Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
L’art romànic a la Garrotxa
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies, anteriors a L’any 1300 J Bolòs La Garrotxa, situada a l’anomenada Catalunya Vella, a l’alta edat mitjana restà molt aviat allunyada de la frontera amb els musulmans Això provocà que en aquesta comarca les necessitats defensives fossin diferents de les que hi havia en d’altres comarques més meridionals D’altra banda, però, les característiques i l’evolució de la societat, no gaire diferents de les que hom troba a la resta del país, motivaren al llarg…
Sant Joan (Sant Joan les Fonts)
Situació Una perspectiva aèria de Sant Joan les Fonts, vora el riu Fluvià, amb la capçalera J Todó-TAVISA El poble de Sant Joan les Fonts, on es troba emplaçada l’església, és a 342 m d’altitud, al centr de la comarca, a tramuntana d’Olot, entre el riu Fluvià, que és a la seva esquerra, i la carretera que va a Castellfollit de la Roca, a la Vall de Bianya, al brancal de la Canya que la uneix amb Olot iamb la carretera d’Olot a Girona Mapa 257M781 Situació 31TDG605740 Sant Joan les Fonts és a 4 km d’Olot per la carretera que va a Besalú L’església del monestir és a 5 minuts del poble, a la…
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…
La baixa romanitat i l'etapa visigòtica
Fragment de mosaic dedicat a un alt dignatari eclesiàstic inhumat al mausoleu de Centcelles, Constantí, 350-400 MNAT Els darrers segles de l’Imperi Romà foren moments de crisi, seguits posteriorment d’un redreçament, però van tenir tanta transcendència i personalitat que constitueixen una etapa històrica clarament diferenciada i individualitzada de la resta de la història de la Roma clàssica La crisi del segle III, gestada en temps anteriors, s’ha estudiat sota aspectes diversos Alguns autors, en parlar d’aquesta època, assenyalen que va significar la fi de l’Imperi, mentre que d’altres…
Les formes de l'art
De la tècnica a la comunicació Quin significat té per a nosaltres, avui dia, la paraula art En què pensem quan la sentim pronunciar És probable que pensem immediatament en un quadre, una escultura, un monument arquitectònic, o potser en una gran obra literària, una peça musical, una pellícula, una obra de teatre o un ballet Si ens aturem a reflexionar-hi, recordarem que aquest terme també s’associa a manifestacions molt diverses que, aparentment, no sembla que tinguin res d’artístic l’art culinari, l’art de la caça, l’art militar, l’art eqüestre però també l’art del metge, del ferrer, del…
Cadascú parla a la seva manera
Què vol dir que “tothom parla a la seva manera” Parlar vol dir en primer lloc parlar amb algú Amb algú que entengui les paraules i les frases que li adrecem, i amb qui, doncs, tenim en comú la llengua o almenys algunes parts d’una llengua comuna que fem servir de vehicle d’intercomunicació Pensem per exemple en un cas de comunicació entre ciutadans de països diferents, com pot passar entre turistes i natius d’un lloc Quan som a l’estranger, en un país amb una llengua molt diferent de la nostra, no s’exclou que es pugui establir una comunicació més o menys rudimentària, gràcies més que més al…
La ciutat, centre de les activitats humanes
La ciutat i el camp Fins al segle XIX les grans ciutats eren excepcionals es tractava de capitals dels grans imperis, com Roma o Constantinoble, o dels principals estats absoluts, com Londres, París, Viena, Nàpols o de grans centres comercials o artesanals medievals, com Venècia, Florència, Lió Al començament del segle XIX, quan per primera vegada en la història de la humanitat la població mundial va assolir la xifra de mil milions de persones, aproximadament el 90% de la gent vivia encara en medis rurals Posteriorment, com a conseqüència de la Revolució Industrial, primer a Anglaterra i…
Arnau Bassa, hereu i intèrpret
Art gòtic
Arnau Bassa fa aparició com una personalitat definida a mitjan dècada del 1340 Fill de Ferrer Bassa, nascut probablement entre el 1315 i el 1325, la seva aportació fou fonamental dins l’escola barcelonina Amb la seva pintura va saber revisar el discurs figuratiu del seu pare sense desaprofitar-ne alguns aspectes essencials La fidelitat d’Arnau als esquemes italians del taller familiar trobà un complement necessari en la nova escena internacional que, ja des del 1336, havia acollit el taller i les troballes de Simone Martini a Avinyó A partir d’aleshores el mestre de Siena i el seu equip…
Riscos geològics derivats d’esfondraments i d’inestabilitats de vessant
Un primer gran grup de riscos geològics deriva dels desplaçaments de grans volums de materials provocats per esfondraments, per esllavissades o per altres fenòmens relacionats amb la inestabilitat de talussos i vessants Els problemes d’inestabilitat són, de molt, els més considerables dins d’aquest grup La inestabilitat de vessants és un fenomen que adquireix una notable consideració quan s’efectuen rebaixos i excavacions per a obres de vialitat carreteres, ferrocarrils o de construcció excavacions per a edificacions, preses, etc En les següents pàgines, però, només seran considerades les…
La Zona d’Enllaç
La Zona d’Enllaç es troba a l’àrea on es produeix la intersecció de les falles de sòcol NE-SW i NW-SE Hi afloren exclusivament els materials juràssics i cretacis del nivell estructural superior, amb un gruix que oscilla entre 2000 i 5000 m Hom ha inclòs tradicionalment la Zona d’Enllaç en part dins la Cadena Ibèrica i en part dins la Cadena Costanera catalana La transició entre ambdues unitats se situava als voltants de Fondespatla, on les estructures dibuixen una virgació que produeix el pas progressiu des de directrius aproximadament NE-SW que s’incloïen dins la Cadena Costanera catalana a…