Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Novembre 2016
Dimarts 1 Diada castellera de Vilafranca En la Diada castellera de Vilafranca del Penedès, la colla local, els Castellers de Vilafranca, intenten aixecar dos castells de deu, però només descarreguen el tres de deu amb folre i manilles També descarreguen el quatre de nou sense folre Els Castellers de Sants descarreguen per primera vegada el cinc de nou, a més del dos de nou amb folre i manilles Els Capgrossos de Mataró carreguen el dos de nou amb folre i manilles i el tres de nou amb folre, i els Xiquets de Tarragona completen el tres de nou amb folre i el quatre de vuit amb agulla Dimecres 2…
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…
Els àcars
Característiques del grup Els àcars depredadors són nombrosos entre els gamàsides El de la fotografia Trombidium holosericeum és depredador, principalment d’ous d’insecte, en els estadis de nimfa i adult Ramon Torres Els àcars constitueixen un grup d’aràcnids d’una ampla distribució i una gran diversitat Han colonitzat els medis aquàtic i terrestre, en els quals han de competir amb els insectes Entre els àcars hi ha espècies depredadores i espècies fitòfagues, i moltes d’altres han desenvolupat relacions complexes de parasitisme amb vertebrats i invertebrats Algunes són beneficioses per a l…
Breu història de l'agricultura
La invenció de l’agricultura Quan es va inventar l’agricultura, i on No podem respondre amb exactitud a aquesta pregunta Segons els estudiosos, les formes més antigues d’agricultura es poden localitzar als altiplans de la Mesopotàmia septentrional fa 8 000 o 10 000 anys Però es tracta de moments i de formes de desenvolupament diferents segons els llocs i les poblacions Si bé en gran part de l’Europa occidental sembla clar que les primeres formes d’agricultura es remunten al V millenni aC període neolític, en altres poblacions aquesta activitat no es va practicar fins a l’època històrica, i…
Les asteràcies o compostes
Capítols florits de la carxofera Cynara scolymus Fototecacat / MC Constituïdes per més de 20 000 espècies, són la família de dicotiledònies més nombrosa i més diversificada pel que fa a morfologia, hàbitat, formes vitals, sistemes de dispersió dels fruits, etc Com que comprenen un nombre tan elevat de representants, no és sorprenent que es trobin esteses per tot el món De tota manera, les zones més riques en plantes d’aquesta família són les temperades i subtropical, ocupades principalment per hàbitats oberts i amb poca superfície forestal Alguns dels representants…
L’estratègia ecològica dels espermatòfits
Els espermatòfits són vegetals particularment adaptats al medi terrestre, però aquest no és uniforme arreu, sinó que varia profundament en latitud i en altitud, i encara segons la roca mare, el clima, etc Cada planta respon individualment a les condicions del medi, i per aquesta raó viu només a certs ambients La mateixa distribució dels espermatòfits és una conseqüència de la seva capacitat de resposta als factors ambientals, tant als actuals com als històrics La consideració de les plantes en relació amb l’espai físic on viuen ens porta a la geografia botànica o geobotánica , que estudia la…
El funcionament ecològic dels boscos nebulosos
Submergits en la boira El bosc nebulós de muntanya, situat en àrees de grans boires i humitat, més que no pas de pluges, té en comú amb la pluviïsilva de terra baixa la sempervirència dels seus vegetals dominants, l’exuberància de totes les formes vives i l’elevada riquesa taxonòmica La principal característica visual que els en separa és l’estructura del dosser arbori, molt més simple, i el paper preponderant que hi fan els epífits Certament, malgrat l’alt grau de coincidència amb les selves de terra baixa, no són pocs els organismes que viuen exclusivament als boscos nebulosos Ben coneguts…
De la monarquia absoluta a l’Estat liberal
Quan Isabel II va pujar al tron al novembre del 1843, la monarquia espanyola havia perdut definitivament les seves antigues bases de legitimitat d’origen diví i dinàstic La nova reina jurà el càrrec com a monarca constitucional despullada de les prerrogatives de poder absolut que havia tingut Carles IV, el seu avi o, si es vol més precisió, el seu predecessor dinàstic, quan va accedir al tron el 1788 Entre un regnat i l’altre, la profunda crisi social i política de l’antic règim va anar ordint i definint una complexa dinàmica revolucionària que, enfront d’altres alternatives possibles de…
La fauna i el poblament animal de les selves temperades
Els elements faunístics compartits i els endemismes sectorials Des del punt de vista zoològic es fa difícil trobar trets comuns entre el poblament animal dels diferents tipus de selves temperades escampades pel món, especialment entre els de l’hemisferi septentrional i els de l’hemisferi austral I això no es deu tant a l’existència de diferències climàtiques o florístiques significatives, que tanmateix existeixen, com a causes de tipus històric La pròpia conformació de les masses continentals i la seva disposició amb relació als oceans fan que les afinitats faunístiques entre els diferents…
Un món laboral que canvia
L’evolució dels oficis tradicionals és un dels elements que mostren més clarament la profunda transformació que Catalunya ha viscut en els darrers cent cinquanta anys La desaparició d’oficis en uns casos, la readaptació en altres, palesa, grosso modo , el canvi del sistema productiu, els nous tipus d’organització del treball, les noves relacions que s’establien entre productors i consumidors, la transformació de l’utillatge, l’entrada i la implantació, en alguns casos massiva, de la tecnologia industrial estrangera Durant els anys vint, per exemple, la introducció de les panificadores…