Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
carnaval
Folklore
Període de divertiments públics que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma.
Comença entorn de l’Epifania, però estrictament hom considera carnaval els tres dies anteriors diumenge, dilluns i dimarts al dimecres de Cendra Hom anomena també el carnaval, especialment als Països Catalans, carnestoltes Pel carnaval es manifesten, d’una manera barrejada i confusa, costums i festes molt antics, molt heterogenis i diversos, propis de diferents estadis de la civilització, alguns dels quals, havent estat bandejats pel cristianisme, trobaren en aquest període de l’any possibilitats de manifestar-se En són una mostra els diferents balls, comparseries i mascarades, l’ús de la…
riu

Riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…
La sandra o lucioperca
La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona Enric Aparicio El lucioperca o sandra Sander lucioperca és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una…
La niella
Dibuix de la niella aparegut a la Flora von Deutschland , d’Otto Wilhelm Thomé 1888 La niella Agrostemma githago és una cariofillàcia que forma part de la flora dels nostres sembrats des de temps immemorial Cal suposar que es tracta d’una planta allòctona vinguda de fa segles del Pròxim Orient si això és cert, es tractaria d’un arqueòfit i molt probablement les llavors deurien arribar barrejades entre les dels cereals per a sembrar Tots els òrgans de la planta contenen una saponina, la gitogenina, que és metzinosa per als humans i per a molts animals de granja, i que representa un 5-7% del…
Canvis familiars i relacions de gènere
Dona treballant en el laboratori d’un hospital, Barcelona, 1998 AVUI Les tendències recents amb relació al procés de constitució, conservació i dissolució de les unions i de les famílies als Països Catalans, pròpies de la segona transició demogràfica, tenen característiques comunes amb la resta de països de l’Europa comunitària la nupcialitat i la fecunditat han disminuït i tenen lloc a edats més avançades, la cohabitació i els naixements fora del matrimoni augmenten, i la inestabilitat de les unions és creixent, però els canvis en la composició de les llars no semblen seguir…
nu
Maja (1803-1805), obra de Francisco Goya (1746-1828) (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Art
Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del…
família
Antropologia social
Sociologia
Unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.
La família biològica pare, mare i fills de la parella no sempre coincideix amb la família social, ni en les societats de més arrelada monogàmia L’element que defineix i constitueix la família és el matrimoni o reconeixement social, que vincula la parella i la descendència dins el sistema social La relació entre els ascendents del marit i els de l’esposa, així com entre llurs descendents, crea diferents tipus de parentiu El fet fonamental que aglutina la família és social, bé que basat en una necessitat biològica d’aparellament i continuïtat Les finalitats que els grups humans persegueixen en…
Johann Wolfgang Goethe
Filosofia
Literatura
Pensador i literat alemany.
D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual…
L’impuls demogràfic
L’evolució de la població catalana que s’inicià al principi del segle XVIII ha estat definida pel professor Jordi Nadal com “el sostre esventrat”, expressió que reflecteix el trencament d’una tendència marcada per l’alternança de cicles de creixement i cicles de pèrdua de població, alhora que se superava el límit del mig milió d’habitants La mateixa consideració de fort impuls demogràfic s’ha fet extensiva a les Illes, Mallorca i Menorca, i al País Valencià, que, encara que amb diferències entre unes i altres zones, es distanciaven del comportament demogràfic de la Espanya interior Amb…
ambarvals
Religions de Grècia i Roma
Processó propiciatòria de la fecunditat de la terra, celebrada pels romans en honor de la deessa Dia, divinitat agrícola; hom portava una víctima al voltant dels camps, i després els sacerdots li feien fer la volta a un terreny sagrat.
Els germans arvals sacerdots cantaven un himne, que hom conserva, en un llatí molt arcaic que encara presenta dificultats d’interpretació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina