Resultats de la cerca

Vida De ben petit començà els estudis de violí i piano a Granada, però, contra l’opinió dels seus pares, aviat es decantà per la guitarra, instrument que estudià amb diferents professors que no el satisferen plenament De fet, aprengué a tocar-la de forma autodidàctica desenvolupant una tècnica interpretativa pròpia, tot i que ell mateix reconegué la influència de guitarristes com Francesc Tàrrega Feu la primera aparició pública el 1909, al Círculo Artístico de Granada Tres anys després es presentà a Madrid, i el 1916 ho feu a Barcelona Des del començament de la carrera de solista, una de les…

Vida Llicenciat en dret i filosofia i lletres, des del 1933 exercí el periodisme als diaris Unidad  i La Prensa , fou redactor en cap dela revista Cinema  1946-48 i collaborà a El cine americano  1948 Poeta, novellista i assagista, des del 1948 es convertí en un dels guionistes més prolífics i versàtils del cinema espanyol que treballava a Barcelona, al costat de Ricard Gascon El correo del rey , 1950 El final de una leyenda , 1950, Miquel Iglesias Ley del mar , 1950, Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre ,…

Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la Imitació de…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1626, però l’abandonà aviat per estudiar dret a l’Estudi General Lullià Doctor en dret, sergent major de la ciutat de Mallorca, i comptador Fou jurat per l’estament dels ciutadans militars del Regne de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei sobre la immunitat eclesiàstica 1651 Durant quaranta-set anys, desenvolupà el càrrec d’enginyer de fortificacions del regne de Mallorca El 1662 projectà l’ampliació del castell de Sant Carles de Palma i el 1670 feu construir una obra exterior que reforçà l’entrada en el fossat del torrent de…

Vida Fill de l’actor i director Ramon Quadreny i Orellana, entrà al món del cinema sota el guiatge d’aquest com a muntador del seu film La alegría de la huerta 1940, amb la collaboració de José Luis Valcárcel Després feu d’auxiliar de rodatge d’ Una chica de opereta 1943 i La chica del gato 1943, tots dos de R Quadreny pare, i de Rosas de otoño 1943, Juan de Orduña Aprengué l’ofici de muntador al costat d’Antoni Graciani i el 1947 muntà els dos títols amb els quals Ricard Gascon inicià la seva etapa a la productora PECSA Cuando los ángeles duermen i Conflicto inesperado Després començà una…

Des de nou anys estudià al seminari de Vic Acabà la carrera eclesiàstica al seminari d’El Burgo de Osma Sòria, d’on fou majordom i secretari d’estudis Durant aquest temps fundà i dirigí diverses revistes, com L’Independent i El Norte Catalán , de Vic, i l' Oxomense , del Burgo de Osma, i començà una intensa activitat com a publicista, sempre dins un to d’integrisme exaltat A vint-i-sis anys fou ordenat de sacerdot, i la diputació provincial i l’ajuntament de Sòria el nomenaren director espiritual de l’hospital provincial i administrador del cementiri municipal El 1897 fundà a Sòria el…

Llicenciat 1964 i doctorat 1976 per la Universitat de Barcelona, del 1964 al 1987 fou professor al departament d’estudis hispànics de la University of Wales Cardiff/Caerdydd, inicialment com a lector i posteriorment com a catedràtic, d’on el 1989 fou nomenat emeritus professor Catedràtic a la Universitat de València  1987, des del 1992 és l’investigador principal de diversos equips coordinats de recerca centrats en l’estudi i l’edició dels clàssics tardomedievals en llengua catalana, especialment Francesc Eiximenis ,  Isabel de Villena  i el  Tirant lo Blanc En 1995-2001 formà part del…

Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz  Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…

Vida Inicià els estudis musicals a Terol, però el 1947 es traslladà a València, on estudià amb P Sosa, C Lapiedra i FJ León Tello, entre d’altres El 1952 es traslladà a Madrid, on tingué com a professors J Gómez, F Calés i M García Matos Entre el 1954 i el 1956 estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Allí amplià els estudis de composició amb V Frazzi i els de direcció amb P Van Kempen El 1955 guanyà el Premi Internacional de Composició d’aquest centre per la seva obra Cantata a Siena Novament a Madrid, fou professor de solfeig del Conservatori de Música de Madrid i el 1958 formà el…

Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa «declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè , a més de fragments dels altres edició d’AG Hauff, 1983 fins ara no s’han publicat tots És considerada com una gran enciclopèdia de la vida medieval En el Primer , escrit vers 1378-81 publicat el 1495, està dividit en 381 capítols El primer llibre de Lo Crestià tracta…