Resultats de la cerca
Es mostren 3321 resultats
Sòls rics, bruns i grisencs
Els factors i els processos edàfics Si s’observen els factors formadors dels sòls de les boscanes decídues, resulta palès que l’únic factor realment independent és el material parental, ja que tots els altres factors —clima, vegetació, acció humana i temps— estan interrelacionats Per exemple, la vegetació depèn del clima i, en menor grau, del substrat i del tipus de drenatge condicionat pel relleu aquest, per la seva banda, és determinat i afaiçonat en part pel substrat i pel mateix drenatge Hi ha dos factors addicionals que, en el procés de formació del sòl, tenen un efecte particularment…
Rin del Nord-Westfàlia
Divisió administrativa
Land d’Alemanya que s’estén des de la conca del Münster al N fins al vessant septentrional del massís esquistós renà al S, i des del Weser a l’E a la frontera belgoholandesa.
La capital és Düsseldorf Molt heterogeni fisiogràficament, és format de S a N pels elements del massís esquistós renà, més o menys arrasats, per la conca d’enfonsament del Rin inferior, la qual assenyala la transició al país renà, i que és formada per materials terciaris on predominen les argiles i els materials sorrencs i, per últim, la conca terciària del Münster, tancada al NE pels relleus cretacis de la selva de Teutoburg L’eix aglutinador i que conforma tot el land és la vall del Rin, artèria vital de la regió El clima és fred, amb pluges inferiors als 600 mm anuals a les regions més…
Lapònia

Lapònia Llac de Ladtjojaure
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…
Mas de l’Oliba (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aquest mas, de l’agregat de Cabrianes i del municipi de Sallent, proper al poble de Cabrianes, s’alça al bell mig d’un planell conreat, estès a la banda sud-oriental del terme, a frec del territori artesenc Long 1°54’51” - Lat 41°47’31” Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga Just en arribar al parador del Lleó, cal desviar-se a mà dreta, per tal d’iniciar la carretera que, passant per Cabrianes, mena a Artés Poc després d’haver passat el poble, hi ha un trencall, a mà dreta, que, tot passant pel cementiri, conduirà al mas de l’Oliba, el qual, tot pintat de blanc, és ben…
Sant Esteve de Vila-ramó (Gaià)
Art romànic
Situació Aquesta església corona un turó que es dreça prop del mas Vila-ramó en un indret conegut per la Vall, a la banda nord-oriental del terme Long 1°55’49” - Lat 41°56’52” S’hi va per la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès En arribar al quilòmetre 11,7 de l’esmentada carretera, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una pista que, passant per Sant Bartomeu, mena al fossar de Vila-ramó, prop del qual s’alça l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià, a la vall del Vila-ramó La seva funció anà descendint de parròquia a sufragània…
Santa Maria d’Espasens (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Algun defecte constructiu molt antic devia obligar a reforçar amb contraforts els murs de la capella, que posteriorment va ser restaurada i novament reforçada J Moner L’església de Santa Maria, dita popularment de Santa Caterina, es troba al sector occidental del terme de Fontcoberta, prop del poble d’Espasens Mapa L39-12296 Situació 31TDG867639 Per anar-hi des de Banyoles cal agafar la carretera que mena a Bàscara, i a 1 km abans d’arribar a Vilavenut, s’ha de trencar per un camí en direcció nord, que mena al mas Ginebreda El temple és a 50 m d’aquest casal APF Història L’única…
Erie
Llac
Llac de l’Amèrica del Nord, entre els EUA i Canadà.
És el més meridional dels Grans Llacs i el quart per la seva extensió Situat a 174 m d’altitud entre l’Huron, amb el qual es comunica pel riu Detroit, i l’Ontario, comunicat mitjançant el Niàgara Allargat uns 388 km en direcció SW-NE, té entre 45 km i 90 km d’ample És d’origen glacial És emplaçat en les argiles, gresos i dolomites del cantell de l’escut canadenc Té una profunditat màxima de 64 m i és l’únic dels Grans Llacs el fons del qual és pel damunt del nivell de la mar És glaçat durant 140 dies de desembre a març té aigües altes a la primavera i a l’estiu, malgrat que les variacions de…
Colima
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la regió del Pacífic Sud.
La capital és Colima Limita al nord i nord-est amb l’estat de Jalisco, i al sud-est, amb el de Michoacán La major part del territori ocupa la plana costanera, llevat de les parts nord i est, que són accidentades pels contraforts de la Sierra Madre Occidental d’origen volcànic La costa és baixa, i s’hi distingeix la badia de Manzanillo, prop de la qual hi ha la Laguna de Cuyutlán El clima és tropical uns 25°C de temperatura mitjana i entre 790 mm i 1 300 mm de pluviositat anual a la muntanya el clima és més suau La xarxa fluvial és formada pels rius Chihuatlán al nord, Armería al centre i…
construcció naval
Transports
Branca de la indústria que comprèn el projecte i la construcció de vaixells ( indústria naval
).
En un principi els vaixells eren construïts amb fusta de xiprer, de cedre i d’acàcia, però aviat hom emprà els metalls en les àncores i certs additaments bèllics o decoratius Els egipcis ja resolgueren diversos problemes que presenta el govern de la nau i en construïren algunes de grans dimensions 22 m d’eslora i 25 tones d’arqueig Les necessitats del comerç grec feren augmentar el desplaçament de les naus sorgí el tipus anomenat trirrem i hom aconseguí avenços tècnics importants, com el calafatament del buc i el folratge de la carena amb cuir o plom A l’edat mitjana, les fustes més emprades…
síndrome de malabsorció
Patologia humana
Estat clínic que resulta d’una absorció alterada dels nutrients en el tram del budell prim.
Pot ésser deguda a quatre causes principals per una digestió inadequada pancreatitis crònica, resecció de l’estómac, síndrome de Zollinger-Ellison per una alteració del metabolisme de les sals biliars resecció de la part distal del budell prim, creixement bacterià intraintestinal excessiu, malalties del fetge i de les vies biliars per defectes generals o específics de la mucosa de l’estómac que dificulten el transport dels nutrients deficiència de disacaridasa, abetalipoproteïnèmia, deficiència d’absorció de vitamina B 1 2 , esprue tropical, celiaquia, malaltia de Whipple, isquèmia intestinal…