Resultats de la cerca

A la consagració de Sant Llorenç prop Bagà Berguedà de l’any 983 consta que el monestir posseïa l’església de Santa Maria de Lladurs “ ecclesiam Sancte Mane de Ladurcio ”, la qual, versemblantment, no era la parroquial del lloc, atès que l’acta de consagració de Sant Julià de Canalda Odèn, de l’any 900, ens assabenta que ho era la de Sant Martí L’any 1037 apareix novament esmentada, en aquest cas arran de la venda d’uns alous situats“ in apendicio de Sancta Maria de Ladurc ” Aleshores possiblement ja no era una possessió de Sant Llorenç prop Bagà, car l’inventari dels béns del…

Treballà al ministeri de finances 1889 en l’elaboració de la imposició directa i fou ministre de finances El 1904 renuncià el càrrec, davant les exigències militaristes, i professà economia a la Universitat de Viena Fou un dels principals crítics de la teoria econòmica de Marx Dins la teoria subjectiva cardinal del valor, criticà la posició de Von Wiessen de calcular la utilitat total multiplicant el nombre d’unitats per la utilitat marginal Segons ell, la utilitat total és la suma de les utilitats marginals La seva aportació principal fou la introducció del temps en la teoria de la producció…

La fixació de l’any dels esdeveniments, així com la datació dels documents, ha variat segons els temps i els llocs La llei romana prescrivia que els actes públics fossin datats per l' any dels cònsols nomenats el dia 1 de gener A partir de l’any 567 només hi hagué un cònsol, l’emperador, i els documents foren datats pels anys del postconsolat Després fou afegit l' any de l’imperi , que aviat substituí l’anterior El papa Adrià I segle VIII introduí la fórmula de l' any del pontificat La datació de documents pels anys dels reis francs fou usada a Catalunya, Aragó i Navarra des de Carlemany…

El primer, Josep Real i Homs cap del taller 1721-54, fill del mas Ral de Taradell, es formà amb Jacint Moretó i establí taller independent, que fou continuat pels seus fills Vicenç Real i Vernis 1754-72 i Antoni Real i Vernis 1781-97, autors d’innombrables retaules, desapareguts recentment, a les esglésies de Vic i de la diòcesi, com els de Corcó, del Carme de Vic i el conservat a Gombrèn, obrats per Vicenç els de les capelles laterals de la Gleva, el de Sant Pere de Torelló, el de Sant Boi de Lluçanès, de Sora i de Sant Hipòlit de Voltregà, obrats per Antoni, que també esculpí molts dels…

Es presentà el 3 d’octubre de 2013 a Bellvitge l’Hospitalet de Llobregat, amb la finalitat de fer arribar el debat sobiranista i els arguments independentistes a la població catalana majoritàriament castellanoparlant de l’àrea metropolitana, procedent o descendent de la immigració dels anys seixanta i setanta d’altres zones de l’Estat espanyol Amb el temps l’associació ha estès l’activitat a la resta del territori català Basa els seus arguments en una distribució més justa de la riquesa, de les oportunitats i d’un major benestar general en una hipotètica Catalunya independent…

Creat a partir del diari La Vanguardia , en la premsa escrita edita també Mundo Deportivo , entre altres publicacions periòdiques, que inclouen suplements del diari i revistes com Historia y vida Mitjançant la societat CRE-A, gestiona la rotativa a la Zona Franca de Barcelona Els mitjans audiovisuals depenen de la societat Catalunya Comunicació i disposen, en l’àmbit radiofònic, de l’emissora Radiocat XXI, amb els canals RAC1 , generalista, i RAC105, dedicat a la radiofórmula Disposà d’un canal de televisió, 8tv  a l’origen, Citytv, amb emissions entre el 2001 i el 2023, i també dels canals…

Postpuerulus de llagosta comuna Palinurus elephas amagat dins el seu refugi diürn preferit un forat fet per un dàtil de mar Lithophaga lithophaga , que ja és mort, a la roca calcària, d’on només n’emergeixen les dues antenes, en forma de V Pere Abelló El coneixement de la biologia i l’ecologia de les llagostes marines ha millorat molt al nostre país durant les darreres dues o tres dècades Quant a la fauna, no s’ha detectat cap espècie no citada prèviament, de manera que els darrers estudis sobre les llagostes de la costa catalana es refereixen a la llagosta comuna Palinurus elephas , que…

Formacions dominants i zones de vegetació a Europa i als Països Catalans, en relació amb l’altitud i la latitud Els colors corresponen a les formacions esclerofilles mediterrànies rosat, a les planocaducifòlies medioeuropees verd, a les aciculoperennifòlies subalpines o fennoscàndiques blau, i a les rases alpines o àrtiques violeta J Nuet i Badia, original dels autors Les grans zones fisiognòmiques no constitueixen, òbviament, unitats geogràfiques llur raó de ser, com hem vist, és funció del clima més que de cap altra cosa Tampoc no són unitats necessàriament coherents des del punt de vista…

L’ambient a la superfície terrestre, avui La biosfera que veiem, la biosfera del present, és el resultat d’un llarguíssim procés, tal com mostren els capítols anteriors Resultat que es manifesta i s’organitza, però, depenent de les condicions ambientals actuals La història, en efecte, permet de comprendre el passat, però no explica el present El present és el resultat de combinar les peces heretades del passat d’acord amb les possibilitats permeses per les condicions d’avui dia No és possible tenir una percepció mínimament correcta de la biosfera actual sense considerar els processos que han…

El poblament amfíbic del territori continental El poblament d’un territori emergit qualsevol i, en aquest cas, d’un territori continental, és condicionat per múltiples factors, que es refereixen, bàsicament, a aspectes tant del passat com del present cal considerar tant la paleogeografía i la paleoclimatologia, canviants en el decurs de la història de la regió estudiada, com les fluctuacions recents del clima i les condicions ecològiques actuals, a més de la forta i de vegades subvalorada influència de l’activitat humana sobre les poblacions L’origen del poblament Factors històrics La…