Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
armadura

fototeca.cat
©
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres o cables d’acer que formen l’esquelet d’una peça de formigó, armat o precomprimit, i que es col·loquen dins la seva massa perquè el conjunt sigui apte per a resistir esforços de tracció, compressió, cisallament, etc.
Les armadures de barres solen ser constituïdes per unes barretes d’acer corrugat disposades al llarg de la peça i per unes altres barres primes disposades transversalment, lligades a les primeres Aquestes barres més primes són anomenades estreps i les barres disposades al llarg formen l' armadura comprimida o l’armadura estirada , segons que l’esforç a què són sotmeses les barres sigui de compressió o de tracció En el cas de les bigues de formigó, hi ha encara unes barres longitudinals comunament dites barques que tenen una porció estirada i, per mitjà de dos doblecs, una altra que forma…
sistema monetari internacional
Economia
Conjunt d’organismes financers internacionals i de relacions monetàries que hi ha entre els diferents països.
Els membres adscrits a un sistema monetari accepten la moneda patró i les regles de joc establertes El sistema és tant més apte com més flexibilitat tingui la moneda base per a adaptar-se a les necessitats derivades del volum dels intercanvis dels preus i de la velocitat de circulació del diner El diner que ha fet de base ha estat d’or, d’argent o de tots dos metalls alhora monometallisme o bimetallisme El patró or perdurà des de la primera meitat del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial Representava llibertat de compra i venda d’or i una equivalència de cada moneda respecte al…
Elasticitat, to i resistència musculars
L’entrenament també incideix en altres factors com ara l’elasticitat, el to i la resistència musculars L’ elasticitat muscular és la propietat gràcies a la qual les fibres musculars poden, després de contreure’s, tornar a distendre’s, i recuperar llur longitud normal El grau d’elasticitat d’una fibra muscular depèn, sobretot, de la longitud que aquesta té abans de contreure’s, és a dir, de la longitud inicial com més gran és la longitud inicial d’una fibra muscular, més gran és la seva elasticitat Una major longitud inicial també augmenta la força i la potència musculars Tanmateix, per tal d’…
Els esforços per crear una siderúrgia. Les fargues catalanes
Dibuix esquemàtic de la farga catalana Diccionario Industrial, C Camps i Armet Parlar de l’Edat del Ferro és fer referència a la prehistoria A Catalunya l’ús d’instruments de ferro pertany a aquesta etapa de la humanitat, molt abans que entréssim en períodes d’història escrita i documentada Catalunya, que no aconseguirà la creació d’una indústria siderúrgica important, ha deixat, però, un rastre en la seva història gràcies a les fargues “Catalan farge”, “feu catalan” o “forjas a la catalana” són expressions que es troben en qualsevol tractat antic o modern que descrigui l’evolució de la…
examen
Prova escrita o oral a què és sotmès un alumne, un candidat, per poder declarar si és apte a entrar en una escola, a obtenir l’aprovació d’una assignatura o d’un curs, un grau, un càrrec o una ocupació, etc.
Josep M. Jaume i Borràs

Josep M. Jaume i Borràs
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, entrà en aquest orde a Moià el 19 de setembre de 1897 i hi professà el 20 d’agost de 1899 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa En acabar-los, passà a Moià com a ajudant del mestre de novicis 1904-07 Fou ordenat de sacerdot a Barcelona al juliol del 1905 Gràcies al mecenatge de Rafael Patxot posà els inicis de l’observatori meteorològic que després amplià i formalitzà el pare Vicenç Aloy L’estiu del 1909 es trobava a la comunitat de Sant Antoni i es veié obligat a fugir entre flames i protegit per l’…
Dieta astringent o antidiarreica
La dieta astringent, o antidiarreica, és el règim dietètic que se sol recomanar quan, per diverses circumstàncies, es produeixen defecacions de major volum, freqüència i fluïdesa d’allò que és normal, és a dir, en cas de diarrea La diarrea pot ésser ocasionada per trastorns o circumstàncies de molt diversa índole Tanmateix, sempre és directament provocada i cursa amb un augment de la freqüència i/o intensitat de les contraccions de l’intestí La dieta astringent incideix precisament en aquest punt, ja que consisteix, bàsicament, en l’abstenció de tots aquells aliments que, d’una o d’altra…
blanc d’Espanya
Química
Pigment blanc, obtingut per mòlta de la calcita o de la greda, de poder cobrent petit i, per tant, no apte per a pintures a l’oli, però molt emprat com a càrrega per a aquestes i també com a abrasiu suau per a polir metalls.
També són coneguts amb aquest nom uns altres productes blancs a base de subnitrat de bismut, d’oxiclorur de bismut, de carbonat de plom bàric, etc, emprat per als mateixos usos
Anvers

Anvers
Dan (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Capital de la província d’Anvers, a Flandes (Bèlgica), situada al fons de l’estuari de l’Escalda.
La geografia Forma una autèntica conurbació amb Brusselles, amb una complexa aglomeració de prop de 4 milions d’habitants entre els 40 km que separen les dues ciutats El pla d’Anvers és radial, tallat per avingudes concèntriques El nucli antic és comprès dins un recinte emmurallat del segle XVI, limitat actualment per bulevards que formen semicercle respecte al riu La ciutat s’estén riu amunt, amb barris industrials al costat de l’Escalda, i barris residencials cap a l’est Aigües avall, s’estén el port, un dels més importants del món, tant pel seu tràfic com per les seves installacions Grans…
camí
Construcció i obres públiques
Via rural, natural o construïda.
Als Països Catalans, com a tot Europa, hom pot reconèixer camins molt primitius que degueren ésser eixamplats i apariat llur paviment pels pobles preromans en introduir-se la utilització del carro Els colonitzadors romans construïren les calçades damunt aquests camins o en traçaren de noves segons les necessitats de l’estratègia militar via romana Utilitzats durant l’edat mitjana, llur traçat persisteix essencialment encara en les actuals vies de comunicació Els musulmans mantingueren una xarxa circulatòria molt completa, com al País Valencià i a Mallorca, que consistia, sembla, sobretot en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina