Resultats de la cerca
Es mostren 3460 resultats
La contribució de la família Cavaillé al progrés tecnològic
Els Cavaillé foren una família d’orgueners procedents del Llenguadoc, activa des del començament del segle XVIII Alguns dels seus membres, a més de construir orgues, van mostrar un gran interès per les novetats tècniques aplicables a les indústries del moment, les van saber reconèixer, les van experimentar ells mateixos i les van difondre per Catalunya amb el patrocini de la Junta de Comerç, en el període comprès entre el final del XVIII i el principi del XIX Es tracta de Joan Pere Cavaillé i Domènec Cavaillé i Coll, pare i fill, els quals no sols van construir molts dels orgues que encara…
La Ferreria i Construccions de Joan Torras i Guardiola
El cas de Joan Torras i Guardiola 1827-1910 és força excepcional un arquitecte que crea un taller de construccions metàlliques i acaba convertit en un fabricant d’acer Joan Torras, arquitecte Joan Torras i Guardiola, un arquitecte que creà un taller de construccions metàlliques i acabà convertit en fabricant d’acer Joan Torras nasqué a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona, l’any 1827, fill d’un forner d’aquella població Començà estudis a la classe d’arquitectura de l’Escola de la Llotja, organitzats per la Junta de Comerç de Barcelona Els hagué de continuar a Madrid, perquè a Barcelona…
Enginyeria de la construcció 2011
Construcció i obres públiques
El canal de Panamà Construcció del canal de Panamà al principi del segle XX Actualment, s’està construint una gran ampliació del canal de Panamà, pas interoceànic que permet el comerç entre les dues ribes del continent americà La història dels passos a través de l’ist-me que uneix els subcontinents nordamericà i sud-americà va començar amb la construcció, per empreses dels EUA, d’un ferrocarril entre les ciutats de Panamà i Colón 77 km, que es va inaugurar el 1855 Però el que realment es volia era un canal per a transportar mercaderies a l’engròs L’enginyer francès Ferdinand de Lesseps 1805-…
Els molins i altres indústries
Art gòtic
Dibuix d’un moliner treballant a la sala de moles en el Llibre dels capítols antichs dels drets universals de la Ciutat de Mallorca 1390 S’hi pot veure la tremuja, la mola volant, la mola fixa i el canaló ARM – JGual Molí fortificat de Ratera, també dit castell menor de Concabella Va ser restaurat per l’arquitecte J Vilaseca a partir del 1954 ECSA – GSerra Per bé que el creixement de la producció en època del gòtic comportà un ampli repertori d’edificacions noves o renovades, aquest capítol se cenyeix, sobretot, a les construccions associades a l’acceleració dels processos industrials…
El Vapor Bonaplata (1832-1835). Els inicis de la indústria moderna
Les màquines de fosa i la màquina de vapor Xemeneia del Poble Nou de Bianchini i Companyia La xemeneia la mostra exterior més evident d'una caldera que alimenta la màquina de vapor El Vapor Bonaplata de la societat Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia representa l’inici de la indústria moderna a casa nostra, dit amb paraules del biògraf de l’empresa Jordi Nadal, Bonaplata, pretext i símbol I això no obstant és una història curtíssima, ja que la fàbrica funcionà tan sols els vint mesos compresos entre el novembre del 1833 i l’agost del 1835 El final dramàtic que tingué, amb l’incendi i l’…
ablatiu | ablativa
Química
Dit dels plàstics i dels altres materials (ceràmiques, composts ceràmico-metàl·lics) utilitzats per a construir el revestiment dels coets i vehicles espacials i que es caracteritzen per absorbir, mitjançant llur piròlisi, fusió o vaporització, una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera.
Llur destrucció serveix així per a la protecció tèrmica de les parts més interiors Els materials ablatius són sovint agregats de dos o més components
Olímpia
Ciutat antiga
Ciutat de la Grècia antiga, a la regió de l’Èlide, al Peloponès nord-occidental.
Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC,…
camp de concentració de Mauthausen

6.000 presoners despullats del camp de concentració de Mauthausen esperant la desinfecció (10 de juliol de 1941)
United States Holocaust Memorial Museum, cortesia de l’Archiv der KZ-Gedenkstaette Mauthausen
Camp de concentració
Camp de concentració nazi situat a la localitat de Mauthausen (Àustria), a uns 20 km de Linz.
El camp de Mauthausen fou anunciat per les SS poc després de l’Anschluss annexió d’Àustria a Alemanya març del 1938 Destinat inicialment a treballs forçats per a opositors al règim nazi i persones pertanyents a collectius qualificats de criminals o asocials, els primers interns, procedents del camp de Dachau, en començaren la construcció el 8 d’agost d’aquest any, des del principi en condicions molt precàries hi sovintejaren la fam, les malalties i els càstigs violents Poc després de començar la Segona Guerra Mundial, el nombre d’interns cresqué ràpidament a causa de l’arribada d’un gran…
Jaume Subirana i Ortín

Jaume Subirana i Ortín
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana, fou professor ajudant a la Universitat Pompeu Fabra 1994-98 i professor visitant als Estats Units Duke University, 1996 i al Canadà University of British Columbia, 2007 Professor als estudis d’Humanitats i Filologia Catalana de la Universitat Oberta de Catalunya des del 1998, l’any 2000 hi inicià el portal Lletra, que dirigí fins el 2004 Director de la Institució de les Lletres Catalanes 2004-06, ha format part de la junta del Centre Català del PEN Club 1995-2004 i del consell de redacció de la revista Caràcters 2000-04, i ha collaborat amb articles sobre…
,
arc de triomf

L’arc de triomf de Constantí (segle IV), a Roma
Lelê Breveglieri (CC BY 2.0)
Art
Monument típic de l’arquitectura romana, sense precedents coneguts.
Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…