Resultats de la cerca
Es mostren 2885 resultats
Calonge de Segarra

Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit N de la comarca, a la zona de contacte entre la Segarra i el Bages.
Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de ceràmica, que…
Casa del carrer del Bisbe Caçador (Barcelona)
La domus Vista d’un sector de la casa poc després de l’excavació Arxiu de la Secció d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona - A Martín i L Gonzálvez Aquesta casa romana va ser localitzada en un solar de l’illa de cases delimitada pels actuals carrers del Bisbe Caçador, Sotstinent Navarro, Baixada del Bisbe Caçador i Lledó Concretament, correspon a l’edifici que té la seva entrada principal al carrer del Bisbe Caçador, núm 4, just al costat del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Aquest carrer és una fossilització d’un dels cardines de la colònia, la claveguera…
Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón
Perspectiva de la serra del Boquerón des del sud, amb un característic relleu tabular Ramon Dolç Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón 111, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Separant València de la planícia manxega, al sud de l’entrada del Xúquer en terres valencianes, i sempre a la banda occidental de la carretera Requena-Almansa, es troba l’alineament de tres massissos coneguts com el Boquerón, la serra Palomera o Muela de La Unde i la serra d’El Mugrón La serra de la Palomera es prolonga lleugerament mitjançant l’alt de La Atalaya, entre Jarafuel i Aiora més al…
Ordis
Església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa (Ordis)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a l’esquerra de la riera d’Àlguema.
Situació i presentació El municipi d’Ordis, al sector occidental de la plana de l’Alt Empordà, té una extensió de 8,52 km 2 Hi ha alguns espais suaument ondulats, sobretot al N i al NW La riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga, és el seu límit meridional, divisori amb els termes de Navata N, W i S i Pontós S La riera d’Ordis i altres minses torrenteres que desemboquen a la riera d’Àlguema drenen també el territori Els altres municipis veïns són Borrassà E i Avinyonet de Puigventós N El municipi inclou, a més del cap, els veïnats de Pols i de Sant Nicolau Una carretera…
Avinyonet de Puigventós

Avinyonet de Puigventós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, entre la plana empordanesa i la Garrotxa d’Empordà.
Situació i presentació El terme municipal d’Avinyonet de Puigventós, de 12,31 km 2 , s’estén al sector de ponent de Figueres, a banda i banda del Manol, que rep aquí el Rissec per l’esquerra És accidentat al N i al NE per la serra de la Garriga, minsa serralada calcària que assenyala el llindar de la plana i l’inici dels primers contraforts pirinencs, i que culmina al Puig Ventós 185 m, topònim que dona el determinatiu del municipi Comprèn el poble d’Avinyonet, el veïnat de Santa Eugènia i el de les Tres Cases, a més de nombroses masies esparses pel terme El municipi de Vilafant…
Pere Escaparra i el Segon Mestre de Puigcerdà
Art gòtic
El martiri de sant Joan Evangelista i el somni del sant a l’illa de Patmos, del retaule de Sant Joan Evangelista procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà i atribuït al Segon Mestre de Puigcerdà La segona taula destaca pels quatre àngels que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Originari de Siracusa Sicília, Pere Escaparra Pietro Scaparra apareix actiu a Barcelona el 1443, en una escriptura en què, juntament amb el pintor Bernat Martorell, signà com a testimoni Tot i això, tres anys més tard…
Jeroni de Real i Ferrer
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb Francesca de Copons…
,
Respostes de les comunitats de papallones al canvi climàtic
Les papallones són idònies per a detectar els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes per tres raons principals En primer lloc, com a organismes ectoterms, el seu cicle biològic és molt dependent de la temperatura ambiental En segon lloc, els temps generacionals són molt curts i possibiliten respostes clares quant a les poblacions en l’espai d’una dècada o menys Finalment, el fet de disposar de dades històriques i actuals permet comparar els canvis produïts en la distribució relacionats amb les variacions climàtiques Aquests tres factors han permès documentar alguns canvis …
Decàpodes d'interès pesquer: la gamba
La gamba Aristeus antennatus s’alimenta de la fauna petita prop del fons, que és formada per les mateixes espècies a tota la Mediterrània i que té desplaçaments importants Tanmateix, Palamós és, de molt, el port que més tones de gambes desembarca a Catalunya, encara que se’n pot trobar a tots els ports de la Mediterrània La femella adulta és més gran que el mascle Anna Bozzano Des del final dels anys quaranta del segle XX, Aristeus antennatus , també anomenada gamba rosada o roja, ha estat un recurs important de la pesca d’arrossegament a Catalunya Es tracta d’una espècie en general…
passeig de Gràcia

La Pedrera, un dels edificis més emblemàtics del passeig de Gràcia
© Lluís Prats
Avinguda que travessa l’Eixample de Barcelona, des de la plaça de Catalunya fins al carrer Gran de Gràcia; és un eix del centre comercial i de negocis de la ciutat.
Inaugurat el 1827 pel capità general marquès de Campo Sagrado les obres havien estat iniciades el 1820, fou construït damunt una riera, al camí de Barcelona a Gràcia, que seguia l’antiga via romana a Sant Cugat pel coll Serola Especialment a partir de l’enderrocament de les muralles 1854, es convertí en un dels llocs d’esplai més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com El jardí de les Delícies cafè-cantant sobre l’antic Criader Municipal 1840, els Camps Elisis 1853, amb el seu teatre posteriorment Teatre Líric, el Teatre Tívoli sobre un jardí on…