Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
rajola
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.
Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…
Castell de Pau
Art romànic
La població de Pau, situada aleshores a la riba de l’estany de Castelló, ja surt esmentada l’any 982 El 1256, és mencionada una parròquia de Sant Martí de Pau Si bé el castell no surt esmentat directament abans de l’any 1300, sí que hi ha nombroses notícies dels senyors d’aquest lloc, que arribaren a tenir una certa importància Segons Armand de Fluvià, al segle XI hi ha documentat un Berenguer, que fou succeït pel seu fill Guillem L’any 1128, un Guillem Ramon de Pau “Pauo” figura en un document relacionat amb el comte d’Empúries Aquest senyor apareix en altres escriptures dels anys 1130 i…
Camí medieval de Cardona (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Roderes del possible camí medieval que seguia la riera de Navel J Martí Antic camí d’origen medieval que anava a Cardona i resseguia la riera de Navel Encara en queden testimonis, especialment a la zona propera a la casa de Navel Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 94,9 —y 43,8 31 TCG 949438 Història A la riba dreta de la riera de Navel hi devia passar una de les estrades cardonines, que surten en els documents del segle X Aquesta via provenia, segurament, de l’alt Berguedà i arribava fins a…
Becada
Àrea de nidificació de la becada Scolopax rusticola als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell que es presenta principalment durant l’hivern, i és relativament comuna per tot el territori, llevat del S del País Valencià i, sobretot, de les Illes, on és escassa A les comarques pirinenques, la Fenolleda i la regió oriental humida catalana existeix una població nidificadora encara mal coneguda, així com molt probablement també a Andorra Les becades hivernants que procedeixen del centre i el N d’Europa comencen a arribar al final d’octubre, més sovint a…
La serra Gelada
La serra Gelada presenta formidables penya-segats litorals amb dunes fòssils a la base Ernest Costa La serra Gelada 218, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra Gelada o penyes de l’Arabí s’estén al llarg de més de 6 km en direcció sud-oest a nord-est, entre la punta de les Caletes o de 1’Escaleta i la de l’Albir La seva mola rectangular està constituïda per un bloc de calcàries i margues cretàcies amb nombroses fractures recents L’aiguavés encarat cap a terra ascendeix, amb pendents suaus, fins a assolir els 438 m, màxima altura de la serra En contrast, el…
casal d’Olivet

Restes de la torre circular del casal d’Olivet (s. XI-XV), al terme de Canovelles
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers
Terni
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI
Mérida
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Mérida Ocupa una gran part de la Cordillera de Mérida, prolongació de la Cordillera Oriental dels Andes Al NW hi ha una plana alluvial costanera amb el llac de Maracaibo Hi desguassa el riu principal, el Torondoy Altres rius Santo Domingo, Curbatí, etc pertanyen a la conca de l’Orinoco El clima és tropical humit 17,2° de temperatura mitjana pel gener i 18,3° pel juliol les precipitacions són de l’ordre de 2 028 mm anuals Hi ha conreus de cereals, cafè, cacau i fruites tropicals Jaciments de petroli Indústries alimentàries Les comunicacions són fonamentalment per…
Wells
Ciutat
Ciutat del comtat de Somerset, Anglaterra, al peu dels Mendip Hills.
Sorgí entorn d’un monestir fundat al segle VII, i fou seu episcopal a partir del segle X A l’edat mitjana fou un mercat important de teixits La catedral, iniciada a la fi del segle XII, té la façana decorada amb nombroses escultures Destaquen el creuer, que aguanta una sòlida torre mitjançant quatre grans arcs en forma d’ics curvilínia, reforçats amb pilastres, i la sala capitular segle XIV, de planta octagonal, la volta de la qual descansa damunt un pilar central Conserva vitralls del segle XIV El palau episcopal és dels segles XIII-XIV
Valldeix

Ermita de Santa Rita de Valldeix
Josep Ramis (CC BY-NC-ND 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi de Mataró (Maresme), al nord de la ciutat, al peu de la serra de can Bruguera, a la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó (que desemboca a la mar, a llevant del nucli urbà).
L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília El 1517 i el 1848 fou reedificada des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix