Resultats de la cerca

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número…

S’incorporà de jove al món empresarial administrant alguns cinemes de l’Hospitalet de Llobregat, conjuntament amb el seu soci Josep Balañà i Espinós, amb qui compartí el negoci fins a la mort d’aquest També s’associà amb Pere Balañà i Espinós en l’explotació de diversos locals barcelonins A partir de la dècada del 1960, amplià el circuit de sales amb la incorporació d’altres situades a Badalona i més tard a Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú, ja en companyia de Francesc Mas, el seu collaborador des d’aquell moment Més endavant, i malgrat la crisi del…

Format a la Universitat Gregoriana i a l’Acadèmia de nobles eclesiàstics, fou agregat a la nunciatura de Varsòvia Assistent nacional dels universitaris catòlics italians 1926-31, collaborà amb Pius XII com a substitut de la secretaria d’estat 1937 i com a prosecretari 1952 Dificultats d’entesa li proporcionaren l’arquebisbat de Milà 1954, on desplegà una vasta activitat Creat cardenal per Joan XXIII 1958, n’esdevingué successor Donà impuls decisiu a les tres darreres sessions del concili II del Vaticà  i n’assumí plenament l’esperit, així com el desig de continuar el diàleg amb el món,…

Hi participaren Alternativa Verda , Els Verds , Els Verds-Unió Verda Alternativa Ecologista de Catalunya , que després de les eleccions generals de 1993 es donà de baixa, el Moviment d’Esquerra Nacionalista , i diversos collectius ecologistes de base i persones a títol individual Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 36683 vots, el seu millor resultat i a les europees de 1994 25420 vots En les municipals de 1995 formà la coalició Iniciativa per Catalunya-Els Verds amb Iniciativa per Catalunya, el Partit dels Comunistes de Catalunya, Candidatures d’Unitat Popular i Candidatures del…

La celebració de les eleccions, amb la victòria de l'opositor Congrés Democràtic, no va posar fi a la crisi política al petit regne enclavat al bell mig de la República de Sud-àfrica En la consulta, celebrada al final de febrer, el Congrés Democràtic, de l'exprimer ministre Pakalitha Mosisili, va obtenir 47 dels 120 escons del Parlament La Convenció Basotho, del primer ministre Thomas Thabane, va aconseguir 46 escons Mosisili va poder formar un Govern de coalició gràcies al suport de 18 escons de 6 petits partits Una de les primeres mesures de Mosisili va ser designar cap de les…

Al mes de novembre del 2015, KP Prasad va ser nomenat primer ministre, el primer elegit amb la nova constitució del país vigent, en la qual, a hores d’ara, molts collectius encara no s’hi senten representats, com alguns de feministes, els hinduistes o les minories ètniques Fruit, però, de les protestes i els enfrontaments amb què va acabar l’any 2015, el Govern va admetre, al febrer, una primera esmena al text constitucional Al juliol, arran d’una crisi de la coalició de govern del primer ministre del partit comunista-marxista i els maoistes, Prasad va dimitir, i va ser nomenat…

L’Erste Bank, la segona entitat financera austríaca, va anunciar pèrdues multimilionàries a causa del deute europeu © Erste Bank El conflicte pels drets lingüístics de la minoria eslovena a la regió austríaca de Caríntia va arribar a la fi després de l’acord assolit entre el secretari d’Estat austríac, el cap de Govern regional de Caríntia i els representants de la minoria eslovena L’acord, que permet posar fi a 56 anys de conflicte, va consistir en la installació d’un seguit de cartells en eslovè prop de la frontera amb Eslovènia i fer que aquesta llengua sigui cooficial en dues localitats…

El controvertit cicle electoral va marcar el curs polític, iniciat el 28 de novembre de 2010 amb la primera volta de les eleccions presidencials i també les legislatives El tribunal electoral va trigar tres mesos a validar els resultats oficials, que tots els participants havien rebutjat, i el 20 de març es va celebrar la segona volta de les eleccions presidencials El guanyador va ser el popular músic Michel Martelly, que va obtenir el 68% dels vots, i va assumir la presidència el 14 de maig L’acte va tenir una gran significació perquè va ser la primera vegada, des de la independència…

En un any preelectoral, el president Amadou Toumani Touré, en el poder des del 2002, va designar Cissé Mariam Kaïdama com a primera dona cap del Govern, en subs-titució de Modibo Sidibé, i va impulsar una reforma de la Constitució, els treballs de la qual van començar a l’agost De cara a les eleccions, previstes per a l’abril del 2012, els polítics dels diversos partits que donen suport a Toumani Touré es van disputar el favor del president, que els garanteix la victòria en la pràctica Entre els més ben situats per a arribar a la presidència, destaquen el matemàtic Dioncounda Traoré, líder de…

A l’octubre del 2010, el Parlament georgià va aprovar profundes esmenes en la Constitució que fan que el règim sigui més democràtic i menys presidencialista, i on la principal figura política és el primer ministre, per damunt del president Tot i que les reformes s’han fet a instàncies del consell d’Europa i altres organitzacions internacionals, les veus crítiques apunten que la causa real podria ser la voluntat de l’actual president, Mikhaïl Saakaixvili, de perpetuar-se al poder després que expiri el seu mandat, el 2013 Un altre pas controvertit cap a una democràcia cosmètica va ser la…