Resultats de la cerca
Es mostren 2032 resultats
Portbou
Vista de la població de Portbou, municipi de l’Alt Empordà
© A. Bachs
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…
Enginyeria de la construcció 2015
Construcció i obres públiques
L'energia eòlica en mar obert El mar podria ser l’emplaçament ideal per a la installació de grans parcs eòlics © European Union / EC-Audiovisual Service / Boulougouris Georges Durant les dues darreres dècades s'ha produït l'eclosió de l'energia eòlica, conseqüència de l'interès de la societat cap a l'ús de les energies renovables, motivat principalment per l'augment de la sensibilitat de l'ésser humà envers la contaminació del medi ambient i la seva preservació, però també per motius econòmics, ja que les principals fonts d'energia actuals provenen de combustibles fòssils i d'energia nuclear…
Dret 2019
Dret
La guerra jurídica lawfare El concepte guerra jurídica va estar de moda el 2019 Fa allusió a l’ús abusiu de l’ordenament jurídic per a castigar l’adversari polític intern o extern Tot i que el terme ja apareix en alguns escrits de les darreres dècades del segle XX, el concepte es va popularitzar a partir d’un assaig de Charles J Dunlap del 2001 en el qual es definia la lawfare , guerra jurídica, com ‘l’ús del dret com a arma de guerra’ El sentit originari del terme segons el va presentar Dunlap es referia a l’ús del dret internacional públic i, en concret, del dret internacional…
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport general
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.
De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…
,
Illes d’aigua: els llacs
Les mars en miniatura Per a l’observador, un llac centra qualsevol paisatge i l’embelleix Posa en contrast l’aigua i la terra, i com que la seva dimensió sol ser moderada, i l’espill de les seves aigües més aviat llis, acostumem a veure’ls com a símbol d’una placidesa que no té la mar El naturalista els veu com a mars en miniatura que, sense gaire esforç, ofereixen una visió sinòptica de les regularitats i els problemes de l’ecologia aquàtica en general D’altra banda, els llacs tenen sovint interès econòmic, sigui per a la pesca i altres produccions, sigui com a reserves d’aigua i fins com a…
L'artificialització antròpica de la biosfera
El control gradual de la producció alimentària L’impacte de les espècies humanes primitives sobre el seu entorn no degué ésser gaire notable En tot cas, no fou més gran que l’inflingit per altres espècies de primats Amb el pas del temps i el progrés de l’activitat cultural, però, aquesta situació ana canviant El mòbil bàsic de l’intent de dominació de l’entorn fou, naturalment, la seguretat alimentària Per tal de garantir l’abastament d’aliments, primer els humans organitzaren les recolleccions i les caceres, i després s’iniciaren en l’agricultura i en la ramaderia També, és clar, els humans…
boteria
Tecnologia
Transports
Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, aptes per a contenir líquids, especialment botes (carretells, barrals, barralons, botalls, barrils, barriques, pipes, bocois, tones, tonells, etc.) i altres recipients per a l’envelliment, emmagatzematge i transport de begudes alcohòliques (tines, vaixells o botes congrenyades, botells, etc.), i també recipients per a contenir, transportar, etc., aigua i altres líquids (barrals, barralons, caixots, bujoles, portadores, etc.).
La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat , per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són collocades dins un cèrcol provisional de testa,…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…
tomàquet

Tomàquets
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de la tomaquera, rodonenc, vermellós o vermell, llis o amb solcs, amb nombroses llavors groguenques i aplanades, sucós i comestible.
N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…
sexe

Herència del sexe
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…