Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
Gaziel
A Calvet, “Gaziel”, sd RM “Res no ha quedat en peu del que era nostre Ni el govern, ni les institucions, ni la cultura, ni la llengua, ni tan sols la senyera Només ens resta, com un cos trossejat i sense ànima, la nostra vençuda terra catalana” Així expressava Agustí Calvet i Pasqual, Gaziel, el seu estat d’ànim l’any 1944 Durant la Pasqua d’aquell any, va redactar el discurs que poc després va pronunciar als Jocs Florals celebrats en la clandestinitat No es tractava pas d’un discurs floralesc, sinó, segons l’autor, d’una “mena d’examen de consciència o de meditació dolorosa” Hi volia…
Els polineòpters
Característiques de grup Cap d’un efipigèrid, un representant dels polineòpters, al qual s’aprecien les peces bucals mastegadores i la base de les antenes, a més dels ulls i les diferents esclerites que s’hi delimiten Enric Curto El conjunt dels polineòpters reuneix nou ordres d’insectes que, segons el criteri recent de Kristensen, Kevan i altres, prenen l’ordenació sistemàtica següent les perles plecòpters, els teixidors embiòpters, els zoràpters exòtics, les paneroles, pregadéus i afins dictiòpters, els tèrmits isòpters, els notòpters o grilloblatodeus exòtics, les tisoretes dermàpters, els…
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…
Francesc Vidal i Barraquer
Francesc Vidal i Barraquer (dreta), amb el bisbe de Solsona (esquerra) i F.de Paula Vallet i Arnau, al santuari de Queralt
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal i arquebisbe de Tarragona (1919-43).
De família de propietaris rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al collegi dels jesuïtes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a la de Madrid 1900 Els estudis jurídics li donaren una cultura i una actitud cíviques que el distingiren de molts altres eclesiàstics del seu temps Després d’haver exercit d’advocat a Barcelona, decidí de passar al servei de l’Església Dissuadit per Torras i Bages d’entrar a la Companyia de Jesús, per motius altament religiosos cursà els estudis de teologia i de dret…
La memòria de l’art
L’any 1924, un soldat colonial francès descobrí pintures rupestres en els gresos saharians del Tassili N’Ajjer Astorat, remarcà que hi havia representats animals inimaginables en el desert, com hipopòtams o elefants A més, aquelles pintures, que només tenien alguns milers d’anys, havien d’haver estat fetes per pobles que no podien pas viure en semblants desolacions desèrtiques En poc temps, doncs, s’havien d’haver produït canvis climàtics importants a la zona del Sàhara L’art n’era el testimoni i la memòria En altres temps hi havia hagut grans llacs tropicals interiors al Sàhara, però es…
L’estrany cas dels herbívors absents
A les sabanes americanes no hi ha elefants Ni girafes, ni antílops, ni búfals, ni zebres Sorprenentment, a les sabanes americanes no hi ha cap gran herbívor, de fet Però n’hi havia hagut per tot el continent americà, del segle XIX ençà, s’han anat descobrint cada cop més restes òssies d’una megafauna sabanícola comparable a l’africana La interpretaciód’aquests ossos fou taxonòmicament correcta des que hom disposà dels principis de l’anatomia comparada,però es trigà bastant a copsar-ne el significat ecològic Primer calgué desenvolupar la…
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i imposà…
alletament

Alletament matern
© Dreamstime
Pediatria
Acció d’alletar un infant.
L’alletament pot ésser realitzat tant amb llet materna com amb llet de formulació L’alletament matern és la millor opció per al nadó i per a la mare i, a més, enforteix el vincle afectiu entre ambdós Des del punt de vista nutricional, la llet materna gaudeix dels nutrients específics i amb la màxima disponibilitat necessaris per al nadó i, a més, aporta limfòcits i macròfags, enzims digestius, molècules immunomoduladores, hormones, factors de creixement, etc, que disminueixen el risc que l’infant pateixi infeccions, allèrgies, mort sobtada, determinades malalties de l’edat adulta…
família
Antropologia social
Sociologia
Unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.
La família biològica pare, mare i fills de la parella no sempre coincideix amb la família social, ni en les societats de més arrelada monogàmia L’element que defineix i constitueix la família és el matrimoni o reconeixement social, que vincula la parella i la descendència dins el sistema social La relació entre els ascendents del marit i els de l’esposa, així com entre llurs descendents, crea diferents tipus de parentiu El fet fonamental que aglutina la família és social, bé que basat en una necessitat biològica d’aparellament i continuïtat Les finalitats que els grups humans…
Menopausa i climateri
La menopausa correspon a la desaparició de les menstruacions o, més estrictament, a la darrera regla que presenta la dona, per bé que usualment amb aquest terme es designa tot el període que envolta aquest esdeveniment De fet, aquest període crític de la vida s’anomena climateri , època en què acaba l’etapa reproductora que s’havia iniciat en la pubertat i que finalitza amb la interrupció permanent del ritme menstrual, mantingut durant anys En aquesta època de la vida es produeixen canvis molt diversos en el funcionament orgànic de la dona, causats per una progressiva inactivació espontània…