Resultats de la cerca

Terrassa, la «ciutat del fum», com l’havia descrita el poeta romàntic Pere Antoni Ventalló, era una ciutat plenament industrial en els anys del Modernisme Fàbriques i magatzems industrials modificaven radicalment el paisatge urbà En els anys de la Revolució Industrial, un reguitzell de fets havia convertit Terrassa, juntament amb la seva veïna Sabadell, en capdavantera de la indústria de la llana a tot l’Estat L’any 1833, s’installava la primera màquina de vapor, una nova força motriu que, ateses les dificultats per a l’obtenció d’aigua a final de segle, des del 1884, es complementaria amb l’…

«Per una de tantes ironies de la vida, entremig dels galls, de les perdius, dels faisans penjats a les tendes, la gent que anava a fer compres saludava una caixa llarga En aquella caixa llarga i estreta hi duien a enterrar a un home que tots haurien vist retratat cent voltes en caricatura, en sèrio, a peu, a cavall, en barca, si és que no heu perdut la memòria hi duien a enterrar a n’en Pere Romeu El pobre Pere Romeu, passant seguit de molts pocs amics, era no sols un amic que se’n anava era una època, un temps passat, una era de la nostra terra, eren els darrers cabells llargs d’una tongada…

Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de modernització del país, que fa professió de fe en el…

Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L’Església…

Les catedrals són els monuments religiosos més importants de la Catalunya medieval, com de l’Edat Mitjana en general, tant per la seva presència a la ciutat com per la riquesa creativa que van significar Malgrat la importància que tenen en l’estudi de l’art medieval, les catedrals han quedat pràcticament en l’oblit per a la bibliografia artística catalana, i no s’han beneficiat dels estudis globals de què han estat objecte els monestirs Aquesta és una situació curiosa, atesa la bibliografia catalana sobre l’art medieval, i és també insòlita en relació amb tot el que s’ha fet sobre catedrals,…

Si els humans, des de la més remota Antiguitat, hem intentat establir calendaris és perquè sentim la necessitat de controlar el pas del temps de forma tangible i, d’una manera o altra, poder marcar o recordar aquells moments que han estat importants en la nostra existència La memòria collectiva i la història dels països, doncs, estan plenes de dates que són significatives, per la raó que sigui Recordar un nom o una data és sempre un dels grans problemes de l’estudiant d’història, però el cert és que les dates es consideren sovint com les grans fites del passat, darrere les quals s’amaguen les…

El ferrocarril sorgí d’una síntesi de coneixements i de tècniques que caracteritzaren la primera revolució industrial La locomotora és una aplicació relativament sofisticada –pel sistema de transmissió de l’impuls energètic– de la màquina de vapor Aquest nou mitjà de transport va ser concebut per a circular a velocitats força elevades Per això, tant el material de les locomotores –autèntiques calderes ambulants– com les estructures bàsiques del material mòbil i els carrils exigien la utilització d’un material capaç de suportar grans fregaments Un condicionament que determinà que la seva…

Dimarts 1 Seixanta morts en una allau humana a la Costa d’Ivori Una seixantena de persones moren esclafades i centenars resulten ferides a la capital econòmica del país, Abidjan, en produir-se una aglomeració massiva per a veure uns focs artificials a l’estadi Felix Houphouët-Boigny en una festa de celebració de Cap d’Any Irlanda assumeix la presidència de torn de la Unió Europea Irlanda assumeix el seu torn en la presidència de la Unió Europea © The Irish EU Presidency Durant sis mesos, el Govern de la República d’Irlanda, encapçalat per Enda Kenny, assumeix la presidència del Consell de la…

Dissabte 1 Multitudinàries protestes contra el govern turc La plaça Taksim d’Istanbul és l’escenari de la manifestació més massiva de les mobilitzacions que s’han dut a terme des que el Partit de la Justícia i el Desenvolupament va arribar al poder a Turquia 2002 Les protestes comencen el 28 de maig, contra l’enderrocament d’un parc i la construcció d’un centre comercial a Istanbul Els dies posteriors s’estenen a una setantena de ciutats i s’hi afegeixen altres queixes contra el Govern, la violència policial i també la influència de l’islam al Govern Les protestes cedeixen a…

Relació de personatges que han traspassat l'any 2010 Algunes de les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Raimund Abraham Lienz, Tirol, 23 de juliol de 1933 – Los Angeles, Califòrnia, 4 de març de 2010 Arquitecte austríac Xavier Adroer i Tasis Santa Coloma de Farners, la Selva, octubre del 1931 – Baden-Baden, Baden-Württemberg, 26 de maig de 2010 Religiós i dirigent acadèmic català Albert Alay i Serret Barcelona, 29 de juliol de 1935 – Barcelona, 29 de maig de 2010 Polític Manuel Alexandre Madrid, 11 de novembre de 1917 – Madrid, 12 d’…