Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
Pinya de rosa
Literatura catalana
Recull de narracions de Joaquim Ruyra, publicat l’any 1920.
Desenvolupament enciclopèdic El títol, que alludeix al nom d’un nus mariner, és el que l’autor donà a l’edició definitiva de Marines i boscatges 1903, publicada amb la intenció d’adequar els relats a la gramàtica fabriana, d’afegir-n’hi un de darrer “L’idilli d’en Temme” i de posar fi al tema El mar és l’espai comú de la majoria de textos i d’on l’autor extreu el material descriptiu, narratiu i humà per a les seves històries Aquestes, distribuïdes en quatre llibres intitulats “Impressions”, “Fantasies”, “Novelletes” i “Novelletes capitulades”, reflecteixen totes les facetes de la realitat…
Michael Löwy i Robert Sayre: una definició del romanticisme
A cavall de la història de l’art i la del pensament, els autors han donat en aquests passatges del seu llibre sobre el romanticisme la que pot ser la definició més ajustada del fenomen romàntic La seva definició té la virtut de marfondre tradicions que, amb les interpretacions que se n’han fet sempre, semblaven inconnexes o fins i tot contradictòries entre elles, malgrat ésser reconegudes generalment com a ‘romàntiques’ En particular revisa la cronologia d’aquestes tradicions i posa en relació el romanticisme amb un altre fenomen d’abast mundial la revolució industrial “Què és el romanticisme…
estrabisme

Dibuix amb tres tipologies d'estrabisme: (de dalt a baix) estrabisme convergent, estrabisme divergent i estrabisme vertical
Oftalmologia
Afecció de la vista en què els eixos visuals no són paral·lels en la posició primària de la mirada o en què un ull no pot seguir l’altre en els seus moviments.
Pot ésser paralític , a causa de la paràlisi d’un múscul ocular o d’uns quants, i concomitant o funcional , per la manca de coordinació dels moviments de tots dos ulls
D. Sam Abrams

D. Sam Abrams
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, traductor i crític literari establert a Catalunya des dels anys setanta.
Establert a Barcelona l’any 1970, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha exercit la docència Ha estat secretari del Centre Català del PEN Club i ha traduït una vintena de volums de poesia catalana a l’anglès De la seva labor crítica, s’ha de destacar el paper d’introductor de poetes anglosaxons, així com l’esforç de posar al dia noms caiguts en l’ostracisme i l’oblit Ha tingut cura, dins de la collecció “Les Millors Obres de la Literatura Universal” MOLU, del volum Poesia anglesa i nord-americana contemporània 1994, de l’ Àlbum Ràfols-Casamada veure…
,
premi Josep Vallverdú
Premi d’assaig en llengua catalana que atorga anualment l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida.
Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’ Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’ Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís de les…
Marta Carrasco i Llovet

Marta Carrasco
Dansàneu
Dansa i ball
Teatre
Dansarina, coreògrafa, creadora escènica, directora i pedagoga teatral,
Neta del polític Manuel Carrasco i Formiguera, s’inicià al món de la dansa amb les companyies d’Anna Sánchez 1984, la Kenmerk Dansproject, d’Ivan Boermeester 1988, i Mudances, d’Àngels Margarit 1989 L’any 1990 ingressà com a ballarina a la Companyia Metros, de Ramon Ollé, amb la qual realitzà espectacles com Qué pasó con las Magdalenas , Estem divinament o Aquí no hi ha cap àngel , sobre textos de Mercè Rodoreda Collaborà amb Pep Bou en l’espectacle Sabó, sabó 1994 i encetà la seva carrera en solitari amb Aiguardent 1995, un espectacle sobre la solitud i la debilitat humana, al qual seguí …
Paraules d’Opòton el Vell
Literatura catalana
Novel·la d’Avel·lí Artís-Gener, publicada l’any 1968.
L’autor, conegut pel pseudònim de Tísner , proposa una mirada més justa i equànime en la relació entre americans i hispans El contrast entre els dos mons dividits per l’Atlàntic és tractat amb enginy, humor i una tendresa que no oculta ni la paròdia ni la crítica de la història del descobriment espanyol Tísner fingeix haver traduït el manuscrit d’Opòton, un vell asteca La crònica, escrita en nàhuatl, narra l’aventura dels tres mil set-cents asteques que cercant el déu Quetzalcóatl descobriren la Península Ibèrica Els indis troben escandalosos els costums d’aquella gent, els seus…
Javier Tomeo Estallo
Teatre
Escriptor aragonès.
Es llicencià en dret i criminologia, i els anys cinquanta, sota pseudònims diversos, publicà novelles de gènere westerns , terror, etc L’any 1967 publicà El cazador , la seva primera novella ja en un estil propi, en la qual posa de manifest una acusada inclinació per la paràbola, el grotesc i les situacions absurdes, motiu pel qual sovint hom n’ha indicat la influència de Kafka A banda de la novella esmentada, és autor també de Ceguera al azul 1969, El unicornio 1971, Los enemigos 1974, El castillo de la carta cifrada 1979, Amado monstruo 1984, Historias mínimas 1988, El cazador de leones…
Paul Auster

Paul Auster
(CC BY-NC-SA) Thomas Lekfeldt
Literatura
Escriptor nord-americà.
Seguí de manera discontínua estudis de literatura a la Universitat de Colúmbia que alternà amb estades a Europa, sobretot a París El 1970 es doctorà en literatura comparada i l’any següent tornà a París, on romangué fins el 1974, treballant com a traductor i en feines ocasionals Retornat als EUA, portà una vida similar fins el 1979, en què una herència li permeté dedicar-se més plenament a la creació literària La consagració li arribà el 1986 amb la publicació de The New York Trilogy, formada per City of Glass 1985, Ghosts 1986 i The Locked Room 1986, novelles vagament connectades per una…
Francesc Miralles i Bofarull
Historiografia catalana
Historiador i crític d’art.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art 1966-74 En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984 En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino 1973-78 Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte 1975-78 i fou coordinador de la Història de l’Art Català Edicions 62, 1983, on escriví els apartats dedicats al Noucentisme vol VII i L’Època de les Avantguardes vol VIII Amb Francesc Fontbona, a més de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina