Resultats de la cerca
Es mostren 1118 resultats
Espermatocele
Patologia humana
L’ espermatocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una dilatació en el cap de l’epidídim, que conté esperma No es coneix la causa de l’alteració, per bé que les investigacions efectuades assenyalen que probablement es tracta d’una anomalia en els túbuls que connecten el testicle amb el cap de l’epidídim En general, l’espermatocele és petita, i és més aviat estrany que faci més d’1 cm de diàmetre No sol causar molèsties, i només en alguns casos origina sensació de pes o un augment apreciable de l’escrot La diagnosi s’estableix amb la palpació de l’epidídim, i…
Sant Joan de Riu de Pendís (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Es tracta de l’església del petit poble de Riu de Pendís, a la dreta del torrent de les Planes És una església del segle XVIII amb un altar barroc que data del 1773, i és un dels dos únics que es van salvar a la Baixa Cerdanya de la crema i les destruccions del 1936 Curiosament, a la porta figura la data del 1775, dos anys més tard que l’altar L’església és capçada per un absis rodó —pervivència de les formes romàniques— cobert amb llosat pla amb un sol vessant que fa un efecte estrany Les parets són de paredat ordinari, amb pedres sense treballar de totes mides i posades en…
Santa Maria de la Damunt (Folgueroles)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç primer i de Meda després Hi ha la possibilitat que aquesta capella fos l’antiga parroquial de Folgueroles, ja que és estrany que hi hagi dues capelles amb la mateixa advocació tan properes La capella de Santa Maria Superior Superiore o Sobirana o Sidamunt Sadamunt , des que apareix totalment diferenciada de la parroquial, que fou aixecada al pla, enmig de la població, apareix com una capella dependent estretament de la parròquia i l’any 1357 consta que era considerada com a sufragània l’any 1723 el rector de Folgueroles hi havia d’…
Daltonisme
Patologia humana
El daltonisme és un trastorn de la capacitat sensorial cromàtica, en què hi ha una incapacitat per a determinar certs colors o bé diferenciar-los És un trastorn molt freqüent que afecta aproximadament un 7% dels homes i un 1% de les dones En general, és degut a una alteració constitucional hereditària, per absència d’algunes de les cèllules sensorials capaces de distingir els colors, els cons retinals És més aviat estrany que sigui degut a una afecció de la retina o del nervi òptic Aquest trastorn sol consistir en una dificultat per a percebre el color vermell i el color verd Són…
Reacció de rebuig a l’empelt o a l’òrgan trasplantat
Patologia humana
Definició S’anomena reacció de rebuig a l’empelt o a l’òrgan trasplantat la resposta immunitària desenvolupada en l’organisme d’un individu receptor d’un teixit procedent d’un altre individu, que pot destruir el teixit implantat i fer fracassar aquesta pràctica terapèutica Causes El rebuig no és sinó una reacció normal del sistema immunitari de la persona receptora del trasplantament que actua amb els diversos mecanismes de què disposa en reconèixer el teixit estrany procedent del donant Així, doncs, no es tracta d’una eventualitat que s’esdevé esporàdicament davant un trasplantament sinó que…
Sebastià Juan i Arbó
Sebastià Juan i Arbó
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Novel·lista, biògraf i periodista.
Fill de pares pagesos, que es traslladaren a Amposta quan ell tenia vuit anys, hi treballà com a meritori fins el 1927, que partí cap a Barcelona amb els manuscrits de les novelles L’inútil combat i Terres de l’Ebre La primera fou publicada el 1931, i constituí un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l’europea, car s’avançà al tipus de novella que, a partir d’obres de Camus i Sartre, rebé després la denominació de novella existencialista L’any següent aparegué Terres de l’Ebre , història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una mateixa família de pagesos, que…
,
estany de Lanós
Llac
Llac de l’Alta Cerdanya, prop del País de Foix, dins el municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes.
És un estrany d’origen glacial, de circ, situat en el vessant NW del Carlit, a 2 154 m alt, alimentat per neus persistents i pel riuet de Font Viva, i és emissari del riu d’Aravó o de Querol Tenia 2 500 m de llargada La seva superfície 84 ha i profunditat màxima de 53,7 m feren pensar que el seu volum d’aigua 17 hm 3 podia fornir energia hidroelèctrica a la capçalera de l’Arieja Els regants de la Baixa Cerdanya protestaren 1916, i el litigi no fou clos fins a la decisió arbitral del rei de Suècia 1957 El volum de l’estany ha estat ampliat fins a 70 hm 3 gràcies a una resclosa de 45 m d’alt i…
càlcul
Patologia humana
Concreció sòlida d’un volum i un aspecte variables, anomenada vulgarment pedra
, formada sobretot a expenses de les sals contingudes en els líquids de l’organisme, especialment la saliva, la bilis i l’orina.
Aquestes sals es dipositen al voltant d’un nucli, generalment proteic, bé que a vegades, com en els càlculs urinaris, pot ésser al voltant d’un cos estrany o bé es formen per la interacció de diversos factors, com l’estasi biliar o la inflamació o la discòlia, en les afeccions de les vies biliars Els càlculs salivals solen presentar-se a la glàndula submaxillar, i són constituïts per fosfat i carbonat càlcic en unió amb substàncies orgàniques Els càlculs biliars es desenvolupen molt més sovint a la bufeta biliar que no a les vies biliars poden ésser constituïts per colesterol,…
Logos
Terme, adoptat de la filosofia grega del logos, amb què el quart evangeli designa la Paraula creadora i, per tal com és encarnada en l’home Jesús, la preexistència del Crist.
L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit prophorikós ,…
Orca falsa
L’orca falsa Pseudorca crassidens és d’aspecte general semblant al cap d’olla, però se’n diferencia pel seu cap de silueta més esvelta i la seva natació ràpida i àgil Tant l’orca falsa com l’orca Orcinus orca són rars visitants de les nostres costes Eduardo Saiz L’orca falsa és un cetaci de talla mitjana, coloració negra, a excepció d’una taca ventral de color blanc, i aspecte general semblant al del cap d’olla però amb una silueta més esvelta És una espècie típica d’aigües càlides que només penetra a la Mediterrània de manera ocasional La majoria de les citacions referents a aquesta mar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina