Resultats de la cerca

Els organismes del fitoplàncton El fitoplàncton és format per organismes unicellulars autòtrofs i d’altres que, encara que siguin palesament heteròtrofs en tot o en part, deriven amb tota evidència de manera directa d’organismes autòtrofs Són petits generalment entre 2 i 200μm, rarament fins a més d’1 mm i, en moltes espècies, les cèllules, tot i conservar la seva independència, van unides en cadenes o filaments, de vegades coberts de mucilag, que poden arribar a ser visibles a ull nu Tot i que la sistemàtica adoptada en aquesta obra és la que parteix de la divisió dels éssers vius en cinc…

L’origen i la diversitat del poblament el cas de l’Àsia oriental Com correspon a la fragmentació i dispersió del bioma, els orígens dels grups humans de les diferents àrees de selves temperades del món també són molt diversos, i estan més relacionats amb els grups de les àrees veïnes d’altres biomes que amb els del mateix bioma dels diferents continents —pobles na-dené i amerindis del NW de l’Amèrica del Nord, altres pobles amerindis de la resta de selves temperades americanes, aborígens australians i tasmanians a les d’Austràlia i Tasmània, pobles caucàsics, indoeuropeus i turquesos a les…

Les característiques estructurals Les condicions ambientals que determinen l’organització i el funcionament de les selves temperades es caracteritzen per la benignitat del clima al llarg de tot l’any L’abundància de precipitacions i la suavitat de les temperatures són condicions generals a totes les zones del bioma Tanmateix, atesa la dispersió geogràfica d’aquest, hi ha diferències marcades en el funcionament de les diferents selves temperades i subtropicals pel que fa a la velocitat a què tenen lloc els processos de síntesi i descomposició de matèria orgànica, la utilització dels nutrients…

L’humanisme i el primer Renaixement a Itàlia El moviment cultural que se sol designar amb el terme humanisme neix a Itàlia entre la segona meitat del segle XIV i el començament del segle XV, si bé en el camp de les arts figuratives i de l’arquitectura arrela a les primeres dècades del segle XV Tanmateix, es parla preferentment de “primer Renaixement” Les mateixes bases de l’humanisme, amb l’exaltació de la llibertat intellectual i de la capacitat autònoma de creació, que es nodreixen de l’estudi de les humanae litterae , són el punt de partida per a la definició de la nova figura de l’artista…

L’art de la prehistòria Per a l’estudiós de la prehistòria, que treballa en contacte amb tècniques poc habituals i amb materials infinitament variats i completament diferents dels contemporanis, la definició de l’art és força difícil, complexa i variable En quin moment, en la vertiginosa seqüència cronològica de la història humana, que es pot remuntar cinc milions d’anys enrere, fa la seva aparició l’objecte d’art, l’obra d’art Per a tractar sobre aquest problema i definir les manifestacions artístiques més antigues existeixen nombrosos criteris, diferents i originals Potser es pot considerar…

Situació i presentació És el més extens de la comarca perquè inclou l’antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta a tramuntana amb els de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca a llevant amb Figuerola del Camp i Valls amb el seu agregat de Fontscaldes, de l’Alt Camp a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l’Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s’endinsa com un tascó al terme de Montblanc A ponent termeneja amb Vimbodí i l’Espluga de Francolí, i…

Situació i presentació El municipi de Tremp és un dels exemples més complexos de la geografia de Catalunya, per tal com té 302,82 km 2 , sense continuïtat física i amb gairebé una trentena d’entitats de població Aquests fets comporten que l’estudi d’aquest municipi no sigui moltes vegades unitari pel que fa a la descripció La superfície del municipi de Tremp ha canviat al llarg dels anys Tremp tenia un terme històric de 8,3 km 2 , que comprenia la ciutat de Tremp i la quadra de Claret, que formava tradicionalment un enclavament separat pel municipi de Talarn Des de 1840 Tremp passà a ser…

Situació La vila de Sant Feliu de Guíxols es troba a la costa, al cantó de llevant de la vall d’Aro El terme és accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau Emplaçat no pas gaire lluny de l’aigua, a l’indret del nucli urbà medieval, format precisament al seu cantó de llevant i a la seva ombra, hi ha el monestir Mapa 366M781 Situació 31TEG023256 Hom pot arribar a Sant Feliu de Guíxols o bé per Llagostera, venint de la carretera o de l’autopista de Barcelona a Girona, o per Tossa i hom ve des de migjorn per la carretera de la costa, o bé per…

Situació Una foto aèria de l’església de Sant Martí del Brull des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme J Pagans-TAVISA Al punt quilomètric 32,2 de la carretera de Palautordera a Seva per Coll Formic es troba, al peu de la carretera, l’església parroquial, vora el castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 42,4 —y 29,8 31 TDG 424298 MAB Història L’església de Sant Martí del Brull es trobava inicialment en el terme de Seva, fins que aparegué el terme del castell del mateix nom Des de molt aviat tingué funcions…

Crist 1147 Crist 1147 Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 950 J Vigué-Museu d’Art de Catalunya Amb el núm 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112 Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat L’anomenem amb el número de l…