Resultats de la cerca

Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…

Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…

Les sabanes americanes Segurament la disponibilitat de nutrients per a les plantes és, a l’Amèrica tropical, com a la resta dels tròpics, un limitador ecològic tan important com la disponibilitat d’aigua, de manera que aquests factors es conjuguen, juntament amb el foc, per a conformar un marc de condicions ambientals que afavoreix la persistència de formacions obertes D’altra banda, encara que la seva major expressió se situï als tròpics, a l’Amèrica del Sud les sabanes llenyoses i els boscos secs ultrapassen àmpliament les latituds tropicals, tot penetrant a les regions subtropicals i…

Poblat fortificat dels Vilars, Arbeca, ~700-350 aC UdL El poblat fortificat dels Vilars Arbeca, Garrigues va ser habitat ininterrompudament durant uns quatre-cents anys, des del 750 aC fins al 350 aC, i les seves impressionants muralles són un mut testimoni del desenvolupament dels camps d'urnes recents i de la cultura del ferro, dels temps de canvis marcats per les relacions amb el món colonial i el procés d'iberització i del desenvolupament antic i ple de la societat ilergeta Els conjunts de materials arqueològics han permès establir les cinc fases següents del jaciment, fases confirmades…

Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…

Aspecte característic de la vegetació de la part culminant del puig Calderón, amb pins roigs esparsos i, sobretot, les mates ajagudes de la savina Juniperus sabina de muntanya, que clapegen el terra Martí Domínguez El Racó d’Ademús 17, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El Racó d’Ademús constitueix un enclavament envoltat de terres d’administració aragonesa, al nord-oest de la comarca dels Serrans, entre muntanyes i penya-segats El topònim Ademús ja anuncia la seva recòndita localització i sembla significar en àrab ad-daymús «el racó» És per això que el terme el Racó d’…

Solanàcies 1 Arç intricat Lycium intricatum a branca amb nombroses espines, fulles petites i carnoses i flors de corolla tubulosa x 0,5 b detall d’una flor, amb el tub molt llarg i els lòbuls patents x 3 2 Tabac bord Atropa belladonna, a fragment d’una branca de fulles ovades i flors curtament pedunculades x 0,5 b detall d’un fruit madur envoltat pel calze persistent x 0,5 3 Tabac de jardí Nicotiana glauca a branca amb inflorescències terminals i fulles ovades x 0,5 b detall d’una flor amb la corolla llargament tubulosa i el calze curt x 15 4 Morella Solarium nigrum branca amb flors i…

Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera Gran és, de fet, l’extrem meridional del grup, per…

La intensitat i la freqüència dels incendis han fet que actualment la coberta arbòria de la serra del Boix sigui ben escassa Ernest Costa Les serres de Cardó i del Boix 111, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per les serres del Boix i de Cardó, continuació natural dels ports de Beseit, constitueix el primer tram de la Serralada Pre-litoral Catalana al nord de l’Ebre S’estén des de la cubeta de Móra fins al coll de l’Alba i manté una clara orientació nordsud A l’est cau molt bruscament sobre els plans del Burgà, els quals l’aïllen de les serres de…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Conca de Barberà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Conca de Barberà és una comarca formada per dues unitats clarament diferenciades la Conca de Barberà estricta i la Baixa Segarra o Alt Gaià Té una extensió de 648,9 km 2 i limita amb les comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, l’Alt i el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues L’onomàstic de “Conca” fa referència a un conjunt de terres encerclades per uns relleus muntanyosos més o menys importants que la clouen per totes bandes excepte per una, que és per…