Resultats de la cerca
Es mostren 1211 resultats
La polèmica conjuntura del regnat d’Alfons el Magnànim
Nogensmenys, el pactisme no havia guanyat la partida Havia fet escac, però no escac i mat, i la nova monarquia dels Trastàmara, després d’adonar-se en quin terreny jugava, intentà aferrissadament escapolir-se de la desfeta, ja en els darrers temps de Ferran d’Antequera Aquest, a les Corts de Montblanc del 1413-14, no acceptà noves peticions que enfortien més encara la Generalitat Per la seva banda, Alfons el Magnànim, tan aviat com detectà el conflicte pactista —a les primeres Corts de Barcelona el 1416 se li va demanar, encara sense èxit, la creació d’un cos de mantenidors de les lleis de la…
La pintura en el romanticisme
L’aparició del Romanticisme a les arts plàstiques és el resultat de la conjunció entre inquietuds autòctones que busquen les seves arrels en la cultura popular i el descobriment del país i la recepció de novetats europees que s’imposaran de mica en mica fins a canviar la percepció d’aquelles arrels, com es veu clarament amb el medievalisme En la presa de consciència medievalista hi tenia també una part preponderant la reavaluació que una facció important dels corrents romàntics europeus feia del sentiment religiós La presa de consciència a Catalunya del valor de l’art medieval fou la…
Homiliae quorundam sanctorum patrum, 1a part (ms. 196)
Art romànic
Foli 61 del ms 196, amb la caplletra N, dins la qual hi ha representada la figura de sant Agustí C Mancho Aquest llibre forma part dels còdexs que J Rubió i R d’Alòs inventariaren durant les seves recerques a l’arxiu tortosí * És per aquest motiu que la bibliografia referida a aquest manuscrit és tan summament escassa, ja que no apareix en els primers inventaris moderns Denifle-Châtelain i O’Callaghan Es tracta d’un llibre en pergamí de 416 × 280 mm, amb una caixa d’escriptura de 295 × 185 mm Els folis són de 30 línies a dues columnes, i hi ha un total de 231 folis Cal afegirhi, com ja feia…
Josep Irla i Bosch, polític i empresari (1940-1954)
«…En aquest moment de desànim, d’esperit decaigut, rebo, en els últims dies del mes d’octubre de 1940, la visita dels amics Tarradellas i Escofet per a comunicar-me la tràgica notícia de l’assassinat del president Companys» Arran d’aquest dramàtic esdeveniment, Josep Irla i Bosch Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1876 – Sant Rafèu, Provença 1958, polític i empersari, esdevingué president de la Generalitat de Catalunya Josep Irla i Bosch és, per antonomàsia, el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili És l’únic president contemporani que no trepitjà el Palau de la…
Barroc
Música
Període de la història de la música culta de tradició europea que, convencionalment, comprèn l’època que va des del final del segle XVI fins aproximadament el 1730.
Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…
Breu història de la ciutat
L’origen i l’antiguitat El terme ciutat prové del llatí clàssic civitas , que originàriament significava sobretot “conjunt de ciutadans” i que tot seguit va adquirir, per extensió, el sentit del lloc de residència dels ciutadans A la cultura llatina la civitas es distingeix de l’urbs, terme amb què s’indica el “contenidor” físic Isidor de Sevilla, bisbe i escriptor eclesiàstic dels segles VI-VII, es va apropiar aquesta distinció establerta per Ciceró i en les seves Epístoles escrivia que “l’ urbs és formada per les muralles mentre que la ciutat no és formada per les pedres sinó pels seus…
Jaume Cabrera
Art gòtic
Retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, la composició estructural del qual ha estat molt alterada, ja que l’original era de cinc carrers Jaume Cabrera el va pintar per encàrrec de la confraria de Sant Nicolau BV – GSerra De les nombroses notícies documentals que informen de la producció d’aquest pintor, només una, la que correspon al retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, fa referència a alguna de les seves obres conservades Els models estilístics d’aquest conjunt han permès atribuir un ampli catàleg d’obres a Jaume Cabrera que va més enllà de la seva…
museu

museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…
La cartografia al llarg dels segles
Els primers exemples de mapes Molts pobles del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà van fer, com a mínim 2 500-3 000 anys abans del naixement de Crist, dibuixos que podem considerar veritables mapes Els assiris i els egipcis, per exemple, van ser hàbils cartògrafs Aquests dos pobles foren els autors dels mapes més antics coneguts fins ara una tauleta d’argila trobada a la Mesopotàmia septentrional i que representa aquesta regió, i un papir que representa una vall de Núbia amb jaciments d’or Els fenicis i els cartaginesos, pobles dedicats a la navegació i el comerç, també van ser molt hàbils en la…
Les catedrals als segles XIV i XV
Art gòtic
Introducció Campanar de la Seu Vella de Lleida, punt culminant del perfil de la ciutat ECSA - GS S’ha dit amb raó que la imatge més sobresortint que es percep de la ciutat en els temps del gòtic és la de la catedral, l’edifici principal que al llarg d’anys i de decennis ha estat i és encara avui dia, en molts casos, el centre i el símbol de la comunitat ciutadana L’estructura urbanística de la majoria dels centres històrics de les ciutats europees, i també la de molts pobles i viles, té el principal nucli i pol d’atracció en el centre religiós que aplega el conjunt d’edificacions…