Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
Àngel Cerdà i Fernández
Música
Compositor català.
Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu i posteriorment fou deixeble de C Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre del Cercle Manuel de Falla, des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge musical basat en un sistema modal Fou un compositor molt productiu Durant els anys cinquanta compongué algunes de les seves obres de cambra més reeixides, com la Sonata para piano y violonchelo 1954 o la Suite para orquesta de cuerda 1955 Anys més tard abandonà la composició, activitat que no reprengué fins a la dècada dels vuitanta Aquesta nova etapa es caracteritzà pel…
Roser Pi i Brujas
Cinematografia
Directora.
Vida És considerada com la primera directora del cinema sonor espanyol només Helena Cortesina havia dirigit el 1921 un film, Flor de España o la leyenda de un torero Dona emprenedora i d’una gran personalitat, deixà el seu negoci de llenceria de Barcelona per crear a Madrid una agència artística, i el 1931 la productora Star Film amb el capitalista mexicà Emilio Gutiérrez Bringas i el representant artístic Pedro Ladrón de Guevara Amb la seva firma produí el migmetratge Yo quiero que me lleven a Hollywood 1931, Edgar Neville, el curt Besos en la nieve 1933, José María Beltrán, El…
José María Gil-Robles y Quiñones
Política
Dret
Advocat i polític castellà.
Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, de la qual…
Miquel Àngel Gallardo i Paredes

Miquel Àngel Gallardo
Astiberri Ediciones
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Format a Lleida i a Barcelona, a l’Escola Massana Els seus primers treballs es publicaren a la revista Star 1974 Amb el també dibuixant Juan Mediavilla Burgos 1950-7 d’octubre de 2022 fou el creador del personatge Makoki 1977, que aparegué per primer cop a la revista musical Disco Expres , i que posteriorment tingué una revista pròpia, el còmic Makoki 1982, del qual Gallardo fou el director de la primera etapa Amb Mediavilla també impulsà la revista El Víbora 1979 Tingué una prolífica carrera com a illustrador en revistes i diaris com Cairo , La Vanguardia , El País , Herald Tribune ,…
Francisco Elías Riquelme
Cinematografia
Director i productor de cinema.
El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…
Concepción Velasco Varona
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral castellana, coneguda per Concha Velasco.
Estudià dansa clàssica i debutà com a ballarina El 1954 es donà a conèixer en el teatre i el cinema, on protagonitzà preferentment revistes i comèdies, si bé amb freqüència interpreta també papers dramàtics Intervingué, entre d’altres, en els films, La fierecilla domada 1955 d’A Román, Las chicas de la Cruz Roja 1958 de RJ Salvia, Muchachas en vacaciones 1958, de José María Elorrieta, No encontré rosas para mi madre 1972 de Fd’A Rovira-Beleta, El love feroz 1973 de JL García Sánchez, Tormento 1974 de P Olea, que li valgué un premi Fotogramas de Plata, Las largas vacaciones del 36 1976 de J…
Carmen de Lirio
Cinematografia
Actriu.
Vida Installada a Barcelona des del 1939, fou alumna de la ballarina i coreògrafa Gisa Gert S’inicià com a cantant de varietats i guanyà un concurs a Radio España de Barcelona EAJ-15 interpretant la cançó La Lirio , de Conchita Piquer, la qual donà peu al seu nom artístic Dona d’una bellesa impressionant, fou la reina de les revistes barcelonines i representa el prototip de la vedet espanyola de la dècada del 1950 Debutà en el cinema amb Parsifal 1951, Daniel Mangrané i Carlos Serrano de Osma, si bé Ignasi F Iquino li proporcionà el personatge principal de La pecadora 1954, versió femenina d…
Testimonis sobre la Barcelona del 1939
L’1 d’abril de 1939 s’acabava oficialment la Guerra Civil espanyola, tot i que la pau real havia de tardar encara uns anys llargs El nou règim es legitimava en la seva victòria militar, desitjada per molts, temuda per altres i acceptada amb més o menys resignació per la immensa majoria, tipa de violències, de morts, de gana i d’inseguretat La guerra s’havia acabat, però deixava al darrere un saldo feixuc de destruccions materials i de vides humanes perdudes Aquest desastre havia d’influir durament damunt de la societat durant els anys següents JM Fontana, cap provincial de FET y de las JONS…
cinema veneçolà
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Veneçuela.
El 1913 E Zimmerman inicià la producció autòctona amb La dama de las cayenas Superant la temàtica folklòrica, la producció millorà els anys quaranta amb la creació de la productora Avila Films i la realització de films com Juan de la calle 1941, de R Rivero o La balandra Isabel llegó esta tarde 1949 de Carlos Hugo Christensen, guardonat a Canes per la seva fotografia Els anys setanta l’estat inicià una tímida participació en la producció local, que es materialitzà entre 1976 i 1978 amb l’estrena d’uns vint llargmetratges realitzats per cineastes com Mauricio Wallerstein Cuando quiero llorar…
Joan Duran i Alemany
Cinematografia
Compositor.
Vida Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas 1929, Josep Amich i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina