Resultats de la cerca

Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…

Situació Vista de la primitiva parròquia del terme d’Almenara, avui totalment en ruïnes ECSA-X Solé Les ruïnes d’aquesta església són a uns 300 m de la torre del castell d’Almenara, a llevant Mapa 33-14 360 Situació 31TCG395244 L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior JRG Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme d’Almenara Se’n té una primera referència gràcies a una interpolació del segle XIII en la concessió en feu del castell d’Almenara que feren el comte d’Urgell Ermengol III i la seva muller Llúcia a Arnau Dalmau, el 1063 Segons…

Vida Ingressà a l’edat de nou anys al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Miró, i harmonia amb Antonio Aguado, a més dels cursos de solfeig Tothom parlava de la gran facilitat de Chueca per a la composició, una naturalitat que en bona mesura el feu despreocupar d’adquirir grans coneixements tècnics, ja que la desimboltura per a trobar melodies populars i gracioses li ho suplia Com d’altres músics de l’època, realitzà altres estudis Chueca inicià la carrera de medicina, impulsat per la família, sense cap mena de vocació, i es passava més temps als billars que a les aules Durant…

L’ equinococcosi , o hidatidosi , és una parasitosi relativament freqüent al nostre medi, causada per uns petits cucs del gènere Echinococcus que, en la fase adulta, habiten al budell dels gossos, i els ous dels quals, ingerits accidentalment, originen la formació de quists hidatídics, sovint voluminosos, principalment al fetge, secundàriament als pulmons i més rarament en altres òrgans L’agent etiològic més freqüent de la hidatidosi és l’ Echinococcus granulosus , cestode o cuc amb forma de cinta, segmentat i hermafrodita, que en estat adult té entre 3 mm i 6 mm de longitud El cap o escòlex…

És anomenada esofagitis càustica la inflamació que origina al conducte esofàgic la ingestió accidental, o amb finalitats suïcides, de substàncies càustiques, com ara sosa càustica o lleixiu La presència d’aquestes substàncies a l’esòfag provoca al cap de pocs segons la necrosi o mort d’una extensió variable de la mucosa o capa més interna de l’esòfag La gravetat de les lesions depèn bàsicament de la quantitat, la concentració i el poder corrosiu del producte ingerit En els casos menys greus, es produeixen nombroses úlceres o erosions superficials En els casos més greus, la…

Definició És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge Aquesta alteració es presenta a causa d’una infecció del teixit hepàtic deguda a diversos tipus de bacteris que solen atènyer aquest òrgan a través de la circulació sanguínia o bé que procedeixen dels teixits adjacents Els abscessos hepàtics, que poden ésser únics o múltiples, se solen formar en uns quants dies o algunes setmanes, i en general es manifesten amb febre, esgarrifances, pèrdua de la gana i dolor a la part superior i dreta de l’abdomen Igualment, és habitual que més endavant…

L’úlcera pèptica, o úlcera gastro-duodenal, constitueix una lesió de tipus erosiu que es localitza a la capa mucosa que cobreix l’interior de l’estómac i el duodè i que és deguda a l’acció corrosiva del suc gàstric Quan el trastorn es localitza a l’estómac, és anomenat úlcera gàstrica quan ho fa al duodè, úlcera duodenal La lesió ulcerosa sol cicatritzar al cap d’algunes setmanes d’haver aparegut, però en general tendeix a reaparèixer i cicatritzar periòdicament, de manera que és considerada un trastorn crònic En aquest cas, és característic que s’alternin períodes simptomàtics o…

Membre d’una nissaga d’homes de lletres procedent de la població de Sallent de Gállego, al Pirineu aragonès Un avantpassat seu fou Juan Pedro Pellicer de Ossau, autor d’uns Anales de Ribagorza , que arriben fins l’any 1520 El seu pare, Antonio, també escriptor, es casà a Saragossa amb María de Salas y Tovar, i José fou el primer de quatre fills Un altre fill, Antonio, fou capità en els exèrcits de Felip IV i morí en acció bèllica Un fill de José, Miguel Antonio, escriví al final del s XVII uns annals de la monarquia espanyola medieval José Pellicer estudià dret a Salamanca, on conegué el…

Situació Aspecte d’aquesta necròpoli, segurament l’antic cementiri dels jueus, segons un gravat publicat per J Pleyàni de Porta a la darreria del segle XIX Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, ara desapareguda, fou localitzada en una zona situada a ponent de les muralles de la ciutat, fora l’antiga porta de Boters, en un sector delimitat per l’actual carrer de Ramón y Cajal, la plaça de les Missions, el carrer del Bisbe Ruano, el carrer de Vallcalent i la rambla d’Aragó Segurament era un dels cementiris dels jueus de la ciutat Mapa 32-15 388…

Situació Vista aèria del cim del puig de Sant Cristau, amb l’església de Sant Cristau i el basament de la torre del castell ECSA - Jamin Les restes del castell de Sant Cristau, amb la seva torre —el vestigi més notable de la fortalesa—, i la capella del mateix nom són situades a l’extrem oriental del puig de Sant Cristau, que s’aixeca a 1 015 m d’altitud sobre el nivell del mar a migdia del poble de Montesquiu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 29,4” N - Long 2° 53’ 30” E L’accés és difícil Per a pujar fins al puig de Sant Cristau cal prendre un sender que parteix dels Banys del Voló També s’…