Resultats de la cerca

Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia servir per a…

El terme madrigal aplicat a textos de caràcter sacre apareix per primera vegada en un llibre editat l’any 1563, un recull antològic de composicions devocionals Musica spirituale Libro primo di canzon e madrigali a cinque voci El madrigal espiritual intentà combinar la pietat religiosa derivada del concili de Trento amb els artificis i els recursos expressius del madrigal profà Estilísticament, la diferència entre ambdós tipus de madrigal és mínima Molt sovint s’arribà a adaptar la música de madrigals profans a textos de caràcter religiós Generalment els textos utilitzats són de procedència…

En general, durant el seu període de vigència, qualsevol text poètic musicat de caràcter profà fou anomenat madrigal Els textos són usualment de caràcter amorós i es caracteritzen per estar formats per una sola estrofa i per la rima lliure que alterna versos heptasíllabs i hendecasíllabs En realitat, sota el terme madrigal tingueren cabuda molts tipus poètics diferents, des dels sonets i les canzone fins als poemes narratius en ottava rima Una de les grans virtuts del madrigal és que se sabé beneficiar de textos de gran altura literària Petrarca, Sanazzaro, Ariosto, Tasso i altres Aquesta és…

Els conqueridors hispànics hi trobaren una música precolombina viva i brillant Els indígenes tenien un ampli instrumental, on es destacaven els tambors i altres instruments de percussió Tant els missioners franciscans com els jesuïtes concediren una gran importància a la música, i Mèxic fou el país hispanoamericà on la tradició polifònica importada de Castella fou més florent La capella de la catedral de Mèxic tenia una activitat intensa a la segona meitat del segle XVI El 1556 fou imprès un llibre litúrgic amb notació musical La música culta fou conreada, més tard, pel P Hernando Franco i…

Deixeble de Salvador Gea al Reial Collegi del Patriarca de València, més tard estudià al conservatori de la ciutat La Guerra Civil Espanyola aturà la seva formació, que reprengué al conservatori de València amb JV Bàguena, M Palau i JM Machaconses Combinà la dedicació a la música i la de funcionari a l’Administració de la Sanitat Social Interessat en la renovació del llenguatge musical valencià, en el catàleg de la seva producció sobresurten les Nou cançons per a la intimitat 1966, per a soprano, tenor, baix, flauta, clarinet, fagot i piano, en què explorà les possibilitats de l’atonalisme i …

Inicialment consistia en l’acoblament d’una o més veus a una melodia litúrgica anomenada veu principal , que procedia del cant pla Al segle XI aparegué l' organum lliure, en el qual les veus evolucionen per moviments contraris Els organa poden ésser a dues veus duplum , a tres triplum i a quatre quadruplum Hom conserva còdexs del segle XII que contenen organa anònims els principals compositors d' organa foren Leoninus i Perotinus, pertanyents a l’escola de Notre-Dame de París

Originalment, fou un cant processional de l’altar a l’ambó, que sovint precedia les benediccions o altres accions litúrgiques El text, en llatí, es dividia en estrofes iguals sense tornada El terme conductus apareix esmentat per primer cop en manuscrits de mitjan segle XII, com ara el Codex calixtinus A l’etapa monòdica, es distingí dels altres gèneres contemporanis perquè no es basava en cap melodia preexistent N’hi havia de dos tipus sillàbics i melismàtics Hi ha exemples de conductus melismàtic en l’obra de Perotin, compositor de l’escola de Notre-Dame de París Juntament amb l’Aquitània,…

El primer que emprà el terme camerata per a referir-se al cercle de Bardi fou Giulio Caccini, en la seva dedicatòria de la partitura del drama mitologicopastoral Euridice —considerat com una de les primeres òperes— al comte Giovanni Maria Bardi Aquest cercle, anomenat també Camerata dei Bardi , fou integrat per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del savi Galileo Galilei, Emilio dei Cavalieri, els músics Jacopo Peri i l’esmentat Giulio Caccini, i el noble i afeccionat a la música Piero Strozzi, entre d’altres Galilei, en collaboració amb Girolamo Mei, fou el principal responsable de l’estudi…

La seva producció fou essencialment de música polifònica i litúrgica El principal compositor fou Giovanni Pierluigi da Palestrina, l’estil del qual influí poderosament en el dels altres compositors adscrits a aquesta escola Palestrina ocupà els principals càrrecs musicals de l’Església romana i contribuí a definir l’estil característic de la música d’església, el que amb el temps s’anomenà stile antico o palestrinià Aquest es caracteritza pel conreu de la música vocal sense acompanyament, amb una marcada tendència diatònica i un gran control de la dissonància, destacant sempre la…

Vida Es formà a Lieja i després a París, on probablement estudià al costat de Petrus de Cruce Els trets fonamentals de la seva biografia són, però, controvertits Alguns autors l’han identificat amb Iacobus de Oudenaerde, canonge a Lieja i professor de la Universitat de París el 1313 El que sembla inqüestionable és l’autoria del tractat Speculum musicae , durant molt temps atribuït a Jean des Murs Aquesta obra enciclopèdica, dividida en set llibres i escrita cap al 1325, és, a part d’un dels tractats teòrics més voluminós de tots els que s’han conservat de l’Edat Mitjana, una mostra de l’…