Resultats de la cerca
Es mostren 11899 resultats
música de França
Música
Música desenvolupada a França.
Música culta L’Edat Mitjana La música religiosa francesa començà a tenir rellevància a partir del segle IX, quan les abadies benedictines de Rouen, Tours, Chartres, Reims, Metz i altres abandonaren el cant gallicà i es convertiren en centres de desenvolupament i difusió del cant gregorià En aquest gènere introduïren la polifonia de l' organum parallel de pseudo-Hucbald, del qual deriven els primers fonaments del contrapunt i l’harmonia, i el desenvolupament per seqüències i trops El motet, originat ja entrat el segle X a Sant Marcial Llemotges a partir de la inserció en el teixit polifònic…
construcció i manteniment dels instruments
Música
La construcció dels instruments és el procés d’adaptació d’un o més objectes a la producció de sons amb una finalitat musical.
En la majoria d’instruments aquest procés inclou una sèrie d’operacions d’encaix de parts i components diferents, acabats i dotació d’accessoris A causa de l’ús continuat de l’instrument i del seu desgast, és necessari un procés de manteniment posterior a fi que aquest es trobi en les condicions originals d’execució Entre els materials naturals de construcció usats des de fa més de deu mil anys i en les cultures actuals més primitives, hi ha l’os, la banya, la pedra i la fusta L’arqueologia ha documentat l’existència de sonalles, brunzidors, idiòfons de fricció i xiulets senzills fets d’…
Objectes artístics i d’importació abans del romànic
Pel que fa a la importació d’objectes artístics a Catalunya anteriors al romànic, només se’n coneixen i se’n poden tractar pocs i, per tant, les conclusions són molt escasses Dels segles que van des del final de la romanitat fins a la constitució de l’estil romànic, disposem —a Catalunya— d’un contingent d’objectes artístics molt escadusser, fins i tol si hi incloem les produccions locals Tant és així que per algunes tècniques hem de concloure que només s’han conservat obres d’importació, bé per falta de manufactures autòctones, bé perquè aquestes eren rudimentàries, i els exemplars rics,…
Els nous camins de cultura
La toilette , R Casas, c 1894 MAM La població exclosa de l’alta cultura tenia alguna preocupació cultural i un cert afany d’incorporar-se als nous aires, tot i que sovint anava per altres viaranys que la classe dirigent Els progressos tecnològics en les arts gràfiques la linotipia és del 1886 facilitaren la difusió de la cultura escrita a través de la premsa i dels fulletons o la musical amb els fonògrafs comercialitzats des del 1887 Els diaris, la premsa en general, es convertiren en importants mitjans d’informació i creadors d’opinió D’informació perquè cada dia tenien més garantida la…
Les segones generacions del gòtic internacional. La fi del llibre il·luminat
Cap als anys 1435-50 podem afirmar que el llibre mimat català va deixar enrere els seus episodis més creatius i brillants En el moment de transformació que associem a les segones generacions del gòtic internacional i a l’entrada dels millors corrents pictòrics dels Països Baixos, encara val la pena d’assenyalar l’interès més que notable d’un Llibre d’hores relacionat amb el taller de Bernat Martorell Aquest llibre, que mostra l’arribada dels segons temps de l’estil, més que no pas la norma, és l’excepció Es podrien recordar també alguns colleccionistes i l’arribada de grans llibres forans,…
La ciència en la gestió domèstica
Un camp, tal vegada inesperat, de la ciència popular és el que es podria anomenar la ciència domèstica o casolana Ciència del concret, com diria Claude Lévi-Strauss Una ciència “primera” més que primitiva, que es defineix pel seu caràcter instrumental i per la seva utilitat immediata, que actua amb els mitjans a l’abast, amb objectes materials que, per aquesta acció concreta, es converteixen en objectes de coneixement, i que fa de l’inventar o experimentar una mena de bricolatge que opera, no tant per mitjà de conceptes sinó d’objectes Sens dubte, aquesta ciència del concret no fou pas menys…
La moneda d’època medieval
El simbolisme de l’art monetari d’època medieval es defineix per la naturalesa mateixa de la moneda, que, com a objecte oficial i d’ús públic, cal que incorpori uns elements inherents Les imatges i les llegendes monetàries escollides projecten la difusió i el reconeixement de l’autoritat emissora, mitjançant iconografies o tipus figuratius que la identifiquin Els motius iconogràfics, sovint d’un fort tradicionalisme i lluny de l’estètica coetània, es conserven inalterables en el temps, perquè el manteniment de l’aparença d’una moneda en consolida l’estabilitat i n’assegura l’acceptació La…
L’Espanya Industrial: un model d’innovació tecnològica
Vista de la fàbrica de L’Espanya Industrial al municipi de Sants ECSA Les investigacions dutes a terme en l’àmbit de la història econòmica sota el mestratge de J Nadal, G Tortella i J Maluquer de Motes, entre d’altres, han fet palès que la industrialització va ser possible gràcies al dinamisme i la capacitat innovadora de la societat catalana És un fet reconegut que el protagonisme d’aquest fenomen correspon a la nova burgesia industrial catalana de mitjan segle XIX, moment en què aquesta burgesia assolí la maduresa Aquesta situació s’havia anat configurant a partir del segle XVIII, sota l’…
La plenitud de Jaume Serra
Art gòtic
Integrat en la dinàmica d’un obrador familiar de gran volada, hem vist com Jaume Serra és documentat per primer cop al maig del 1358 A partir d’aquesta data, o des de poc abans, s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador vegeu el capítol “El taller dels Serra”, en aquest mateix volum Des de la desaparició d’aquests mestres v 1362-63 la carrera de Jaume es vinculà a la de Pere Serra, acabat de sortir del taller de Destorrents Jaume rebé algunes comandes menors que l’associen a la cort 1362, 1365, 1373,…
La casa de la Ciutat de Barcelona
Art gòtic
Els antecedents En color negre, a la planta, els sectors que resten de l’obra gòtica AjB – DA, 1992 La casa de la Ciutat barcelonina no és un edifici gòtic sinó el resultat d’un gran nombre de transformacions que, des del segle XIV, han configurat l’actual conjunt com una suma d’elements en constant evolució, una petita part dels quals és d’origen medieval Tot i el seu gran interès, els manca la coherència orgànica pròpia d’un projecte unitari Això té a veure amb els canvis, però també amb el mateix procés constructiu de l’edifici, que mai no va ser bastit com un tot ex novo , sinó que des…