Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba al sector SW de la comarca, ja en contacte amb el Vallès Occidental Limita amb els termes de la Llagosta i Sant Fost de Campsentelles S, Martorelles SE, Montmeló i Parets del Vallès E, Lliçà de Vall i Lliçà de Munt NE i els termes de Palau-solità i Plegamans N i Santa Perpètua de Mogoda W, ambdós pertanyents a la comarca del Vallès Occidental El Besòs forma en bona part el límit oriental del municipi i la riera de Tenes també límit el terme en el sector NW El territori és essencialment planer, i de les elevacions suaus que accidenten els sectors N i W davallen…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…

Situació i presentació És situat als límits nord-occidentals de l’Alt Camp termeneja amb Vilaverd i Montblanc al N, ja a la Conca de Barberà, amb Valls a l’E, amb Alcover al S i amb Mont-ral i l’antic terme de Rojals, avui incorporat a Montblanc a l’W El municipi de la Riba és en el límit de tres contrades diferents el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà La Riba és l’únic nucli de població del municipi Històricament va pertànyer a la vegueria de Montblanc i formà part de les terres del comtat de Prades La seva església fou sufragània de la parròquia de Vilaverd,…

“Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, Vic 1912-1928 “Revista de Girona”, núm 1978 dedicat al millenari de la basílica de Santa Maria de Ripoll 977-1977 Amb interessants articles d’historia i d’art de Coll i Alentorn, Mundó, Barral, Vernet, Pladevall i d’altres Àlbum meravella , Barcelona 1929-1936 El Ripollès Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya , Departament de cultura - Generalitat de Catalunya, Barcelona 1985 Els castells catalans , vol V, Barcelona 1976 Estudis sòcio-pastorals , Bisbat de Vic - Ed Montblanc, Granollers 1969 Geografia de Catalunya , dirigida per Lluís…

La catedral i les altres esglésies de la ciutat de Lleida Lleida el 1563, segons un dibuix del pintor flamenc Antoon van den Wijngaerde Hi podem reconèixer la xarxa d’esglésies i convents de l’època del gòtic La Seu Vella, al capdamunt del turó de la Suda, amb l’imponent campanar, presideix la ciutat A l’esquerra de la catedral s’alça l’església parroquial de Sant Andreu En un segon nivell, els campanars permeten localitzar els temples parroquials de Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Joan –a la falda del turó, prop del pont– i Santa Maria Magdalena A l’esquerra d’aquesta darrera parròquia s’…

Si bé des del segle XIX es practicava a Europa una arqueologia descriptiva de l’art, proporcionant estudis de monuments i objectes preferentment religiosos de l’Edat Mitjana, com les peces de la indumentària litúrgica o bé els altars, les sepultures, les creus, els calzes, etc —cal remarcar la publicació de l’obra de mossèn Josep Gudiol i Cunill Arqueologia Sagrada 2 vol, publicats respectivament el 1902 i el 1930 i altres articles i fulletons sobre aquest tema—, en finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, diverses nacions europees es veieren obligades a replantejar-se la reconstrucció…

Introducció Quadre general de la ceràmica comuna de Tàrraco dels segles V-VII, segons la seva procedència i cronologia JM Macias Les ceràmiques de cuina de l’antiguitat tardana a Catalunya no han estat objecte d’una atenció específica fins a dates ben recents, segurament a causa de la falsa creença que eren en tots els casos produccions locals, i que per tant podien aportar poca informació Afortunadament, en els darrers anys, s’han començat a estudiar amb més profunditat i se’ls ha donat la importància que els correspon com a part del registre arqueològic A grans trets, s’entén com a ceràmica…

El Romanticisme s’ha d’entendre no com un estil sinó com una concepció del món, com un fenomen històric associat amb els fonaments de la modernitat, perquè va significar la creació d’una cultura nacional diferenciada, original, moderna i europea, però basada també en el passat i la tradició En aquest sentit, és comprensible que, en general, el moviment romàntic fos molt respectuós amb l’Acadèmia, de manera que podem dir que el Romanticisme ni es va oposar al neoclassicisme ni el va reemplaçar en fou la continuació De fet, l’assimilació de la ideologia romàntica no va comportar un canvi de les…

D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies, anteriors a L’any 1300 J Bolòs La Garrotxa, situada a l’anomenada Catalunya Vella, a l’alta edat mitjana restà molt aviat allunyada de la frontera amb els musulmans Això provocà que en aquesta comarca les necessitats defensives fossin diferents de les que hi havia en d’altres comarques més meridionals D’altra banda, però, les característiques i l’evolució de la societat, no gaire diferents de les que hom troba a la resta del país, motivaren al llarg…