Resultats de la cerca
Es mostren 1472 resultats
Teniasi
Patologia humana
Definició És anomenat teniasi un grup de parasitosis degudes a la presència de cucs anomenats genèricament tènies a l’interior de l’intestí, que poden evolucionar de manera asimptomàtica o bé manifestar-se amb l’expulsió de segments dels paràsits amb les deposicions, molèsties gastro-intestinals i, eventualment, pèrdua de pes i anèmia Causes, tipus, freqüència i distribució geogràfica Les tènies són helmints, és a dir, cucs que no tenen apèndixs articulats Es classifiquen dins del grup dels platihelmints per la forma de cinta, i dins de la classe o subgrup dels cestodes pel fet que són molt…
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Escriptor.
Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…
, , ,
Castell de Lloberola (Biosca)
Art romànic
Situació Vista de conjunt del petit nucli de Lloberola, arredossat als peus del seu castell ECSA-J Bolòs Castell situat al cim d’un turó que s’alça al costat de la riera de Lloberola, afluent per l’esquerra de la riera de Sallent S’emplaça en una posició semblant a la que té el proper castell de Vallferosa, a mig camí de les planes del Solsonès i la vall del Llobregós Tot i restar en una vall lateral, té comunicació visual, per exemple, amb el castell de Ribelles Mapa 34-13 329 Situació 31TCG643390 Hem de travessar la població de Biosca, des d’on cal agafar la pista de terra que, en direcció…
Els palaus reials
Art gòtic
El bloc romànic del Tinell, bastit pel comte barceloní al segle XI, fou durant els quatre segles següents la peça nuclear i primordial del Palau Reial Major de Barcelona Les reformes gòtiques en canviaren la fesomia i en feren créixer la complexitat per extensió, però mai no alteraren la seva natura essencial presidida per la gran aula elevada Aquest caràcter es va reforçar amb la construcció de la sala major del segle XIV i el trasllat de les funcions residencials a peces secundàries al damunt o a l’entorn Les noves i heterogènies dependències que combinaren funcions de residència, esbarjo i…
La llana i els llaners
La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins a la meitat…
els Balcans

Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…
l’Espluga de Francolí
Vista aèria de l’Espluga de Francolí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És al sector sud-occidental de la comarca, a ponent de Montblanc, al punt d’unió dels corrents d’aigua que formen el Francolí, al NE de les muntanyes de Prades Limita al NW amb Fulleda de les Garrigues, al N amb Senan i amb el terme de Vallbona de les Monges aquest a l’Urgell, a l’E amb Blancafort i Montblanc, al S amb Montblanc i a l’W amb Vimbodí L’altitud màxima del terme és de 997 m a l’extrem de migdia la Pena, a les muntanyes de Prades, i pel sector N s’eleva a 804 m al tossal Gros L’anomenada falla de Poblet i el Francolí separen el terme en dues parts ben…
televisió

Esquema d’un sistema de televisió, i el senyal codificat
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.
A l’emissora, les imatges a transmetre són convertides en senyals elèctrics mitjançant la càmera de televisió, la qual, proveïda del tub analitzador adequat, fa l’ exploració de la imatge El senyal corresponent a la imatge, anomenat senyal de vídeo , és transmès juntament amb el de so o senyal d’àudio , dins un canal determinat, mitjançant dues portadores d’imatge i de so, respectivament d’una freqüència molt elevada VHF o UHF Aquestes dues informacions són rebudes al receptor, que s’encarrega de restituir la imatge en el tub i el so per mitjà dels circuits adequats Hi ha diversos sistemes de…
El comtat de Rosselló als segles VIII i IX
Art romànic
Els comtes beneficiaris Mapa del comtat de Rosselló i dels comtats que l’envoltaven, als quals estigué estretament vinculat entre els segles IX i XII P Ponsich En ressuscitar el comtat visigòtic, els francs, malgrat la preeminència d’Elna, ciutat episcopal, elegiren l’antiga Ruscino, esdevinguda la modesta Rosilona o Rosciliona 816 i, aviat, castellum Rossilionem 927, com a seu de l’administració del comtat al qual havia tramès el seu nom Els límits d’aquest comtat coincidien, com anteriorment, amb els de la diòcesi d’Elna ho prova el fet que, al llarg dels segles IX i X, és a dir, en un…
Vil·la Fortunatus (Fraga)
Estructura de la villa Vista aèria d’aquesta villa situada al marge esquerre del Cinca, prop de Fraga ECSA - J Todó Aquesta villa es troba al marge esquerre del riu Cinca, a 5 km de Fraga Baix Cinca en direcció a Saidí, a la partida de Santa Quitèria Ocupa la terrassa del riu, entre dos barrancs, i s’estén cap als turons del N La dinàmica fluvial i les explanacions han retallat considerablement la superfície original, especialment el costat meridional La denominació de villa Fortunatus s’originà a partir de l’aparició d’un mosaic que portava una inscripció en què es llegia el nom de…