Resultats de la cerca

La callositat és una zona de pell engruixida que es forma en àrees sotmeses a fregaments repetits o a una pressió constant Cal ésser prudent en l’ús dels productes que les eliminen, com els emplastres o les pomades callicides Aquests productes contenen substàncies ceratolítiques que provoquen l’estovament i el despreniment de la pell Si en aplicar-los s’estenen sobre la pell sana, la podrien lesionar És perillós tractar d’extirpar les callositats amb objectes tallants si no es fa en unes condicions rigoroses d’asèpsia En cas contrari, és possible que s’erosioni la pell i s’…

Actualment són metàlliques en gairebé tots els vaixells tant de guerra com mercants, de fusta en les embarcacions esportives o bé metàlliques i folrades de fusta o aglomerats especialment, en els vaixells de passatge Antigament, les cobertes rebien el nom d' alta , la més elevada, de bateria , la situada sota l’anterior, on hi havia els canons, de ranxo , la que venia després, on dormia la tripulació, i, finalment, la cala Avui dia, la denominació és molt variada i confusa, entre altres raons perquè les normes que regulen l’arqueig feren aparèixer tipus de vaixells en què, deliberadament,…

És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a la del seu…

Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX Els anys 1923 i 1924 Llabrés i RIsasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William LBryant Foundation i dirigit per AArribas, MTarradell i DWoods hi realitzà una campanya anual Actualment…

El municipi s’estén per la vall de Nyer , sector més baix de la vall de la riera de Mentet que fins prop del poble de Nyer s’obre pas a través de les gorges de Nyer , i, al sud-oest, pel vessant de la dreta del sector mitjà de la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera 2 628 m alt Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest bosc d’Entrevalls, és boscada Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer , que pren l’aigua al sector meridional del terme, prop de l’…

Entre aquests plecs s’estenen les fondalades margoses on se situen el poblament i els conreus La zona forestal ocupa unes 1300 ha, de les quals 375 són de bosc de fusta, 250 de garrigar i 670 de bosc de llenya i les pastures 200 ha A l’extrem nord-oest hi ha un petit pantà natural l’aigua del qual és aprofitada a través de séquies per l’agricultura i que alimenta el riu Pedrissa anomenat després séquia del camí del Pubill , afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que a través del congost de Camporrells penetra al terme de Valldellou Hom conrea un 30% de la superfície…

Pertanyé a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines  i de Sant Jordi de ses Salines Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Eivissa, i vora seu, a la costa meridional terme de Sant Josep de sa Talaia, la llarga  platja de ses Salines , de gran atracció turística Tradicionalment d’una gran importància econòmica, les salines d’Eivissa foren explotades des del segle V aC, probablement pels cartaginesos…

Situació Al nord de Gaserans, sobre el turó més alt de la zona, hi ha la Torre de la Mora S’hi albira tot el pla de Gaserans, territori evidentment agrícola, i amb claredat el castell de Montsoriu Mapa 365M781 Situació 31TDG632303 Hom hi arriba per la carretera d’Hostalric a Sant Celoni A la dreta s’agafa el camí veïnal que porta a Gaserans, des d’on s’arriba a Can Lledó Un camí de bosc mena quasi fins al cim del turó MBM Història Aquesta antiga torre de guaita, del terme feudal del castell de Montsoriu, comunicava el castell amb un sector de la part baixa del terme o planura de la Tordera,…

El territ becllarg Calidris ferruginea és un limícola de mida mitjana 17-19 cm de bec força llarg i lleugerament incurvat cap avall La fotografia, presa al Fondo Baix Vinalopó en mostra el plomatge de transició entre el banal que presenta a l’hivern, i el vermellós i llampant que ofereix a l’estiu José Damian Navarro Medina Als Països Catalans el territ bec-llarg és un migrador regular, però més aviat escàs, excepte en unes poques localitats especialment favorables de Catalunya i el País Valencià Les primeres dades d’ocells migradors es produeixen a partir de mitjan abril, encara que durant…

Situació Capella rural d’origen romànic, situada al costat d’una riera a la qual ha donat nom ECSA - A Roura Aquesta capella és situada prop del llogarret dels Hostalets, a migdia, vora la ribera de Sant Amanç, a la qual dóna nom Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36, 6” N - Long 2° 42’ 47, 4” E Per a arribar-hi, cal anar fins als Hostalets, seguint la carretera D-2, i després d’aquell veïnat, girar a mà esquerra i prendre un caminet que remunta la riba dreta del riu de Sant Amanç Història La primera referència de Sant Amanç és de l’any 1235, en què apareix entre el conjunt d’esglésies…