, s’obrí un període secular de tensions i enfrontaments al bell mig del patriciat pel control dels càrrecs administratius, és a dir, per l’exercici del poder Aquest seria un dels elements explicatius dels conflictes, però, no cal dir-ho, n’hi ha d’altres Les rivalitats personals, els vincles familiars o el control de les terres i predis propers al nucli urbà feien vessar la sang sovint pels carrers de les ciutats En aquest sentit, la incorporació dels…
La política exterior de Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós, Aureum Opus , segle XIV BMA / GC El tarannà bellicós de Pere III, el Cerimoniós, i unes circumstàncies socials i econòmiques molt adverses, ja que foren els anys més crítics de la baixa edat mitjana, expliquen la conflictivitat gairebé permanent del seu regnat Les guerres l’obligaren a exercir una forta pressió fiscal que produí malestar i rebellions entre els seus súbdits, i una creixent dependència de les corts, que s’enrobustiren aleshores com a òrgan de control de la monarquia En la Crònica , alludeix al seu propi regnat com un temps de “guerres e tribulacions” i,…
Un historiador àrab originari de Šarq al-Andalus
Tinter andalusí reutilitzat com a lipsanoteca, segles X-XI ESMB / JLV Abū Bakr al-Ṭurṭūšī, conegut igualment sota el nom d’Ibn Abī Randaqa, va néixer a Tortosa cap al 451 de l’Hègira 1059-60, i va morir, segons les fonts, bé durant el mes de ša ʿbān del 520 final d’agost, començament de setembre del 1126, bé al ğumada I de l’any 525 abril del 1131, a l’edat de 75 anys Va estudiar dret i lletres a la seva vila natal i després a Saragossa Va complir el pelegrinatge el 476 1083-84, i després es va dirigir a Bagdad, Bàssora, Damasc i Jerusalem A la tornada passà pel Caire, i s’establí després a…
Govern i exèrcit a la Tarraconense
Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar a renéixer…
L’intent d’invasió de la Vall d’Aran
Grup de guerrillers amb les mules per al transport a la Vall d’Aran, 1944 Coll E Pons Prades L’eufòria provocada, a l’estiu del 1944, per la decisiva participació dels exiliats espanyols en la resistència antinazi al nord dels Pirineus mogué la direcció de la Unió Nacional Espanyola UNE —organisme controlat pel Partit Comunista d’Espanya PCE—, a França, a projectar una ambiciosa acció militar contra el règim franquista que tingué la Vall d’Aran com a principal objectiu Aquest intent d’invasió, conegut com a Operació Reconquesta d’Espanya, fou l’intent més espectacular d’enderrocar per les…
De Dzimbahwe a Zimbabwe passant per Rhodèsia
Zimbabwe és una localitat arqueològica de l’Àfrica austral Entre els segles IX i X, a la vall del riu Limpopo, el poble bantu dels shones bastí, amb grans blocs de graniti sense cap tipus de ciment, els anomenats “dzimbahwe”, grans conjunts de temples, habitacles, muralles i torres de defensa En resta un conjunt arqueològic impressionant, únic en el subcontinent subsaharià, pràcticament or-fe d’arquitectura històrica de pedra Els “dzimbahwe” ‘cases de pedra’, en llengua shona existeixen des de fa mil anys, mentre que l’estat de Zimbabwe existeix des del 1980 només Amb aquest nom, és clar,…
Lluís de Cardona i Enríquez, abat de Santa Maria de Solsona (1524-1527)
El 22 de juliol de l’any 1524, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez 1488 – Tarragona 1532, abat de Santa Maria de Solsona diputat militar Bernat de Mont-rodon, cavaller diputat reial Francesc Sebastià de Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dionís de Carcassona, canonge de Lleida diputat reial Galceran Ferrer, donzell diputat reial Bernat Vilana El diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez fou un dels personatges més influents de la seva època Ostentà els càrrecs d’abat de Santa Maria de Solsona…
Àustria
Anvers d’un thaler d’argent (1728) de l’emperador Carles VI d’Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…
regne de Navarra

Els reis de Navarra
Història
Estat medieval situat a l’extrem occidental dels Pirineus.
Els antecedents del regne es troben en l’antiguitat, quan el país era habitat per vascons, que fruïen d’una igualtat econòmica i social originàriament comunitària, i això els feia contraris a la romanització, és a dir, al predomini de la gran propietat i de l’esclavatge La defensa del seu mode de vida portà els vascons a lluitar contra els romans, els quals no aconseguiren mai de sotmetre totalment i d’una manera definitiva la terra navarresa, de la qual sorgí en part la base social del moviment bagauda La insubmissió dels vascons de Navarra continuà enfront dels visigots i de llurs sobirans…