Resultats de la cerca
Es mostren 445 resultats
ancilòstom
Helmintologia
Cuc de la classe dels nematodes, d’un o dos centímetres, de color rosat, paràsit de l’home, amb alguns estadis de vida lliure.
L’ou necessita un medi humit i oxigenat per a desenvolupar-se, condicions que es donen a les galeries de les mines La larva, si entra en contacte amb la pell de l’home, la travessa, i per la sang arriba als pulmons des d’ací, pels bronquis, la tràquea i l’esòfag, arriba fins a l’intestí prim, on adquireix l’estat adult i provoca petites hemorràgies anèmia dels minaires Propi dels països tropicals
Qui digereix la fusta?
El voraç i insòlit tèrmit Mastotermes darwiniensis viu en nius subterranis que poden arribar a tenir més d’un milió d’individus Mengen qualsevol cosa que contingui polímers de carboni, de manera que destrossen arbres i fusta, però també material ceratinós, pneumàtics i fins i tot el recobriment dels cables elèctrics En altres èpoques geològiques n’hi havia per tot el planeta, però actualment resten acantonats a l’Austràlia septentrional, a la regió de Darwin, tanmateix fora del domini de la sabana Es creu que aquests tèrmits i els seus avantpassats han menjat fusta vella i morta des de fa com…
Anatomia de l’aparell digestiu
Anatomia humana
L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’…
La nutrició
L’aparell digestiu Els òrgans que integren l’aparell digestiu tenen la funció de descompondre i transformar els aliments en substàncies simples que passen a la sang, i que són utilitzades per les cèllules per a la producció d’energia o com a compostos necessaris per a la vida, en la formació de noves cèllules o el seu creixement L’estructura de l’aparell digestiu L’aparell digestiu és constituït per una mena de tub, anomenat tub digestiu, i per uns quants òrgans associats Els aliments hi passen des de la boca fins a l’orifici anal, que n’expulsa els residus Si recorreguéssim el trajecte que…
ili
Patologia humana
Manca de progressió del trànsit intestinal.
L' ili mecànic és causat per una obstrucció de la llum de l’intestí, provocada per un tumor, cossos estranys, compressions extrínseques, etc, però també pot ésser provocat per l’estrangulació d’una nansa intestinal ili estrangulat com s’escau en certs casos d’hèrnies, de vòlvuls intestinals o de brides postoperatòries L' ili paralític o adinàmic és produït per una paràlisi de la musculatura de la paret dels budells, provocada per infecció, dolor, etc, sense que hi hagi cap obstrucció
equinococcosi
Patologia humana
Parasitosi produïda pel desenvolupament d’Echinococcus granulosus
.
Aquest platihelmint habita, en forma adulta, als budells del gos, del gat i d’altres mamífers L’home n'és un hoste intermediari, que es contamina ingerint, amb els aliments, els ous eliminats pels animals infectats L’embrió és absorbit a l’intestí i amb la sang venosa arriba al fetge o al pulmó, on comença el desenvolupament formant el quist hidatídic El quadre clínic canvia segons la mida, la localització o l’eventual ruptura del quist El tractament és quirúrgic
invaginar-se
Patologia humana
Introduir-se una part de l’intestí dins la porció següent.
gastroenterocolitis
Patologia humana
Inflamació conjunta de l’estómac, l’intestí prim i el còlon.
budell
Patologia humana
Qualsevol de les parts en què hom considera dividit l’intestí.
aràcnids

Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina