Resultats de la cerca

En la seva primera etapa 1911-39 atorgava títols d’enginyer agrícola cinc cursos d’estudi i de tècnic agrícola dos cursos Complementàriament hom donava lliçons especialitzades, cursets de divulgació, ensenyaments postals, etc Tingué cura de la confecció del mapa agrícola de Catalunya i de la granja experimental de Caldes de Montbui L’any 1940 li fou retirada la facultat d’atorgar títols de nivell superior Del 1980 ençà és una fundació pública de la diputació i actua com a escola tècnica universitària, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en què es fan les…

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval, de poesia francesa, etc Figurà…

Escriptor i polític francès Exiliat durant la Revolució, retornà sota el Directori i esdevingué membre del Consell d’Instrucció Pública 1814, diputat per l’Avairon 1815-22 i ministre d’estat 1822 Fou membre de l’Académie Française 1816 i par de França 1823, títol que renuncià arran de la revolució del 1830 Capdavanter del pensament contrarevolucionari, del legitimisme i del tradicionalisme filosòfic, afirmà que la font de tot coneixement és la revelació, que la monarquia és de dret natural i, tot justificant l’esclavatge i l’antisemitisme, rebutjà els postulats racionalistes del s XVIII…

Començà els estudis de jurisprudència, però aviat els abandonà per dedicar-se només a la música Es formà amb Gabriel Balart i Joan Baptista Pujol, del qual rebé lliçons de piano També estudià violoncel Algunes fonts recullen que el 1877 —a només vint anys— dirigí al Teatro Real de Madrid, però aquesta informació no s’ha pogut contrastar Segurament residí a Madrid i l’any 1881 fou director al Teatro Real, juntament amb J Goula Compongué sarsueles Posteriorment, exercí la direcció a Londres, Viena, Amsterdam, Brusselles i altres ciutats d’Europa De retorn a Barcelona,…

La creació fou deguda a l’entusiasme despertat per la fundació del Collegi Sant Jordi En fou el primer president Josep Fiter i Inglès Des del 1914, l’Associació prengué una marxa ascendent, i l’any 1933 assolí la xifra de 7 813 socis, fet que permeté d’emprendre activitats molt complexes subvenció econòmica a les escoles que s’anaven creant, i beques als infants organització de colònies escolars creació de la Festa d’Infants i de Flors que tenia lloc al Parc Güell creació de concursos escolars de llengua catalana, de geografia de Catalunya i d’història de Catalunya en diferents localitats La…

El seu pare era també clarinetista i d’ell rebé les primeres lliçons d’aquest instrument Fou alumne de la Hochschule de Berlín, on es diplomà l’any 1957 El mateix 1957 fou contractat com a clarinet solista de la Komische Opera de Berlín i dos anys després ingressà a l’Orquestra Filharmònica de Berlín Ha collaborat sovint amb el Quartet Amadeus, el Quartet Brandis i el Quartet Vermeer, i també amb l’Ensemble Wien-Berlin, format per solistes de les orquestres filharmòniques de Berlín i Viena i del qual fou un dels fundadors Ha enregistrat el Concert per a clarinet , KV 622, de WA…

Estudià piano amb J Montés, composició amb A Ginastera i direcció d’orquestra amb R Kinsky També rebé lliçons d’A Copland, L Dallapiccola, B Maderna, GF Malipiero i O Messiaen Des del 1964 ha estat un actiu compositor i director d’avantguarda Fundador de l’orquestra de cambra Solistas de Música Contemporánea de Buenos Aires, ha estat director assistent del Teatro Colón de la capital argentina i professor de la Universidad Católica i de la Universidad Nacional Els seus treballs s’han estrenat a París i Washington, entre altres ciutats importants Ha rebut diverses distincions, com el Premi…

Començà la seva carrera al Teatre La Fenice de Venècia, ciutat on obtingué els primers èxits i consolidà la seva fama com a intèrpret del repertori còmic de l’escola operística napolitana Això li permeté ser tenor a l’Òpera Italiana de Sant Petersburg durant els primers anys del segle XIX Més tard fou nomenat director de l’Òpera Italiana de Viena 1809 i de l’Òpera de París 1810 De nou a Itàlia, s’exhibí als teatres de tot el país fins el 1819, any en què es traslladà a Munic per treballar a la Hofoper En aquesta ciutat també impartí lliçons de cant El 1830 anà a Milà, on es…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era organista, i, mentre feia l’ensenyament secundari, estudià a Basilea amb H Huber i A Glaus Més tard amplià la seva formació als conservatoris de Stuttgart i Leipzig El 1892 tornà a Suïssa i s’establí a Zuric, on fou professor del conservatori del 1896 al 1902 i dirigí un cor masculí Aquest darrer any es traslladà a Basilea, on es feu càrrec de diversos cors i d’algunes societats musicals, com l’Escola de Música, que dirigí en 1918-21 El 1913 la Universitat de Basilea el nomenà doctor honoris causa L’any 1925 els problemes…

El 1790 anà a Zuric, on fou alumne de JD Brünings, amb el qual estudià a fons la música de JS Bach Treballà com a editor musical i dirigí la primera biblioteca de préstec a Suïssa Publicà obres de JS Bach, GF Händel i les que sovint foren primeres edicions d’obres de M Clementi, JB Cramer i L van Beethoven De fet, fou pioner pel que fa a la impressió de la música per a piano d’aquest darrer compositor Publicà escrits i assaigs propis, com Vorlesungen über Musik 'Lliçons de música', 1826, un tractat sobre estètica musical Promogué la fundació de societats corals, entre les quals…