Resultats de la cerca
Es mostren 2242 resultats
Pierre Deffontaines
Historiografia catalana
Geògraf francès.
Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…
Les lentibulariàcies
Lentibulariàcies 1 Pinguicula grandiflora a aspecte de la planta, amb la roseta basal de fulles enganxoses i els peduncles florals llargs i nus, amb una sola flor al capdamunt x 0,5 b detall d’una flor vista per la cara inferior, amb el calze, la corolla bilabiada i un esperó llarg i dret x 1, 2 Utricularia vulgaris a aspecte de la planta amb les flors grosses, bilabiades i les fulles molt ramificades algunes de les quals estan transformades en vesícules per a capturar petits animals x 0,5 b detall de les fulles i de les vesícules x 5 Eugeni Sierra Distribuïdes per tot el món, comprenen unes…
Les ramnàcies
Grup format per quasi un miler d’espècies arbòries i arbustives, distribuïdes per tot el món, algunes de les quals s’han utilitzat per a extreure’n colorants i d’altres per a plantar-les com a ornamentals Les flors, axillars, petites i, de vegades, sense corolla, són hermafrodites i tetràmeres o pentàmeres El gineceu és bicarpellar, però té de vegades, quatre cavitats Els fruits poden ser secs o carnosos Algunes de les ramnàcies són plantes punxoses perquè tenen les estípules transformades en espines Ramnàcies 1 Espinavessa Paliurus spina-christi a aspecte d’una branca amb fulles, espines i…
Les timeleàcies
Timeleàcies 1 Matapoll Daphne gnidium a fragment d’una branca amb la inflorescència terminal x 0,5 b detall d’una flor amb els quatre estams superiors x 3 c flor amb el periant obert per a mostrar dues rengleres d’estams i el pistil, seccionat x 3 2 Bufalaga hirsuta Thymelaea hirsuta a fragment d’una branca x 0,5 b glomèrul de flors densament recobert de pèls x 3 c periant d’una flor funcionalment masculina, obert per a mostrar els estams i el pistil rudimentari x 5 d flor femenina, amb pistil i sense estams x 5 3 Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria a aspecte general d’una branca…
Cogullada fosca
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Colobra llisa meridional
Morfologia La colobra llisa meridional Coronella girondica presenta un aspecte general molt semblant a la seva congènere europea, però posseeix una brida fosca transversal al musell i daus clars i foscos al ventre Oriol Alamany Aquesta serp és petita i esvelta, amb el cap petit i allargat La morfologia general és força semblant a la de l’espècie precedent La seva folidosi, en canvi, presenta petites diferències l’escata rostral és menuda i no s’introdueix entre les supranasals Té una escata preocular i dues de postoculars les escates supralabials són vuit, i la quarta i la cinquena són sota…
Pardal d’ala blanca
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…
Cornudella de Montsant
Cornudella de Montsant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació És el més extens de la comarca Limita amb Porrera S, la Morera de Montsant W, Ulldemolins NW, Vilanova de Prades N, terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades NE, la Febró E i Arbolí SE, tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE amb l’Alforja, terme que també pertany a aquesta comarca Es troba a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent que culmina aquí a la Roca Corbatera, a 1163 m i les Muntanyes de Prades, a llevant la Gritella, 1089 m, units pel coll d’Albarca sector N del terme Aquesta vall, dita també…
El marc geogràfic del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria de l’extrem de llevant de l’Alta Cerdanya, amb les carreteres que conflueixen al coll de la Perxa ECSA - F Tellosa La Cerdanya, comarca natural per excellència, és una unitat territorial que ha estat afectada per diferents divisions administratives i polítiques al llarg de la seva història En primer lloc, el Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659, que va repartir les terres cerdanes entre França i l’estat espanyol, i en segon lloc, la divisió provincial espanyola de l’any 1833 —actualment encara en vigència— que va adscriure uns municipis cerdans a la…
Els ecosistemes pastorals
Consideracions generals Les activitats ramaderes i agrícoles es combinen en l’estructuració del paisatge, creant un mosaic que aprofita les condicions físiques de relleu i microclima, i també la disponibilitat d’aigua El canvi de l’agricultura tradicional cap a formes més intensives concentra l’activitat i comporta canvis en l’ús d’alguns elements del mosaic A part les pastures, hom dedica grans extensions als farratges, principalment lleguminoses i poàcies, sigui com a conreu exclusiu o en rotació pràcticament avui en gran part abandonada per causa de l’ús d’adobs i maquinària La foto recull…