Resultats de la cerca
Es mostren 850 resultats
Francesc d’Assís Aguilar i Serrat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor apologètic i historiador.
Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de geografia i història, grec, matemàtiques i filosofia al Seminari de Vic 1854-63 i al d’El Escorial 1863-65 Rector del Seminari de Còrdova 1876, entre el 1881 i el 1899 fou bisbe de Sogorb, ciutat on també exercí de promotor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad i fundà l’actual biblioteca del seminari Com a escriptor apologètic edità, l’any 1881, el primer número del Boletín Eclesiástico de Segorbe Fou collaborador de la Biblioteca Católica Popular Publicà un extens Compendio de historia…
, ,
Francesc de Paula Aguilar i Garriga
Farmàcia
Farmacèutic.
Fabricà i industrialitzà per primera vegada a la península Ibèrica els grànuls medicinals simples L’any 1865 portà, juntament amb Letamendi, la direcció de l’hospital de colèrics d’Hostafrancs, a Barcelona S'exilià després de la revolució del 1868 i es distingí més tard pels seus esforços per tal d’evitar la introducció d’especialitats farmacèutiques estrangeres
Castell d’Espaén (les Valls d’Aguilar)
És un poble situat a l’encreuament entre la vall de la Guàrdia i la de Castellàs, en un indret força estratègic del complex sistema geogràfic de les valls d’Aguilar No és estrany, doncs, que hi hagués un castell És documentat el 1159, en la donació de fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò que va fer el comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç
Santa Margarida de Comallonga (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar mai de la categoria de capella rural Del 1222 hem trobat una deixa a Santa Margarida, juntament amb d’altres esglésies dels voltants, com Santa Maria de Coromines i Sant Julià de Puigfarner, que consten en el testament de Joan d’Aguilar, per això creiem que correspon a aquesta capella, encara que l’actual edifici no tingui cap característica romànica
Castell de Trejuvell (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Un dels primers esments documentals del lloc de Trejuvell, grafiat amb la forma Trasiuvelli , data de l’any 1085 El castell, tanmateix, apareix documentat el 1159, en la cèlebre donació d’Ermengol VII, comte d’Urgell, al bisbe Bernat Sanç Posteriorment, els anys 1250 o 1253, hi ha documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbò, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell de Trejuvell Segons el Spill del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle XVI, el lloc de Trejuvell era inclòs en la batllia de la vall d’…
Castell d’Auses (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Auses és un poble avui dia desaparegut Es trobava dins el terme de la Guàrdia d’Ares, on actualment resta només el mas d’Auses Auses és documentat amb els topònims Ossas, Osso, Osas El castell d’Auses va ser propietat del comte d’Urgell, Ermengol, que l’any 1030 va vendre els castells de la Guàrdia, Montanione, Malogrado et Ossas… al cavaller Arnau Mir de Tost De tota manera, aquesta notícia es contradiu amb una altra de l’any 1078, segons la qual el comte Ermengol IV d’Urgell va donar a Ramon V, comte de Pallars, a la seva muller Valença i a llur fill Arnau, els castells de la Guàrdia,…
Santa Maria d’Aguilar del Sunyer (Montmajor)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de les ruïnes de l’església, amb importants elements esfondrats, des del costat de migjorn R Viladés Aquesta església es troba situada en un dels plans que hi ha al redós de la casa Sunyer dels Cavallers de Gargallà És ben visible des de molts indrets d’aquesta contrada Voltada de margeres en un indret un xic més elevat que els camps que la circumden, es troba el que havia estat l’església de Santa Maria Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 92,3 —y 46,5 31 TCG 923465 Per…
Castell de la Clua d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
El lloc de la Clusa apareix esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell de la Clua, àmpliament documentat al llarg dels segles XI i XII, fou venut pel comte Ermengol l’any 1029 a Bonfill i a la seva muller Amaltruda Posteriorment, l’any 1042, Amaltruda i els seus fills donaren el castell de la Clua, amb els seus termes i pertinences, a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell, possessió reconeguda en la butlla del papa Urbà II del 1099 Segons la donació del 1042, el castell era situat al terme de Sant Martí i limitava a llevant amb el castell de Madrona…
Tombes de Cal Pallarès (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Vora uns 250 m del quilòmetre 18 de la carretera que uneix Manresa i Calaf N-141, a mà esquerra venint de la capital comarcal, al costat mateix d’una casa, hi ha un ferm bloc petit que presenta dos forats Es troba al punt on l’esmentada carretera fa una forta corba a partir de la qual davalla en direcció a la vall d’Aguilar Long 1°37’40” — Lat 41°45’55” Necròpoli Aquest conjunt, així com el del Grauet, fou recollit bibliogràficament en una simple nota per Josep M Claret, membre de la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa Es tracta d’un…
Castell de Berén (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Emplaçament de les restes del castell, Integrades a la casa de Cal Capità ECSA C A Villaró És al poble de Berén, al vessant de ponent de la vall de Pallerols Mapa 34–11253 Situació 31TGC613866 Per anar a Berén cal prendre una pista des de Noves de Segre El castell es troba a la casa anomenada Cal Capità, al sud del poble, en una roca damunt la pista Història El 1190 la Roca de Berén és esmentada com a dependència del castell de Castellbò, en una escriptura entre el comte Ermengol VIII i el vescomte En virtut d’aquesta convinença, el comte permetia a Arnau de Castellbò de reconstruir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina