Resultats de la cerca

Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas…

Presentada oficialment al Festival Internacional de Cinema de Donostia del 1993, té com a objectiu el reconeixement dels seus socis com a creadors audiovisuals i coautors de les obres en què treballen Alhora vol ser un lloc de trobada per als qui estan implicats en la imatge audiovisual L’associació, amb seus a Madrid i Barcelona, és membre i cofundadora de la Federació Europea d’Associacions de Directors de Fotografia IMAGO Entre les seves activitats destaquen les convocatòries dels premis anuals Prisma AEC al film amb millor fotografia de l’any i Prisma AEC d’honor, i del premi Carles Duran…

En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i…

Fundat al gener del 1968, fou impulsat entre d’altres per Jaume Puig Jugà a les dependències del Centre Parroquial fins el 1983, any que inaugurà les noves installacions de la Fundació Fèlix Llobet L’equip masculí pujà a divisió d’honor la temporada 1982-83 Les temporades 1986-87 i 1989-90 aconseguí la tercera posició de la categoria i fou campió de Catalunya l’any 1995 Debutà en competicions internacionals la temporada 1989-90 jugant la Copa d’Europa La secció femenina fou creada la temporada 1987-88 i debutà a la divisió d’honor en 1990-91, i la temporada 1993-94 aconseguí la…

Fundat el 1955, nasqué com a escissió de la secció d’atletisme del Centre d’Esports Manresa Anteriorment l’atletisme manresà es concentrava en les seccions d’atletisme del Centre Excursionista Avant 1922 i del Centre Excursionista de la Comarca del Bages 1926 Des de la seva fundació, ha estat l’únic club local d’atletisme El primer president fou Joan Lladó El 1958 s’inaugurà l’estadi del Congost, que substituí les installacions del Pujolet El 1965 organitzà la primera edició del Cros Ciutat de Manresa, que el 1975 esdevingué internacional També l’any 1965 creà l’equip femení El 1972 es…

Fundat el 1932, nasqué com a secció d’atletisme de l’Agrupació Excursionista de Granollers Després de la Guerra Civil es vinculà a l’Esport Club Granollers, conegut com a Club Deportiu Granollers Utilitzà el camp de futbol del club per als entrenaments fins que el 1957 es construí una pista d’atletisme a la zona esportiva municipal Més endavant fou inclòs com a secció del Club Balonmano Granollers i els anys seixanta creà el Cros Internacional Ciutat de Granollers Durant la dècada de 1970 es constituí com a entitat independent El 1976 es construí una nova pista de material sintètic,…

Hi han estat trobades les restes d’una villa romana, una de les més importants, no solament de l’àrea suburbana de Tàrraco, sinó de tot el conjunt dels Països Catalans Una part de les ruïnes corresponen a unes termes privades, marítimes Als anys vuitanta hom hi va fer excavacions sistemàtiques els materials són al Museu Arqueològic de Tarragona i hi és prevista la creació d’un museu monogràfic in situ L’època principal de vida fou del sI al VdC A la dècada de 1990 hom hi realitzà noves intervencions arqueològiques, dirigides per Francesc Tarrats i Marta Vilalta, per tal d’…

Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de cereals blat i sègol, llegums…

En el cas de la llengua catalana, hom pot parlar d’una particular presència de grecismes, determinada per motius d’ordre historicopolític l’expedició dels catalans a l’Orient i les relacions comercials amb la Mediterrània oriental sostingudes durant tota l’edat mitjana Bé que alguns d’aquests mots fan sospitar, pels senyals presents en llur fonètica, que procedeixen indirectament del grec —amb l’italià com a intermediari escar i gúa —, uns altres manifesten una clara i directa ascendència hellènica i una evolució independent arjau, proís, puja, xarxa, ormejar, noli, codonyat A més dels…

Des de la baixa edat mitjana, l’ofici de llaurador tendí a organitzar-se El gremi de llauradors més important fou el de València, que es regí, successivament, per les ordinacions dels anys 1283, 1373, 1392 i 1531 era dividit en quatre quarters Russafa i Patraix, Benimaclet i Campaner, Sant Vicent i Salines i era representat al consell general de València El 1392 i el 1393 obtingueren, respectivament, ordinacions corporatives els llauradors de Morvedre i els regants de la séquia d’Alzira A Barcelona, els llauradors, al segle XIV, anaven units amb els hortolans , denominació, aquesta darrera,…