Resultats de la cerca
Es mostren 1467 resultats
Castell de les Espases (Esparreguera)
Art romànic
Situació La capella de Sant Salvador i uns escassos vestigis a la penya recorden aquest desaparegut i estratègic castell R Camprubí Sobre el congost del Cairat, el castell era encastellat 413 m a l’esquerra del riu, dalt d’una aresta espadada transversal al Llobregat, uns 2 km aigua amunt del castell d’Esparreguera Mapa 36-15392 Situació 31TDG071038 Per arribar-hi cal seguir des de la vila d’Olesa de Montserrat el camí que duu al pla del Fideuer, on s’ha de deixar el cotxe i seguir a peu per una senderola en direcció a ponent aproximadament 1 km Història El castell fou venut pel comte Borrell…
Santa Eulàlia d’Encamp
Situació Vista general de l’església de Santa Eulàlia d’Encamp des del sud-oest, després de les reformes i ampliacions efectuades el 1989 ECSA-Rambol L’església de Santa Eulàlia presideix el poble vell d’Encamp Per a arribar-hi cal anar a Encamp i travessar la Valira, després d’agafar la carretera del poble de Vila Abans de sortir del poble i al barri antic hi ha, perfectament destacada, l’església Situació x 1°34′45” — y 42°32′00” XLM Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme d’Encamp Ja des de molt aviat devia adquirir les funcions parroquials que conserva encara avui No…
“Digues un vers”
La memòria i la transmissió de coneixements La memòria ha estat, tradicionalment, un instrument clau per a la conservació i la transmissió de coneixements, records i sentiments També ho és ara a l’època informàtica, comptabilitzada en bits, megabits i gigabits Juntament amb l’enteniment i la voluntat, la memòria era una de les “potències de l’ànima” S’ubicava a la part inferoposterior del cap, com indiquen les expressions populars “caure de memòria” –d’esquena, pegant de cap a terra–, o “dormir de memòria” ajagut panxa enlaire “Digues un vers, au, digues un vers”, és un requeriment que en l’…
Rafael d’Amat i de Cortada
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…
, ,
Piera
Piera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres…
Sant Miquel de Montmagastre (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Absis amb la part inferior corresponent a una estança sota el nivell de la nau de l’església, suposadament una cripta ECSA - JA Adell El conjunt de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre és a la part alta del vessant sud de la muntanya de Montmagastre, al cim de la qual hi ha les restes del castell El turó cònic de Montmagastre es dreça isolat al nord-est del terme municipal i des d’ell es té una perspectiva vastíssima del paisatge de l’entorn Mapa 33-13328 Situació 31TCG451490 L’itinerari per a arribar al conjunt és el mateix que condueix a les restes del castell JAA Història…
El cicle juràssic als Pirineus
A la conca pirinenca la superseqüència juràssica comprèn l’interval de temps Hettangià superior-Berriasià, és a dir, que se situa entre els 213-206 milions d’anys i els 138 milions d’anys Hi han estat descrites onze seqüències deposicionals d’ordre menor, separades per discontinuïtats sedimentàries, entre les quals cal destacar les situades al sostre del Toarcià i a la base de l’Oxfordià, que permeten separar el Juràssic inferior o Lias, el Juràssic mitjà o Dogger i el Juràssic superior o Malm Les seqüències deposicionals del Juràssic inferior o Lias Igual que al marge oriental d’Ibèria, el…
L’art romànic a Andorra
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El nombre d’edificis civils o militars a Andorra, de l’època estudiada en aquest llibre, és força reduït, si es compara amb el nombre considerable de monuments religiosos de l’alta edat mitjana Aquest desequilibri darrerament ha restat una mica compensat gràcies a les notables excavacions que han estat realitzades —i que s’estan realitzant— al territori andorrà, d’una manera especial, la de Sant Vicenç d’Enclar i la de les Bons i, en un temps molt proper, la de la necròpolis de l’església de Sant Joan de Caselles aquestes excavacions evidentment…
El primer art romànic
L’arquitectura romànica a Catalunya , obra de Puig i Cadafalch, que va comptar amb la collaboració d’A de Falguera i J Goday, i publicada entre els anys 1909 i 1918, va suposar un treball de primera mà de catalogació, reconeixement i ordenació que va permetre escriure una història coherent Aquesta obra esdevindria la pauta per a futures investigacions i a la vegada un catàleg monumental de l’arquitectura romànica catalana des dels orígens fins ben entrada l’Edat Mitjana Amb un mètode comparatiu, i seguint el positivisme històric del moment, Puig i Cadafalch definia l’arquitectura del primer…
El Barcelonès al segle XI. La primera onada de prosperitat
Art romànic
Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat de la frontera Malgrat l’estat de confusió en què es trobaven els regnes dels taifes, el…