Resultats de la cerca

Fill i net d’escultors, el 1943 interrompé els estudis d’arquitectura després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial com a pilot d’aviació Capturat pels aliats, arran de les condicions d’habitatge al camp de presoners de Chartres, on fou internat, s'inicià el seu interès per les estructures lleugeres Reprengué els estudis d’arquitectura, que amplià amb una estada als Estats Units, i el 1952 obrí despatx propi a Stuttgart A l’Escola Tècnica de la universitat d’aquesta ciutat, el 1964 fundà l’Institut d’Estructures Lleugeres És considerat un dels membres més importants de l’…

Milità dins el carlisme i se'n sortí pel seu nacionalisme S'incorporà a Unió Democràtica de Catalunya, poc després d’ésser fundada, i formà part del seu comitè de govern Durant la guerra en fou secretari general Després del juliol del 1936 fou un dels principals organitzadors, d’acord amb el cardenal Vidal i Barraquer, d’una xarxa d’ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats Tenia el despatx a la delegació d’Euskadi a Barcelona, i el 1937 Manuel de Irujo, ministre de justícia, li proposà de dirigir un comissariat de cultes Declinà l’oferta, però fou l’ànima d’una operació…

Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC  del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la…

L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi incloure-la en…

Una família d'Igualada La família Godó Ramon Godó i Llucià era filador i teixidor de cotó a Igualada Nascut amb el segle XIX 1801, forma part d’una família que donarà diversos empresaris tèxtils a la comarca de l’Anoia Al voltant de l’any 1840 hi havia una quarantena d’industrials com en Ramon Godó a Igualada, treballant amb berguedanes per a filar el cotó i amb telers moguts manualment o per cavalleries Ramon Godó no era pas el més important El 1850 tenia 720 pues, installades en berguedanes i 43 telers, amb un centenar de treballadors a la fàbrica en un moment en què la productivitat de l’…

Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això li permeté…

Acció de l’empresa Climent Asols i Bovets creà la primera fàbrica catalana i de l’Estat de carbons elèctrics el 1898 Ell era, aleshores, un industrial del sector tèxtil, que passà sense traumes al sector del material elèctric La fàbrica s’installà al terme de Castellgalí Bages El seu despatx de cotoner al carrer de Bergara, núm 5, de Barcelona, es convertí en el despatx d’un fabricant de carbons elèctrics En el canvi influí considerablement l’acció i els coneixements tècnics de l’enginyer Cruset, que fou el director de la fàbrica Amb el canvi de segle, l’enllumenat per electricitat està…

El primer Manuel d’Arquer tenia una petita línia de vapors a Barcelona el 1863 Dic el primer Manuel, perquè l’hereu de la familia portarà sempre aquest nom i resulta difícil de distingir les generacions a mitjan segle XIX Aquest Manuel d’Arquer té el despatx als Porxos d’En Xifré, tocant a la plaça de Palau Aquest navilier posà a la venda pública, el 1864, una " máquina inglesa de un superior sistema para fabricar tubos continuos de plomo, con todo lo anexo a dichas máquinas" Diari de Barcelona , juny del 1864, pàg 6 298 Quan un navilier ven en subhasta un article és que una mercadería…

Pere Palay i Pons fou el primer que aplicà les màquines per a l’obtenció de galetes i l’introductor del que s’anomenaven galetes americanes, aptes per a postres i que podien tenir nombroses composicions i formes Havia viscut i treballat a l’Amèrica del Sud i en va importar els seus coneixements i el sistema de producció industrial La fàbrica s’installà a Badalona el 1859 La seva empresa, Pere Palay i Companyia, es donà a conèixer a l’Exposició de Barcelona del 1860 Tenia ja un despatx a Barcelona al carrer dels Canvis, núm 1 El seu primer producte va ser la galeta comuna, és a…

Anunci de la fàbrica de teixits de seda Ignasi Balcells, amb la nova fàbrica de Manresa, construïda el 1893 Anunci Manresa , 1929 Manresa és la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona, pel que fa al protagonisme de les ciutats catalanes en la Revolució Industrial La presència dels seus empresaris és prou evident en aquesta obra I en el sector tèxtil Manresa té un paper important en el cotó, en la llana i en la seda La seda és precisament a l’origen de la indústria manresana A la segona meitat del segle XVIII hi havia un bon nombre de tallers que filaven i teixien una seda que els…