Resultats de la cerca
Es mostren 807 resultats
merostomats
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats de respiració branquial amb el cos dividit en un prosoma (o cefalotòrax, no equivalent al dels crustacis) i un opistosoma (o abdomen), aquest darrer subdividit en mesosoma i metasoma.
Gairebé tots els representants d’aquest grup s’extingiren durant el Paleozoic, i actualment tan solament en sobreviuen algunes espècies tropicals Inclou formes marines i d’aigua dolça Els merostomats es divideixen en dos ordres els dels euriptèrids, tots fòssils, i els dels xifosurs, amb representants vius
Nicolaus Steno
Geologia
Anatomista i geòleg danès.
Estudià els músculs i llurs moviments de contracció, la saliva, les glàndules lacrimals, el cor, els ovaris, etc, dels quals féu descobriments notables En geologia destacà sobretot per les seves recerques en cristallografia, sobre les roques sedimentàries, l’acció dels volcans i l’origen dels fòssils
lepidodendrals
Paleontologia
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que visqueren a l’acabament de l’era primària en terrenys pantanosos.
Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria
Othniel Charles Marsh
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Enfrontat amb el seu collega EDCope, fou un dels paleontòlegs més eminents de l’Amèrica del Nord i descobrí i anomenà moltes espècies de vertebrats fòssils, especialment dinosaures procedents de les troballes de l’oest nord-americà Hom estima que entre Marsh i Cope descriviren prop de 120 espècies de dinosaures
Fanerozoic
Geologia
Unitat de temps geològic (eó) que comprèn tres eres: el Paleozoic, el Mesozoic i el Cenozoic.
Començà aproximadament fa 570 Ma, amb el període Cambrià, i es caracteritza per l’acumulació de restes fòssils en els sediments L’eó precedent és el Proterozoic El terme Fanerozoic, proposat per GH Chadwick el 1930, prové del grec phaneros ‘visible’ i zoion ‘animal’, i significa “temps de la vida visible”
Els apterigots o insectes sense ales
Sota la denominació d’apterigots hom reuneix una sèrie d’ordres d’insectes primitivament àpters, és a dir, sempre mancats d’ales i no pas per pèrdua secundària durant el procés evolutiu, com fóra el cas de les puces i els polls sifonàpters, mallòfags i anoplurs El concepte d’apterigot no té actualment un valor taxonòmic, atès que és un conjunt molt heterogeni, però sí que té un cert valor descriptiu, raó per la qual el mantenim Hom considera apterigots els ordres següents els collèmbols, els proturs, els diplurs, els monurs tots fòssils, els microcorifis i els zigentomes Els dos darrers,…
La vida "escrita" a les roques
El temps i els fòssils Imaginem-nos que reduïm la durada de la vida del nostre planeta a un dia de 24 hores, i que situem la seva formació a les 0 hores mitjanit La roca més antiga coneguda fins ara es formaria, segons aquesta proporció, més o menys a les 5 del matí les formes de vida més arcaiques de què tenim notícia començarien a viure a les 8 les plantes més velles amb activitat fotosintetitzadora apareixerien a les 14 h els primers animals invertebrats sorgirien de les 20,30 a les 21 h els grans rèptils per exemple els dinosaures farien la seva aparició cap a les 22,50 h els Alps i…
Els jaciments pliocens
Els jaciments de plantes fòssils del Pliocè dels Països Catalans s’han localitzat a Catalunya, i destaquen per la seva importància els voltants del Papiol Baix Llobregat, on s’han recollit gran quantitat d’impressions de fulles en diversos jaciments que, pel fet de pertànyer al mateix nivell estratigràfíc i trobar-se situats molt a prop els uns dels altres, podem considerar com un mateix jaciment en sentit ampli Els altres dos jaciments se situen a les rodalies de Siurana d’Empordà Alt Empordà i als voltants de la ciutat de Tortosa Baix Ebre Jaciments dels voltants del Papiol Baix Llobregat…
Els principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans
Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…
nautiloïdeus
Malacologia
Ordre de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels tetrabranquis, amb conquilla externa, recta en les formes més primitives i cargolada en les posteriors; les sutures dels septes de la conquilla, a diferència de les dels ammonitoïdeus, són simples.
Tenen nombrosos tentacles, molt prims, que en algunes formes fòssils són desproveïts de ventoses Posseeixen dos parells de brànquies i de nefridis Hom coneix membres d’aquest grup des del període cambrià Pràcticament tots els representants d’aquest grup s’han extingit, llevat d’alguns exemplars del gènere Nautilus , anomenat vulgarment nàutil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina